Un “mur humà” omple Barcelona per defensar que votar no és delicte

BarcelonaEn la segona sessió del judici del Procés, el fiscal Fidel Cadena justificava l’ús de la violència, essencial per atribuir als presos polítics el delicte de rebel·lió, amb “la utilització de les muralles humanes que es llancen contra les forces i cossos de seguretat de l’Estat que pretenen evitar el referèndum” de l’1-O. Ahir, en una nova exhibició de força del sobiranisme, centenars de milers de persones –200.000, segons la Guàrdia Urbana, i mig milió, segons els organitzadors– van convertir la Gran Via de Barcelona en una muralla humana per denunciar una causa que l’independentisme considera política.

“Som un mur humà orgullós, senyor fiscal, un mur de dissidents, d’homes i dones lliures que tenen la mateixa dignitat que els presos polítics al Tribunal Suprem”, va subratllar enmig d’una gran ovació el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, en el torn de parlaments.

En la mateixa línia es va expressar posteriorment la portaveu del Govern, Elsa Artadi: “Som muralles cíviques i pacífiques, però fermes i reivindicatives”, va avisar la consellera de la Presidència, que va destacar que “el govern legítim de Catalunya ja ha començat a acusar l’Estat”. Artadi no va desaprofitar l’ocasió per carregar contra el veto a la conferència de Quim Torra i Carles Puigdemont demà al Parlament Europeu. Després de demanar a la Unió Europea que no claudiqués “davant els vells estats”, va dir al president de la cambra: “President Tajani, és una vergonya. Sou una vergonya!”

En un ambient festiu –que contrastava amb les últimes mobilitzacions, en què el desànim per la judicialització del Procés es feia més evident– i un cop més rigorosament cívic, els manifestants van sortir al carrer per deixar ben clar que l’autodeterminació és un dret i no un delicte, el lema de la marxa i que molta gent exhibia amb banderoles que repartien tant l’ANC com Òmnium. Just abans d’arrencar la marxa el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va fer seves les paraules que va pronunciar el seu antecessor en el càrrec i president d’ERC, Oriol Junqueras, des del banc dels acusats: “Sortim un cop més al carrer per denunciar que és un judici polític perquè votar no pot ser mai un delicte i impedir-ho sí que ho és”.

La falta de valentia de Sánchez

La convocatòria precipitada d’eleccions per al 28 d’abril del president espanyol, Pedro Sánchez, també va planar en l’ambient. El president de la Generalitat, Quim Torra, que com Aragonès va fer una breu atenció als mitjans abans de posar-se a la capçalera de la manifestació, va lamentar la falta de coratge del líder del PSOE per buscar una sortida política al conflicte davant la seva negativa a pactar un referèndum. “No es pot governar contra Catalunya i esperem que algun dia ens trobem polítics valents que no tinguin por d’escoltar la democràcia i la dignitat”, va lamentar. En una marxa amb la presència també dels comuns, la presidenta del grup parlamentari de Catalunya En Comú-Podem, Jéssica Albiach, va fer una crida a reprendre un diàleg “que no sigui entès com una concessió”.

Davant l’auge de la dreta amb l’eclosió de Vox i d’una més que probable aliança entre el PP, Ciutadans i els de Santiago Abascal després dels comicis si són capaços de sumar, els partits independentistes van fer una crida a anar a les urnes per impedir-ho. El president del Parlament, Roger Torrent, va avisar que les urnes “seran un dic de contenció contra el discurs de l’odi del feixisme”, en referència als comicis espanyols. Més contundent va ser el diputat d’ERC Gabriel Rufián, que en el discurs més abrandat des de l’escenari va deixar anar: “Als tres genets de l’apocalipsi ultra els diem que no passaran i que Catalunya serà la seva tomba!”

El líder d’EUiA i exmembre de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet –també encausat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel Procés–, va fer una crida a continuar treballant per la “unitat republicana”, perquè serà la que “farà vèncer i ser lliures”, va dir en un discurs en què no es va oblidar de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. “Mai oblidaré el que has fet per nosaltres”, va ressaltar entre els aplaudiments dels milers de persones que omplien la plaça Universitat.

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, també va apel·lar a la unitat i a no centrar-se només en la lluita antirepressiva: “L’objectiu de la repressió és que abandonem els nostres principis polítics, però vam fer un referèndum contra tot un Estat i el vam guanyar”, va destacar Paluzie, que va instar l’independentisme a buscar la unitat. “Hem de treballar les nostres fortaleses perquè quan anem tots junts ens en sortim”. Una crida a la unitat que molts manifestants no van parar de reclamar durant la manifestació i que, en el torn de parlaments, també va exigir el president de l’AMI, Josep Maria Cervera: “Les eleccions les hem de convertir en una oportunitat, deixem enrere les temptacions partidistes”, va assenyalar l’alcalde del Port de la Selva.

Crides a la vaga general

La demanda d’unitat no va ser l’única de la jornada. Partits i entitats van fer pinya perquè dijous vinent Catalunya es paralitzi amb la vaga general que ha convocat la Intersindical i que no compta amb el suport dels dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT. Àngels Massip, del sindicat independentista, va reclamar una aturada multitudinària perquè “sense drets no hi ha llibertat”. La diputada de la CUP al Parlament Natàlia Sànchez va afirmar que “sobren els motius per fer vaga” i que “els drets socials i laborals cal defensar-los amb les dents”. Els cupaires, com els CDR, van més enllà i reclamen mobilitzacions durant tot el judici. A l’espera de noves jornades de protesta, l’independentisme va tornar a demostrar ahir –després de la primera setmana de sessions al Tribunal Suprem– que continua amb força per plantar cara a l’Estat des del carrer.