Marchena i el croissant de xocolata
TELETOGASensacional l’esquetx del Polònia en què hem recuperat el cambrer que interpreta a la seva manera què és i què no és un croissant de xocolata. El nou client ha sigut Manuel Marchena (fantàsticament interpretat per Queco Novell). “ ¡Esto es una magdalena con cuernos y no un cruasán de chocolate! ”, cridava desesperat el president del Suprem arran de la insistència del cambrer per encolomar-li aquell esmorzar. El guió estava carregat d’enginy no només per la manera com reproduïa els tics dels magistrats en els procediments judicials, sinó també per la construcció del monstre protagonista: una obra de brioixeria poc atractiva que s’aproxima al croissant només en la forma i no en l’essència. Un Frankenstein pseudofabricat i un cambrer que canvia les normes del joc segons el seu criteri, igual que el muntatge del judici i el rol de Marchena.
La paradoxa de García Ferreras
Divendres al matí, poques hores després que el major dels Mossos hagués declarat al Suprem que el 27 d’octubre tenien un dispositiu especial per detenir Puigdemont i els consellers, va ser estrany que García Ferreras no prioritzés aquest titular, que amb prou feines va destacar al seu programa. De fet, el periodista de La Sexta estava alterat perquè Oriol Pujol i Ferrusola havia demanat el tercer grau penitenciari i volia saber si “ el mundo independentista ” ho condemnaria.
Amb el judici en un segon pla, García Ferreras va subratllar que Trapero havia considerat irresponsable l’actitud de Forn i que havia desmarcat els Mossos del projecte independentista. “ ¿Cómo han impactado estas declaraciones en el mundo independentista? ”
És una gran paradoxa que una de les cadenes i un dels periodistes que més han explotat la idea d’uns Mossos al servei del Govern i d’un major sospitós de laxitud amb el referèndum, ara, de cop i volta, consideri que les declaracions de Trapero només generen estupor en l’independentisme.
La càmera dels testimonis
Ni la sala del Suprem està concebuda per ser un plató de televisió ni les càmeres estan disposades amb voluntat d’oferir una imatge amb prioritat narrativa i estètica, sinó més aviat pràctica: estan penjades a les parets per no entorpir l’espai. Malgrat tot, el llenguatge visual manté el seu poder evocador. La taula reservada als testimonis (just al costat d’on van seure els encausats) queda situada de tal manera que el pla picat televisiu és molt accentuat i empetiteix qui s’asseu a declarar, de tal manera que el protagonista enfocat sembla escrutat per la càmera. Es produeix una superioritat de l’espectador respecte als interrogats. Amb els magistrats, per exemple, no passa el mateix perquè la imatge és frontal i la tribuna on s’asseuen és més elevada.
El pla picat sotmet les persones i fins i tot les pot fer semblar culpables. Com que, a sobre, han de mirar endavant perquè s’enregistrin bé les seves paraules, es força el gest dels testimonis: capcots davant el micròfon i mirada baixa que encara incideix més en la percepció de submissió del declarant.
