Les capitals catalanes se sumen a la resposta massiva contra la sentència

Girona

“La vaga més gran des del 1988”. Així la va definir Xavier Díez, que ahir exercia com un dels portaveus de la Intersindical-CSC però que compta amb una llarga trajectòria al sindicat USTEC-STEs. L’aturada convocada per protestar contra la condemna als líders independentistes va tenir un gran seguiment a les comarques gironines i, especialment, a la capital, Girona, on va tenir lloc la segona manifestació més gran de la història de la ciutat, empatada amb el 3-O i només per sota de la vaga del 21-F, convocada la setmana en què va començar el judici del Procés. Totes tres dates assenyalades els últims dos anys s’han traduït en una resposta massiva al carrer, amb mobilitzacions que han fet miques qualsevol precedent i durant les quals no s’han registrat incidents més enllà de les cues i retencions derivades dels talls a les carreteres.

El bloqueig més llarg i que va causar més afectació a la mobilitat ahir va ser a la Jonquera, a l’autopista AP-7. Un grup d’unes 200 persones van tallar la via en sentit sud cap a quarts de set del matí. Però després de pactar-ho amb la policia van accedir a deixar passar els vehicles que s’havien quedat atrapats a canvi de poder bloquejar la carretera tot el dia. I així ho van fer. Entre 200 i 500 persones van passar el dia de vaga a l’autopista com a protesta per les condemnes.

L’altre tall rellevant va ser uns metres més al sud, a l’AP-7 a l’altura de Medinyà. Unes 200 persones van muntar barricades amb neumàtics i branques que van cremar a les dues bandes de la carretera, impedint el trànsit de vehicles, que van quedar atrapats tant en direcció nord com sud. A més, durant una estona es van afegir al bloqueig una trentena de tractors, que van col·lapsar la N-II en aquesta mateixa població fins que, cap a les deu del matí, se’n van anar per sumar-se a la manifestació de Girona. Llavors es va reobrir el trànsit, però un grup de persones van tornar a bloquejar la via fins que al migdia van accedir a donar pas alternatiu per permetre el retorn dels tractors de la manifestació i perquè poguessin sortir els vehicles atrapats en els dos sentits. També es van repetir bloquejos a les carreteres A-2 a Riudellots de la Selva, a la C-25 a Santa Coloma de Farners o a la C-37 a la Vall d’en Bas, als túnels de Bracons. Pel que fa a l’aeroport de Girona, no es va haver de cancel·lar cap dels 49 vols que hi havia previstos durant el dia d’ahir.

Més enllà de les carreteres, un dels punts on més es va fer sentir el rebuig a la sentència del Procés durant la jornada de vaga d’ahir va ser a la ciutat de Girona. La jornada va començar a les sis del matí amb el piquet que havia convocat el CDR Girona davant de l’estació de l’AVE, custodiada des de fa dies ininterrompudament per un fort dispositiu d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Nacional. Unes 350 persones es van sumar a la protesta, que es va dirigir cap a l’Agència Tributària, on van empaperar la porta d’accés amb cartells i pintades i van llençar pintura per terra. Els seus plans eren quedar-se una estona davant l’edifici estatal, però van arribar tres furgonetes dels Mossos d’Esquadra i els van desallotjar i dirigir cap a la carretera de Barcelona. Durant l’actuació hi va haver empentes i algun cop de porra.

Després de diverses parades en comerços com Hipercor o La Caixa, els protestants, que van superar el miler de persones a mesura que avançava el matí, es van concentrar a la comissaria dels Mossos de Vistalegre per demanar la llibertat dels detinguts durant la tercera nit d’aldarulls a Girona. Just en aquell moment van saber que estaven portant els arrestats als jutjats i van decidir traslladar la concentració a l’edifici dels tribunals.

Paral·lelament, a les onze del matí, la Intersindical-CSC i la IAC van convocar una manifestació amb el lema “Vaga general pels drets i les llibertats” que va aplegar més de 60.000 persones i uns 150 tractors. L’afluència multitudinària va desbordar les previsions dels organitzadors i va fer que pels carrers de la ciutat ressonessin consignes que exigien treure de la presó els líders independentistes -“Llibertat presos polítics”- i que reivindicaven la mobilització constant de la ciutadania -“Els carrers seran sempre nostres”.

El portaveu de la Intersindical, Xavier Díez, va afirmar que la convocatòria “va ser un èxit”, perquè va registrar seguiments “massius” en sectors com l’ensenyament, en què, segons les xifres del sindicat, es va seguir en un 77% a primària i en un 70% a secundària. També a la seu de la Generalitat a Girona, en què, segons dades facilitades per Díez, el 80% dels treballadors no van anar a treballar. Pel que fa a la Universitat de Girona, hi va haver un seguiment molt ampli de la protesta i la majoria de treballadors van sumar-se a l’aturada després que el consell de govern de la UdG declarés el 18 d’octubre com a dia laboral no lectiu i que, per tant, no hi hagués classes.

A peu de carrer el seguiment també va ser rellevant -Pimec Comerç va xifrar en un 80% els establiments que la van secundar- tot i les diferències que s’observaven per barris a la ciutat de Girona, amb alguns molt més aturats que d’altres. Tot i això, la protesta es va fer sentir arreu de les comarques gironines en forma de persianes abaixades, talls a les carreteres, manifestacions i protestes de tota mena.

Terres de l’Ebre

“Quants som? No veig bé on acaba la gentada”, comentava Antònia Ripoll ahir al migdia mentre aixecava el cap entre la multitud que omplia el tram més cèntric de l’avinguda Generalitat de Tortosa. Una mobilització amb motiu de la vaga general que va aglutinar prop de 5.000 persones -vingudes de diverses poblacions de les Terres de l’Ebre- i que ja és una les manifestacions més nombroses viscudes mai a la ciutat. Amb megàfons i desbordats per la multitud, els portaveus de la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) van convidar a lluitar “pel professorat, l’escola democràtica i la sanitat pública i universal”. Però més enllà de les proclames laborals i socials, a la capçalera s’hi podia llegir “No és justícia, és venjança”, en referència a la sentència del Procés.

Els manifestants van apujar el to dels càntics amb l’arribada de les columnes de tractors, una cinquantena de vehicles provinents de l’Aldea, Amposta i Gandesa convocats per Unió de Pagesos. Després de la lectura del manifest, els concentrats -majoritàriament estudiants- van iniciar una marxa no prevista fins al pont del Mil·lenari sobre el riu Ebre i la carretera C-12, l’Eix de l’Ebre, que va quedar tallada en tots dos sentits durant dues hores. Però la manifestació va transcórrer sense problemes. Si bé Tortosa va aglutinar la protesta principal, també hi va haver concentracions a Amposta i Alcanar.

Cap a les sis de la tarda, un grup de manifestants van tallar la N-340 i l’AP-7 al seu pas per l’Ampolla. Al tancament d’aquesta edició arribaven els antiavalots per dissuadir-los. A Tortosa, a través de les xarxes, s’hi van convocar noves mobilitzacions a la nit i un sopar popular en una de les rotondes de la C-12. Així va culminar el dia de vaga a l’Ebre, amb un 80% de seguiment del sector comercial, segons la patronal PIMEComerç, i un 92% entre els estudiants de secundària.

Tarragona

Tarragona va viure ahir un seguiment força desigual de la vaga amb una imatge molt semblant a la d’un dia festiu, en què no tothom fa pont. La indústria petroquímica va funcionar amb total normalitat, segons les principals empreses consultades. A més, una gran part de les instal·lacions de Repsol ja estan aturades per una parada de manteniment programada des de la setmana passada. L’altre gran motor econòmic, el turisme, ja enfila a tota velocitat cap a la temporada baixa. Amb tot, ahir dijous l’Autoritat Portuària de Tarragona va informar que el creuer Marella Discovery, amb dos mil passatgers a bord, canviava de destinació i atracaria a Eivissa malgrat les excursions optatives a Barcelona, al Camp Nou i a PortAventura.

Al matí, un grup d’unes dues-centes persones, que es manifestaven rere una pancarta amb el lema “La lluita és l’únic camí”, van tallar un dels accessos al port -per l’A-27- durant més de dues hores. Un triple cordó policial format per Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil protegia la infraestructura sense que s’arribessin a produir càrregues.

Pel que fa al comerç, al centre de la ciutat de Tarragona es veien locals oberts i tancats a parts iguals, com també a les parades del mercat municipal. El divendres és dia de mercat de brocanters, però ahir només s’havien desplegat tres parades. Segons Pimec Comerç, un 70% dels establiments de la ciutat van abaixar la persiana.

El transport públic municipal va funcionar amb serveis mínims, la qual cosa volia dir horaris de dissabte i força retards. També els trens van acumular força retards, tot i que els serveix mínims del 33% van funcionar amb normalitat. A la carretera, el trànsit va ser escàs, amb talls puntuals a l’autovia A-7 i més llargs a la T-11 (autovia Reus-Tarragona) i la C-12 a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. A Montblanc, més d’un centenar de tractors van tallar del tot la N-240, l’única via gratuïta entre Tarragona i Lleida, durant tot el matí. Els tractors van mantenir el tall de carretera fins a dos quarts de dues, però els van venir a rellevar veïns de Montblanc fins passada l’hora del canvi de torn de les fàbriques.

La Universitat Rovira i Virgili no va obrir des que dijous centenars d’estudiants es van concentrar davant el rectorat -amb amenaces d’ocupar-lo- per reclamar que els campus se sumessin a la vaga.

Al migdia, la Intersindical-CSC i IAC va congregar més de 5.000 persones a la plaça de la Font, amb l’estranya imatge de les portes de l’Ajuntament de Tarragona afectades per un foc la matinada anterior. A la concentració multitudinària s’hi va llegir un manifest reivindicatiu a favor de “l’alliberament dels presos polítics”. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va donar suport a l’aturada davant la sentència “injusta” del Tribunal Suprem, que ha generat un “procés d’indignació”.

Les protestes de la tarda van ser unes de les més massives que es recorden a la ciutat, amb 30.000 persones segons els organitzadors i 10.000 i 25 tractors, segons la Guàrdia Urbana i els Mossos. Després de quatre nits d’aldarulls amb la policia, la protesta va tenir un to festiu i familiar. No obstant això, un cop finalitzada un grup de 500 persones van llançar objectes i pirotècnia contra la Subdelegació del govern espanyol i es van produir, un altre cop, càrregues policials i crema de contenidors. També hi havia convocada a la tarda una manifestació ultra a favor de la unitat d’Espanya al barri de Sant Pere i Sant Pau.

Lleida

D’un polígon, el del Segre, sense moviment i amb la majoria de camions aturats per l’alt seguiment de la vaga, a un altre, el del Camí dels Frares, en què al bullici habitual s’hi afegia un piquet informatiu format per un centenar de persones que bloquejaven l’accés a la Central Integrada de Mercaderies. Una hora després, a dos quarts de vuit del matí, el mateix piquet s’encaminava cap a Lleida i tallava la LL-11 intermitentment. En el trajecte van fer una parada al carrer Comerç per sumar-se a una protesta de la PAH per aturar el desnonament de la Saadia.

A la seva arribada al centre de la ciutat, les poques botigues obertes tancaven al seu pas per por a patir desperfectes. De fet, PimeComerç va denunciar incidents amb piquets en determinades zones de Lleida, on hi havia més comerços tancats que en anteriors vagues generals, entre un 60% i un 90%, segons la patronal.

Paral·lelament, durant tot el matí diferents grups de manifestants van tallar diverses carreteres de la demarcació. Entre les més destacades, l’A-2 a Fondarella, on els Mossos d’Esquadra havien de desviar el trànsit cap a l’antiga N-II; la N-240 en els dos sentits al terme municipal de Torregrossa; i la N-145, que connecta la Seu d’Urgell amb el Principat d’Andorra, on camions i autocars van quedar atrapats durant hores.

Els estudiants van ser protagonistes de la vaga i van protagonitzar una mobilització amb més de 6.000 participants que va sortir de la Universitat de Lleida a les dotze del migdia en direcció a la presó, on es van viure moments de tensió amb el desplegament de diferents efectius antiavalots dels Mossos a les portes del centre. Els manifestants van fer una parada en aquest punt per reivindicar la llibertat d’un detingut de Térmens acusat de trencar un braç a un mosso durant els aldarulls de dimarts a la nit. Això va passar el mateix dia que el jutjat d’instrucció número 3 acordava llibertat provisional per a sis dels detinguts a Lleida pels aldarulls de dimecres. Segons dades del departament d’Educació, el 96,2% dels alumnes de secundària es van adherir a la convocatòria de vaga. Tanmateix, el seguiment entre els universitaris va ser de gairebé el 100%.

Emulant les Marxes per la Llibertat, tres columnes amb centenars de persones cadascuna van sortir ahir de diverses poblacions de la demarcació per sumar-se a una de les manifestacions més multitudinàries dels últims anys a Lleida. Encapçalades per 300 tractors i enmig d’un ambient més festiu i familiar que el de les concentracions dels últims dies, unes 45.000 persones van omplir des de les sis de la tarda els carrers que hi ha entre la plaça Ricard Vinyes i la Paeria, des d’on uns 500 joves es van desplaçar fins a la Subdelegació del govern espanyol, sota custòdia de setze furgons policials, per encarar-se, de nou, amb els antiavalots. Però en aquesta ocasió una filera de persones es va situar entre manifestants i policia cridant “Així no!” per aturar el llançament d’objectes.