El xoc entre Marchena i Pina: "Està passant, ho estic veient..."

MadridSe’m permeti fer una observació general: la prova d’una intel·ligència de primera classe és la capacitat per retenir a la ment dues idees oposades al mateix temps, i seguir conservant la capacitat de funcionar.

Aquesta percepció, una de les més cèlebres de ‘The crack-up’ [esfondrament], l’antologia d’escrits de Francis Scott Fitzgerald, guanya força quan hom és a la sala de plens del judici o quan opta per seguir el desenvolupament de la sessió a través de les pantalles a disposició dels mitjans de comunicació disseminades en els salons adjacents.

Hom veu que Manuel Marchena, president del tribunal, escriu al seu ordinador i no deixa de redactar durant tota la sessió. Al mateix temps, intervé de manera freqüent per corregir, precisar o simplement objectar les preguntes que fan als testimonis acusacions i defenses.

És a dir, mentre aboca les seves idees a l’ordinador sobre el que creu que té interès de les declaracions testificals, manté la ment alerta sobre el que considera la necessària observança de les normes processals.

Què redacta Marchena? La ponència de la sentència? Perquè ell, a més de president del tribunal, és el ponent; és a dir, el magistrat que sotmetrà la seva proposta de ponència al debat del tribunal quan el judici s’hagi acabat.

Com en tot judici rellevant, la ponència és el resultat d’un procés progressiu d’elaboració. Marchena necessita anar apuntant al seu ordinador els elements que nodriran, abans de res, el relat fàctic dels fets.

A diferència del passat, el judici s’enregistra íntegrament. Ja no hi ha, com abans, actes de tot el que s’hi diu. El magistrat ponent, per tant, no pot confiar que podrà acudir a aquestes actes. I, esclar, tampoc no podrà visionar tot el judici, centenars d’hores, per elaborar la seva ponència. Marchena pren notes del que la seva ment capta com a essencial per il·lustrar el relat. I després, lògicament, per refrescar la memòria estarà en condicions de veure a la pantalla allò que ha apuntat.

Aquesta manera de fer dues feines alhora –l’equivalent de les dues idees oposades a la ment a què al·ludeix Scott Fitzgerald– requereix, al seu torn, ordre; és a dir, el desenvolupament del judici per capítols: declaració dels acusats, testimonis, visionat dels vídeos (fase documental) i, finalment, informes dels perits.

Si en la fase testifical, molt àmplia arran de la decisió de prendre declaració a més de cinc-cents testimonis, les defenses pretenen minvar o destruir la credibilitat de certs testimonis introduint, per exemple, documents o vídeos, això trenca l’ordre abans mencionat. Per mantenir aquest ordre, el tribunal es capbussarà en la prova documental completament... quan s’hagin acabat els 350 testimonis, aproximadament, que falten per desfilar per la sala.

On ens porta això? Doncs a una de les escenes que vam veure ahir. Ens porta al que podríem titular com "Està passant, ho estàs veient". L’incident dialèctic entre l’advocat Jordi Pina (defensor de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) i el president Marchena.

Pina té al seu costat l’advocada Ana Bernaola amb un ordinador on hi ha les imatges que va mirant a mesura que interroga els guàrdies civils que van intervenir en els incidents i enfrontaments que van tenir lloc als centres de votació l’1 d’octubre del 2017.

El lletrat pregunta per una escena en què diversos agents tiren a terra una persona que vol votar. Pina mira ostensiblement la pantalla de l’ordinador preparat per la seva col·laboradora.

"No es va tirar ningú a terra", explica l’agent. "Es va posar una persona amb les mans per davant per dialogar i la força actuant hi va arremetre, i aquella persona va caure a terra i van continuar la marxa".

Pina indaga: "Pot ser més precís? És que ho estic veient?"

És que ho estic veient.

Heus aquí el tema de fons. Però el tribunal, per boca de Marchena, ha resolt que la sala, en aquesta fase amb testimonis, no pot veure vídeos, que això vindrà en la fase documental.

A l’escoltar Pina, Marchena no es talla i restableix l’autoritat.

"El que no podem fer és que testifiqui vostè en lloc del testimoni. Això no és seriós, senyor Pina. Vostè normalment es comporta com un lletrat seriós, però en aquest moment no s’ha comportat com un lletrat seriós".

El lletrat ja ha col·locat el seu missatge. "Ho estic veient". I llavors retrocedeix: "Té vostè raó, però senyoria...".

Però Marchena el frena: "Doncs ja està, com que tinc raó ho deixem aquí i fa una altra pregunta. No em doni explicacions perquè potser aquestes explicacions agreugen la seva actitud". Vaja, com el mestre dirigint-se al nen a classe després d’un incident.