Montoro assegura que van denunciar set vegades la Generalitat per intentar desviar diners per l'1-O

BarcelonaEl delicte de malversació ha centrat l'interrogatori a l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro al Tribunal Suprem. En una entrevista a el diari 'El Mundo', Montoro va assegurar que no s'havia destinat ni un euro de diners públics a l'1-O, amb la qual cosa contradeia la suposada existència del delicte de malversació. Però en la seva declaració com a testimoni, Montoro ha explicat que aquest fet "no exclou" que la Generalitat intentes "accions enganyoses" per desviar fons cap a l'organització del referèndum. Segons Montoro, la secretaria d'estat d'Hisenda va detectar fins a set suposades "irregularitats" que van denunciar a la Fiscalia i al Tribunal de Comptes.

En concret Montoro ha parlat de quatre denúncies davant del ministeri públic i tres davant de la fiscalia del Tribunal de Comptes, tot i que durant la seva intervenció l'expresident espanyol Mariano Rajoy n'havia comptabilitzat nou. A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, l'exministre ha detallat que es tractava de denuncies relatives al Diplocat o a la publicitat institucional de l'1-O, sense especificar els aspectes concrets de cadascuna de les set denúncies.

Les acusacions han intentat demostrar que aquestes suposades irregularitats són el que justifica que en un informe d'abril de l'any passat entregat al magistrat Pablo Llarena la Guàrdia Civil xifrés en 1,9 milions d'euros els diners destinats a l'1-O per part de la Generalitat. L'informe es va entregar precisament poc després de l'entrevista a Montoro en què negava les despeses públiques en l'1-O.

La Guàrdia Civil incloïa com a suposades despeses materialitzades pel referèndum els 502.000 euros que els agents ja calculaven que havia costat, suposadament, la publicitat institucional de l'1-O, 980.000 euros per al pagament a l'empresa Unipost per a la suposada distribució de sobres –tot i que la mateixa empresa va certificar que mai havia cobrat aquests diners de la Generalitat–, l'informe del jurista Carles Viver i Pi-Sunyer sobre la preparació de l'1-O, els diners per al condicionament d'un 'call center' per centralitzar les dades de la votació, 40.227 euros de material informàtic i la compra de paperetes per valor de 152.578 euros.

Factures finalment no pagades

A preguntes de l'advocat Jordi Pina –que exerceix la defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull– Montoro ha acabat admetent, però, que hi podia haver factures que no es van acabar pagant. Pina li ha preguntat en concret per les factures de l'empresa d'enviaments Unipost –que la mateixa administradora concursal de la companyia, que està en fase de liquidació, va certificar que no s'havien pagat–. "No m'estranya que no s'hagi cobrat perquè estaven intervinguts", ha dit Montoro.

Excedint-se en el seu rol de testimoni –que li impedeix entrar en valoracions– l'exministre ha arribat a assegurar que "l'acte d'il·legalitat no neix en el cobrament" o no d'una factura, sinó en el fet de tenir la intenció de desviar aquests diners, amb la qual cosa ha justificat les denúncies interposades davant de la Fiscalia i del Tribunal de Comptes. "¿Però llavors té constància vostè que hi hagués algun encàrrec específic de la Generalitat a Unipost?", li ha insistit Pina. L'exministre ha acabat admetent que parlava de "supòsits".