Marchena podria accelerar la sentència per tenir-la a finals de juliol

MadridTothom dona per fet que la sentència del Procés no estarà a punt fins a finals de setembre o fins i tot octubre. Però hi ha possibilitats que, després de declarar el dimecres 12 de juny el clàssic vist per a sentència, el president del tribunal i ponent, Manuel Marchena, faci un seriós intent de redactar i deliberar el seu projecte per tenir la sentència aprovada i signada l'última setmana de juliol.

Tot i que el judici haurà durat quatre mesos –entre el 12 de febrer i el 12 de juny–, ni el pas d'uns cinc-cents testimonis ni les proves documentals i pericials han suposat un canvi rellevant del que ja se sabia de la fase d'instrucció de la causa. En realitat, sorpreses, sorpreses, n'hi ha hagut més aviat poques.

Durant les sessions, el focus s'ha posat en un home parapetat darrere d'un ordinador, una mica elevat sobre l'estrada, que escrivia sense parar, com un secretari qualsevol. Però no.

Era Marchena. El president i ponent anotava els detalls que li serviran per matisar i il·lustrar els documents bàsics: la querella criminal del fiscal general de l'Estat del 30 d'octubre de 2017, l'acta d'admissió a tràmit del 31 d'octubre de 2017, l'ordre de processament del 23 de març de 2018 i la resolució d'obertura de judici oral dictada el 25 d'octubre de 2018.

A la part dels fets fàctics s'hi afegeix la valoració provatòria. Aquí Marchena haurà de passar de les seves notes a un treball de fact checking, cosa que en certs casos pot exigir visionar certes parts del judici per precisar detalls de declaracions de testimonis i documents.

I encara que sembli una matèria vasta pel volum del material, el nucli està delimitat: l'existència o no de violència com a motor fonamental del Govern per tirar endavant el referèndum i la declaració d'independència i la concurrència del dol directe. És dol directe, segons sosté la Fiscalia, perquè els membres del Govern i la presidenta del Parlament sabien que volien servir-se de la violència i van actuar utilitzant-la.

Precisament, la intervenció del fiscal Jaime Moreno va ser dissenyada per centrar la matèria de la deliberació, sabent que les característiques i l'abast dels fets violents seran el que centrarà les deliberacions del tribunal.

El fet que la qüestió jurídica fonamental –si la violència exigida pel 472 del Codi Penal ha estat o no la idònia– es trobi acotada redueix les possibilitats de llargues deliberacions.

Per tant, fonts consultades per l'ARA estimen que materialment és possible comptar que amb un mes de treball la ponència es podrà sotmetre a deliberació, votació i signatura. De fet, la lletrada de l'Administració de Justícia, María Antonia Cao, ja va insinuar davant de lletrats de la defensa, ara fa un mes, que la sentència podria estar enllestida cap al 31 de juliol.

A això s'hi afegeix una característica personal: Marchena sol exhibir capacitat per redactar amb gran velocitat.

El dubte: si l'acumulació d'assumptes per la dedicació dels set membres del tribunal al judici del Procés durant quatre mesos permetrà al president de la sala segona submergir-se de ple en la redacció del text i tenir-lo a punt perquè es deliberi i se signi els últims dies de juliol.

Quan tothom compta amb la sentència per a setembre/octubre, Marchena pot estar més interessat en enllestir-la abans.

Perquè després del soroll inicial vindrà el mes d'agost, és a dir, les vacances. A primers de setembre s'inaugurarà l'any judicial, com és habitual, i l'11 se celebrarà la Diada, així com el segon aniversari de l'1-O. Però la sentència ja haurà quedat enrere.

I no per ser l'últim punt resulta menys important: en aquestes dates es començarà a negociar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Marchena continua sent, després del fiasco Cosidó del novembre del 2018 (el 'whatsapp' on deia que amb Marchena el PP controlava la sala segona del Suprem "des de darrere"), candidat a presidir el Suprem i el CGPJ. Estarà en més bona situació amb la sentència del Procés a les mans que no si encara l'hagués de presentar.