Les Marxes per la Llibertat, l’èxit d’una nova forma de mobilització
Els participants destaquen l’experiència compartida de caminar junts durant 3 dies
BarcelonaLes formes de protesta són moltes i molt diverses, i si alguna cosa ha sortit del Procés ha estat la capacitat de fer realitat manifestacions i mobilitzacions de tota mena, marcades especialment pel civisme i el pacifisme. Les Marxes per la Llibertat se sumen a aquesta ja llarga llista: milers de persones van recórrer, en tan sols tres dies, uns cent quilòmetres des de Tàrrega, Tarragona, Berga, Vic i Girona, per confluir aquest divendres a Barcelona i sumar-se a la concentració en contra de la sentència.
“És molt bonic i emocionant! Molta gent caminant alhora per la carretera amb el mateix objectiu. Pel camí trobes molts cotxes que et donen suport i això encara t’anima més”, exclamava Gerard Parcerisas, alcalde dels Hostalets de Pierola i participant en part del recorregut durant els tres dies. La seva sensació era compartida: “Això és impressionant, no es veu ni el principi ni el final. I amb molt de civisme i respecte tot el camí”, explicava Joan Deu, que va arribar a Barcelona des de Sabadell. Aquest ambient agrupava grups de joves, famílies i gent gran caminant, en patinet, bicicleta, tractor o fins i tot amb carros de la compra.
La qüestió era participar-hi i recordar que les mobilitzacions sobiranistes són pacífiques. “Ens hem aturat a esmorzar i ara que tothom torna a caminar no ha quedat ni un paper a terra”, comentava contenta l’Azahara Martínez, que ahir s’havia unit a la marxa des de Pallejà. Si en la manifestació de l’Onze de Setembre d’enguany semblava que la inventiva i la capacitat de convocatòria del moviment independentista havien quedat en stand-by -si més no en relació a altres anys-, la resposta a la sentència ha demostrat que el sobiranisme manté la imaginació i la capacitat d’omplir carrers i carreteres a uns nivells de rècord. La frase “Hem fet història” que se sentia dir anys enrere ja ha quedat en desús per repetitiva.
Torns de tractors
Les entitats organitzadores, a més, van donar molt poc marge de reacció a la ciutadania: van començar a caminar tot just dos dies després que es fes pública la sentència contra els presos polítics catalans i, malgrat això, van ser seguides per centenars de milers de persones.
“Els pagesos ens hem organitzat per torns perquè durant els tres dies de la Marxa sempre hi hagués tractors acompanyant el recorregut. La pagesia ha de donar suport a les lluites socials, de la mateixa manera que per construir un nou país entre tots hem de tenir en compte el sector agrari, que és estratègic i molt important per al territori”, va argumentar Eudald Planella, pagès de Vallbona d’Anoia. A banda dels tractors, vehicles de voluntaris oferien avituallament i servei de cotxe escombra per als que no podien més. “Tinc 70 anys, em fan mal les cames, però encara puc avançar una mica més. Ja he fet tot el recorregut i vull entrar a Barcelona, l’ocasió s’ho mereix”, deia la Carme, que al matí havia sortit de Martorell.
Més caminants
La jornada de vaga, a més, va ajudar a sumar encara més caminants. Les marxes es van reprendre ahir des de Martorell (on van confluir les columnes de Tàrrega i Tarragona), Sant Quirze del Vallès (amb les marxes de Berga i Vic) i Premià de Mar (amb la marxa de Girona). A més, a les 10 h va afegir-s’hi una nova columna provinent de Castelldefels convocada pels CDR. A ritmes intermitents, les columnes van anar arribant a la capital catalana. Els més ràpids van ser els de Vic i Berga, que a quarts d’una ja entraven per la Meridiana. Dues hores abans, però, centenars de persones els esperaven als accessos vora la carretera per rebre’ls amb aplaudiments i entonant Els segadors. També els esperaven una vintena d’espanyolistes al barri de Sant Roc de Badalona, però per rebre a pedrades la columna de Girona.
El debat sobre com s’ha d’afrontar el conflicte continua dividint. “Accions com la marxa, la vaga i la manifestació són útils per donar visibilitat a la situació, però no són suficients, hem d’anar més enllà”, opinava Irene Cobo, de la Conca de Barberà, que remarcava que no és independentista però que s’oposa a la repressió. “Sempre anem amb les floretes i així no s’aconsegueix res”, culminava Sergi Bolet, assegut en un bar de Martorell i negant-se a participar en protestes que només serveixen “per rebre”.
