L'exdirector del CatSalut explica que el ministeri de Salut va oferir col·laboració per atendre els ferits de l'1-O

L'exdirector del CatSalut David Elvira ha revelat aquest dimarts al judici del Procés que el secretari general del ministeri de Salut es va posar en contacte amb el secretari general del departament de Salut de la Generalitat per oferir col·laboració l'1 d'octubre del 2017 en l'assistència als ciutadans que van quedar ferits per l'actuació policial. Al final de l'interrogatori, l'advocat Andreu Van den Eynde ha preguntat si totes les atencions mèdiques de l'1-O a votants les va fer l'administració de salut catalana i Elvira ha respòs que sí, però ha explicat l'oferiment de la Moncloa. "Es va agrair l'interès i es va informar que estàvem atenent sense problemes", ha assenyalat l'exdirector del CatSalut. Fonts del departament de Salut asseguren a l'ARA que es va traslladar al govern espanyol que la millor ajuda era que s'aturessin les càrregues policials.

Més enllà d'aquesta qüestió, Elvira ha detallat al tribunal les xifres d'atencions amb motiu del referèndum i ha assegurat que en consten 1.066 a l'informe que es va elaborar, 991 de les quals el mateix dia 1 i 75 entre el 2 i el 4 d'octubre. 12 d'aquestes atencions van ser a membres de les forces de seguretat, vuit dels quals policies nacionals, dos guàrdies civils i un mosso d'esquadra. No consten, però, totes les assistències que s'haurien fet en mútues o centres de salut privats.

Elvira ha explicat que majoritàriament les ferides van ser contusions, policontusions i ferides, i que també va haver-hi traumatismes cranials, crisis d'angoixa i algunes fractures. El 78% dels atesos van ser homes i el 22% dones, i la meitat tenien entre 40 i 65 anys. A més, ha relatat casos "greus" com traumatismes cranials que havien originat una crisi d'hipertensió o pèrdua de consciència. La distribució territorial de les atencions va ser desigual en relació a la proporció de població, ha relatat Elvira: un 25% es van produir a Girona, que representa l'11% de la població, i a la regió sanitària de l'Alt Pirineu-Aran es van concentrar el 12% de les atencions.