David Fernàndez, sobre l'1-O: "Vaig desobeir a consciència, igual que dos milions i mig de persones"

MadridLa majoria dels testimonis de les defenses que han declarat en la trenta-sisena jornada del judici del Procés han destacat el caràcter eminentment pacífic de les protestes pels escorcolls del 20-S i la jornada de l'1-O. "No hi ha ni una sola estratègia de violència, les crides permanents eren a la resistència pacífica", ha explicat l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, que no ha negat que es pogués produir alguna acció violenta però de caràcter "puntual i marginal". Fernàndez ha reivindicat l'1-O com el millor exemple de "desobediència civil pacífica de les últimes dècades" i ha assegurat que era perfectament conscient de la prohibició del TSJC, que tornaria a desobeir. "La vaig desobeir a consciència, com crec que ho van fer dos milions i mig de persones; si l’autodeterminació és delicte em considero plenament culpable i reincident i continuaré desobeint fins que sigui un dret", ha assegurat.

Fernàndez ha fet referència a "murs humans" de ciutadans com a exemple de resistència i desobediència pacífica fent una referència explícita a una de les expressions ('murs' i 'muralles') que més han utilitzat els policies i guàrdies civils que van actuar l'1-O i que han declarat últimament al judici del Procés. Tot i així, ha servit el debat sobre quina qualificació s'ha de donar a allò que ha exposat, donat que no s'ha amagat: ha assegurat que l'actuació dels votants a les portes dels col·legis tenia com a objectiu "evitar l'actuació de la policia". Ha estat aquí quan l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane ha preguntat a l'activista si aquesta resistència ciutadana era amb "força" –un element que preveu el delicte de sedició–, i Fernàndez ha fugit d'estudi per parlar de la "fortalesa de la desobediència civil". El diputat d'ERC Ruben Wagensberg ha defensat, al seu torn, la legitimitat de dificultar la intervenció policial si la ciutadania considerava injusta la prohibició judicial de l'1-O, fet que hauria motivat la desobediència civil, que també, al seu entendre, es va produir al referèndum.

El 20-S a la seu de la CUP

Un dels capítols menys explorats del 20-S al judici és el de l'intent d'escorcoll –sense ordre judicial– de la seu de la CUP per part de la policia espanyola, que va requisar material electoral a la formació. Fernàndez va estar present gairebé des de l'inici de l'actuació a la seu. "Quan vaig arribar em vaig trobar vuit agents tapats que em van impedir entrar a la seu del meu partit polític sense cap tipus d'explicació", ha explicat Fernàndez. Amb el comandament dels primers antidisturbis de la policia que van arribar hi va poder parlar. El policia nacional va donar l'ordre d'endarrerir el cordó policial quan Fernàndez el va acompanyar perquè comprovés que no hi havia cap agent escorcollant la seu del partit com a ell li havien transmès. "Al principi no em creia", ha relatat. Després el van rellevar i ja no va rebre resposta de ningú més. Fernàndez ha definit l'actuació policial com "la situació antijurídica més anòmala" que ha viscut mai, "amb la policia decomissant propaganda sense cap tipus de manament judicial". De fet, l'exdiputat de la CUP és un dels denunciants que va portar el cas a la justícia.

Al final de la seva declaració, Vox ha volgut formular una pregunta a Fernàndez sobre la participació d'Arran i l'esquerra abertzale en els tallers En Peu de Pau. Abans de respondre, l'exdiputat de la CUP ha volgut preguntar al tribunal si el fet de no contestar a l'acusació popular podria invalidar el testimoni que havia donat fins aleshores. Marchena li ha dit que com a testimoni "tenia l'obligació de contestar a totes les parts" i que si no ho feia hauria de tenir en compte les conseqüències legals. "Davant del risc que això pogués invalidar el testimoni, respondré però denuncio l'enorme crueltat d'haver de respondre a l'extrema dreta feixista", ha dit Fernàndez. Ha contestat a Vox que no recordava ningú de l'esquerra abertzale als tallers específicament.

"Cap interferència" de la protesta a l'escorcoll a Economia

Una altra testimoni de les defenses s'ha referit exhaustivament a l'escorcoll del 20-S a la seu d'Economia. Una de les tesis de l'acusació és que la mobilització pretenia obstaculitzar la tasca de la comitiva judicial, fins al punt de situar una escena d'assalt a la conselleria que ja han negat alguns testimonis. La secretària d'Oriol Junqueras, Sílvia Sàbat, que va estar tota la jornada a l'interior de l'edifici, ha negat que la concentració generés "cap interferència" en la feina de la Guàrdia Civil i la lletrada de l'administració de la Justícia.

Sàbat, però, va marxar abans que es produís el suposat intent d'assalt que les acusacions situen ja de matinada i que, segons mantenen, va obligar els Mossos d'Esquadra a realitzar una càrrega per dissoldre l'aldarull. La secretària de l'exvicepresident va sortir per la porta principal després de la mitjanit, amb altres companyes.

En el cas del 20-S la clau de les acusacions per intentar demostrar l'existència d'un delicte de sedició és si la protesta va obstaculitzar la feina de la comitiva judicial i si la voluntat de les persones que s'hi van sumar era precisament aquesta. D'aquí que l'advocada de l'Estat, Rosa Maria Seoane, hagi intentat portar alguns dels testimonis de les defenses al seu terreny preguntant-los si eren conscients que hi havia una ordre d'escorcoll judicial i el motiu que els va portar a mantenir-se davant de la conselleria. "No ho sabia, hi vaig anar perquè vaig sentir que hi havia alts càrrecs del Govern detinguts i volia saber què passava", ha dit la diputada d'ERC Teresa Vallverdú, com molts dels seus companys que han passat avui pel Suprem.

Membres del Diplocat neguen que fos una eina al servei del Procés

Una de les cartes de les acusacions per furgar en la malversació són les despeses del Diplocat en estudis i programes de visitants internacionals per al referèndum. Situen aquest òrgan com un braç exterior del Govern, aprofitant que la Generalitat participa àmpliament en el seu pressupost. Aquest dijous, en la 36a sessió del judici del Procés, han comparegut diversos membres del patronat o del consell executiu, proposats per Andreu Van den Eynde, lletrat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva. Tots ells han negat que el Diplocat fos una eina per "internacionalitzar el Procés". "Es dedicava a explicar a diferents nivells la vida catalana, l'activitat catalana, els debats públics, donar a conèixer la realitat catalana en diferents facetes", ha resumit Jacint Jordana, director de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals i membre del patronat anteriorment.

El representant de la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis al patronat del consorci, Antoni Millet, ha corroborat que l'objectiu del Diplocat no és fer diplomàcia governamental i ha assenyalat que hi ha "pluralitat" d'ideologies en el conjunt dels seus integrants. Millet ha assegurat que els programes de visitants internacionals els decidia el secretari general, durant el referèndum Albert Royo, i ha apuntat que els acords al plenari es prenien per consens. També ha negat que hi hagués partides pressupostàries dedicades a promoure l'1 d'Octubre i no ha recordat si es va assessorar el Govern amb el vot exterior.

També ha comparegut el primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, que s'ha expressat en el mateix sentit que els testimonis anteriors i ha destacat que ell representava un govern municipal que tenia una posició "discrepant" amb el govern de la Generalitat, de manera que s'ha posat com a exemple de la pluralitat ideològica del consorci. Ni Pisarello ni els altres testimonis no han donat detalls sobre la contractació del grup Helena Catt, format per acadèmics que van elaborar un informe sobre el panorama polític català coincidint amb l'1-O. En tot cas, en declaracions posteriorment als mitjans, Pisarello ha denunciat que es "criminalitzin" conferències i debats d'idees i s'atribueixin al delicte de malversació.

L'1-O de Junqueras

Avui dijous també ha declarat l'alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich, que va acompanyar Junqueras durant la jornada del referèndum. Ha explicat que no va poder votar en el primer centre electoral on va anar a causa de la presència dels Mossos, que van impedir que el col·legi s'obrís i s'hi desenvolupés la votació. El president d'Esquerra va anar a un altre col·legi per participar en l'1-O i després va tornar a l'anterior centre per traslladar unes paraules als veïns i els mitjans de comunicació, ja conscient de les càrregues policials que es produïen en altres punts del país. "Va demanar calma i serenitat", ha recordat Aymerich, que ha explicat que per a Junqueras l'1-O era un "mandat democràtic per iniciar un diàleg" i que "mai estaria en un projecte polític que preveiés la violència com una opció".

Tampoc va veure incidents al referèndum el director de Fundipau, Jordi Armadans, que ha destacat l'organització popular dels ciutadans als col·legis. També ha comparegut entre altres coses per enaltir la figura de Raül Romeva com a pacifista i, en aquest sentit, ha recordat diverses iniciatives que va realitzar amb l'exconseller d'Exteriors vinculades al desarmament i al moviment per la pau. "Romeva sempre ha estat convençut que la violència no és un instrument acceptable per fer política", ha apuntat Armadans, que tampoc va apreciar cap tipus d'incident a la concentració davant d'Economia el 20 de setembre, segons ha relatat.