Marina Roig: “Si protestar és delicte, la democràcia fa passos enrere”

En quin moment estem del judici?

Penso que justament aquesta setmana s’ha pogut veure el que és en realitat aquest judici. Hem tingut una mostra de la criminalització d’una ideologia, de l’exercici del dret de reunió, de manifestació i de llibertat d’expressió.

On ho ha vist, això?

En els interrogatoris de les acusacions i en les respostes dels guàrdies civils. L’agent diu “ Delante del cuartel había 150 personas manifestándose ”, i llavors el fiscal li pregunta “ ¿Ustedes tuvieron que cambiar sus hábitos de vi da? ”, i ens centrem en aquest detall. Però en realitat el que estan dient és que protestar per una actuació judicial o policial és delicte, encara que siguin cent persones que posen unes urnes de cartró a la porta i criden “Votarem!” Tant se val que la concentració fos pacífica i durés una hora i mitja. Això s’està criminalitzant. A partir d’escenes com aquestes, els fiscals estan intentant construir el relat del tinent coronel Baena, de la Guàrdia Civil: “ El período insurreccional ”. Si resulta que un període insurreccional es munta a base de concentracions de protesta pacífiques, el dret de reunió ha decaigut completament. Un altre agent deia que hi havia gent enganxant cartells al mur de la caserna. Quan preguntes què hi deia, en aquells cartells, resulta que promocionaven una votació. Estem dient que un no pot enganxar un cartell que demani votar.

Ells potser es consideren víctimes d’un escrache.

Hi ha sentències que han qualificat els escraches d’exercici legítim del dret a la protesta tolerable en una democràcia. Una cosa és que no permetis sortir de casa a ningú durant una setmana sencera, i una altra cosa és que protestis una estona. Si protestar és delicte, la democràcia està fent passos enrere molt perillosos.

Però amb testimonis del tipus “Va venir un camió de bombers amb la sirena”, no s’allunya una mica més el delicte de rebel·lió?

Jo crec que la Fiscalia l’està intentant falcar amb això.

Amb aquests episodis?

Sí, perquè la Fiscalia està intentant construir un ambient de violència ambiental, d’angoixa dels agents, per construir la violència que no tenen i poder fer una petició de condemna per rebel·lió.

¿I vostè creu que el tribunal no apreciarà la gran diferència que hi ha entre una cosa i l’altra?

No ho sabem. Ho hauria de fer. Tot va començar la setmana anterior amb el “Nunca había visto unas miradas de odio así ”. Hi ha hagut dues declaracions que ens degraden com a ciutadans (“Nunca pensé que ciudadanos se comportaran como delincuentes ”), o la d’un altre a qui li van preguntar sobre l’ús de la força i va contestar: “ Es que aquello no eran ciudadanos ”.

Està sent un judici just?

La defensa està tenint moltes dificultats. El fet que en el mateix moment que la persona està declarant no puguem contrastar el que diu amb la imatge del vídeo ens limita el dret de defensa, i no se solucionarà pel fet que al final del judici es puguin veure tots els vídeos seguits, perquè és ara que el tribunal s’està formant la convicció.

Marchena diu que no, que veuran els vídeos al final i en trauran les “inferències”.

Deurà ser per ciència infusa perquè, en aquell moment, com sabran de què estem parlant?

Els vídeos. Què més?

Les interrupcions del que la sala considera d’interès per al judici. Les preguntes de la Fiscalia són sovint tan induïdes que sembla que la declaració l’estigui fent el fiscal en comptes del testimoni, i la sala permet uns interrogatoris molt amplis. Quan arriba el torn de les defenses, la sala ens interromp perquè considera que el que preguntem excedeix l’objecte de la prova o perquè considera que no té interès.

¿Hi ha testimonis que tenen més memòria ara que quan van fer la primera declaració?

Moltíssima més memòria ara. És a dir, t’esperes que vindrà un guàrdia civil i dirà que la gent cridava “Fora les forces d’ocupació!”, i quan arriba allà diu que els feien gestos que els tallarien el coll, o parlen de fets que no consten als atestats. Un testimoni ha d’explicar allò en què ha intervingut, no el que un company li ha explicat.

¿Poden parlar de tot això amb el jutge Marchena? Què passa entre vostès quan es talla la connexió i ja no els veiem més?

Algun dia, un cop s’ha acabat la sessió, ens hem acostat a la secretària judicial per comentar-li alguna cosa i hi havia els magistrats i hem parlat un moment, a peu dret, però allà no se solucionen els problemes. Si la sala hi estigués disposada, sí.

En aquest mes i tres setmanes ¿ha parlat alguna vegada llargament amb Marchena?

En el tema dels vídeos jo li he comentat diverses vegades que no entenc el criteri de la sala.

I la resposta?

Que no em preocupi. Però a mi em preocupa molt, perquè si no puc contraposar una declaració amb les gravacions, el testimoni sap que no li faran pujar els colors posant-li el vídeo del que diu.

Que en Jordi Cuixart digués que la seva prioritat no és salvar-se de la presó, ¿li complica la defensa?

Me la fa més responsable, perquè saps que no estàs batallant només per Jordi Cuixart sinó perquè quan surti aquesta sentència la gent pugui continuar anant davant d’una caserna a protestar pel que li convingui. Perquè això és el que es fa en una societat democràtica sana. Defenso Cuixart i defenso els drets fonamentals dels ciutadans.

¿Ha percebut una animositat especial contra els Jordis?

Ara, amb tot el Govern assegut al banc dels acusats, hem repartit les manies, però al principi sí. La imatge sobre el cotxe de la Guàrdia Civil justificava absolutament tot el que els hi passés, perquè, com va declarar un guàrdia, “el cotxe de la Guàrdia Civil és un símbol d’autoritat”. I aquest és el problema, que siguin incapaços d’entendre que el fet que un pugi dalt d’un cotxe que ja està destrossat per desconvocar una manifestació no vol dir que estigui atemptant contra el principi d’autoritat.

¿Consideren que va ser un muntatge premeditat deixar el cotxe a la porta?

No ho sabrem mai. És cert que van tenir temps d’entrar-lo al garatge. Les imatges de les dues càmeres exteriors de la conselleria mostren com, amb milers de persones al mig de la Rambla Catalunya, la Guàrdia Civil surt i recol·loca els cotxes, els posa un aquí i un allà.

La declaració del major Trapero allunya el delicte de rebel·lió, però no tant el delicte de sedició.

Jo tampoc diria que allunyi el delicte de rebel·lió, perquè fixi-s’hi: la Fiscalia ha construït el delicte de rebel·lió sobre dues potes. Pot caure la pota dels Mossos, però la pota de la ciutadania no. Hem vist aquesta setmana tot l’interès que hi ha a criminalitzar la ciutadania.

Però la ciutadania no té armes. Hi ha d’haver violència armada per a la rebel·lió.

La Fiscalia ho intentarà construir, i no crec que rebaixi la qualificació. El tema dels Mossos crec que se’ls està desmuntant bastant, però encara queda la violència ambiental que hauríem creat els ciutadans.

Però Alemanya ja va dir que no és suficient.

És que no és suficient. Hauríem d’aconseguir provar que el 20-S no hi havia voluntat d’impedir l’escorcoll, i que l’actuació de Sànchez i Cuixart va ser proactiva perquè no s’impedís. Però ara ve l’1 d’Octubre. A partir de demà passat vindran desenes i desenes de guàrdies civils i policies a dir que la gent els impedia recollir les urnes. Pérez de los Cobos va parlar d’una resistència passiva, però jo crec que ens trobarem canvis de memòria i que parlaran de resistència activa.

Per què Jordi Cuixart no seu mai darrere seu?

Ell diu: “L’Estat m’ha assegut al banc dels acusats, i jo em quedo aquí”. És útil que puguis tenir el client darrere teu, però crec que un govern, una presidenta del Parlament i dos líders socials al banc dels acusats és la millor imatge del que significa: és un judici polític. Jo crec que es mantindrà al banc fins al final.

Cada dia deu ser una muntanya russa emocional.

A mi l’única cosa que em provoca impotència són els talls del president en els interrogatoris, com l’altre dia que teníem un delegat internacional que havia fet un informe de l’1-O. Quan el Benet Salellas li va preguntar si va escriure que s’havien vulnerat drets fonamentals, la sala ho va tallar d’arrel i va dir que això no interessa. Doncs vaig sortir molt enfadada, perquè nosaltres ho considerem vital en aquest procediment.

Per què que Marchena no va voler que el testimoni parlés de drets hu mans?

Perquè tenen al·lèrgia internacional, de qualsevol crítica que vingui de fora. No poden. És el mateix que ha passat amb l’entrevista amb el ministre Borrell. No suporten que algú d’un altre país els vingui a dir: “Vigileu perquè potser no esteu defensant la unitat d’Espanya d’acord amb els principis democràtics”. Vam demanar que vinguessin testimonis de fora i els van rebutjar. No interessa que surtin en el judici. Baena deia: “Hemos investigado a personas que hacen cosas ”. No. Han investigat una ideologia política i han investigat un procés polític.

Diu que van començar per la malversació.

Recordeu el que va dir Baena: ell tenia una instrucció del 5 de novembre del 2015, feta pel fiscal Zaragoza en l’època en què Consuelo Madrigal era la fiscal general. Aquella instrucció es dicta quatre dies abans que el Parlament aprovi la resolució en què iniciava el procés polític derivat de les eleccions del 27-S del 2015. El fiscal diu que, com que aquella resolució política serà anul·lada pel TC, qualsevol acte d’execució pot ser un delicte de sedició. El novembre del 2015 ningú no s’havia concentrat davant la conselleria d’Economia, encara. I Baena ja envia a la Fiscalia de l’Audiència Nacional, el 2015, les mocions de suport d’alguns ajuntaments a aquella resolució del Parlament per si allò pot ser constitutiu d’un delicte de sedició. S’està construint el delicte de sedició des del 2015.

Això Estrasburg ho pot apreciar?

El problema de les sentències d’Estrasburg és que arriben molt tard, i no té capacitat per anul·lar un judici, perquè Estrasburg no és una segona instància. Ja que hem anat a un judici, voldríem que fos de veritat.