Mas afirma que el Govern de Puigdemont no tenia cap pla per fer efectiva la independència

MadridEl judici del Procés, en directe

[Si veus aquest contingut des d'una aplicació mòbil, clica aquí per veure el vídeo en directe]

Torn per a la fase de testimonis, que ha iniciat el president del tribunal, Manuel Marchena, amb una clara advertència: no admetrà "judicis de valor" ni "debats ideològics" perquè "no existeix el testimoni que opini". "La sala ha estat tremendament generosa amb la testifical, admetent més de 500 testimonis, però si no ens ajustem a les preguntes ens veurem en un problema seriós a l'hora d'encaminar el judici", ha alertat el magistrat demanant que els testimonis "només responguin al que perceben pels sentits".

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, rebut amb tracte d'autoritat al Tribunal Suprem –hi ha entrat per la porta principal–, s'ha cenyit al guió i gairebé no ha tingut cap advertència de Marchena. Ha recordat el judici del 9-N només començar la seva declaració com a testimoni i ha esmenat bona part de les preguntes que li ha llançat Vox, amb la intenció de demostrar que Mariano Rajoy va negociar durant molt de temps amb l'independentisme. Mas ha revelat per primera vegada com va anar la declaració davant el jutge instructor Pablo Llarena –llavors encara estava imputat en la causa–, que ha subscrit al 100%. En aquest sentit, ha dit que l'estiu del 2016 va advertir Carles Puigdemont dels riscos de convocar un referèndum un altre cop després de la consulta del 9 de novembre del 2014 i, més endavant, de la conveniència d'aprovar la llei de transitorietat. "No era clar si era imprescindible aquesta llei. El recorregut operatiu de la llei seria curt perquè era evident que seria impugnada i suspesa", ha apuntat. Preguntat per si el Govern es plantejava actuar "per la via dels fets" i intentar controlar infraestructures importants del territori, Mas ha afirmat que les "persones que prenien les decisions" no tenien cap pla operatiu en aquest sentit.

"Em vaig permetre la llicència de recordar als presents [en una reunió sobre la moció de confiança] que si s'optava pel referèndum jo no m'hi oposaria, però que mai es perdés per part del govern de la Generalitat la capacitat d'iniciativa constitucional en un marc legal que la Generalitat pogués controlar", ha assenyalat sobre la necessitat de tenir sempre a punt el botó d'emergència per convocar eleccions, una disjuntiva en la qual es va trobar Puigdemont durant els fets d'octubre del 2017 i que va perdre amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Sobre aquest tema, ha insistit: "Vaig dir-los: no abandoneu mai la possibilitat en un moment del Procés de convocar unes eleccions al Parlament, perquè és on la Generalitat té capacitat de control, fins i tot des d'un punt de vista legal".

Mas, que ha acabat el seu interrogatori a les 12 del migdia, també ha donat la seva visió sobre la violència policial i ha reconegut una dona ensangonada al front al col·legi on ell va votar: l'Infant Jesús. Un escenari que ha admès no haver previst, sinó que el seu pronòstic era que l'Estat tenia altres mecanismes per "desnaturalitzar el referèndum". Els dies posteriors a l'1-O, vist aquest precedent, Mas ha explicat que va defensar evitar qualsevol enfrontament i "aïllar qualsevol escenari" que pogués implicar violència de l'Estat.

Diferències amb el 9-N

Mas, ja a les preguntes de l'advocada de l'Estat, ha volgut marcar diferències entre el 9-N i l'1-O. Al seu parer, en el referèndum del 2017 es van tenir en compte els problemes judicials que havien tingut durant la consulta del 2014. Sí que es va apostar per seguir pel mateix camí si l'acusació seguia sent per "desobediència i res més", com en la seva consulta davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ratificada pel Suprem. Mas ha explicat l'"autèntica obsessió" perquè sempre hi hagués un "marc legal amb seguretat" per a totes les parts i per això ha puntualitzat que "la vinculació de la Generalitat en el referèndum de l'1-O va ser inferior a la del 9-N". "Fins i tot autoritats del govern espanyol han dit que no es va gastar ni un euro públic. La vinculació de la Generalitat va ser inferior o fins i tot nul·la", ha afegit.

Sobre la declaració d'independència del 27 d'octubre, Mas ha volgut incidir en "la foto sencera" de tots els anys de Procés: la consulta del 9 de novembre del 2014, les eleccions plebiscitàries del 2015, el referèndum del 2017 i les eleccions del 21-D, en què l'independentisme continua sumant majoria absoluta en escons. Sí que ha admès, ja a les preguntes del fiscal Javier Zaragoza, que en el referèndum de l'1-O –a diferència del 9-N– es va voler que "fos vinculant des del punt de vista jurídic", però que "s'ha vist perfectament que no es va aconseguir".

Tardà: "Ni la unitat d'Espanya ni la independència valen una mínima violència"

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha començat el torn de testificals. Amb llaç a la solapa, ha manifestat la voluntat de respondre en català a les preguntes de Vox, l'acusació popular al judici del Procés. Però Marchena l'ha tallat i li ha fet saber que no tenia "dret" a fer-ho per la seva condició de testimoni. El magistrat ha tornat a intervenir quan Tardà ha reprès el discurs advertint que es tractava d'un judici "inspirat en la venjança" i ha rebutjat en tot moment la violència. "Ni la unitat d'Espanya ni la independència valen una mínima violència", ha dit.

A preguntes d'Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Tardà ha negat haver vist violència en la manifestació del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia, i ha destacat la que va exercir la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l'1-O. "El dia 3, Felip VI va fer un discurs en què avalava la repressió i legitimava l''¡A por ellos!'", ha assenyalat Tardà, que ha recordat la reprovació que el PSOE va impulsar contra Soraya Sáenz de Santamaría al Congrés i que va retirar després a conseqüència del posicionament del cap de l'Estat.

El primer interrogatori de Vox s'ha saldat amb només quatre preguntes de l'advocat ultra Pedro Fernández, perquè Marchena també l'ha tallat contínuament demanant-li que no fes preguntes en què es preguntés a Tardà per valoracions. El portaveu d'ERC ha assenyalat que el seu partit sempre ha defensat que el Procés fos "dialogat" perquè "en el món democràtic tot comença i acaba amb diàleg".