La malversació de l’1-O, delicte inevitable a la causa del jutjat 13

Barcelona / MadridLa macroinvestigació de l’organització de l’1-O que instrueix el jutjat 13 de Barcelona és la primera que es va obrir i la llavor de la causa del Tribunal Suprem que ha acabat amb la condemna de fins a 13 anys de presó per a nou dels dotze líders independentistes jutjats. A Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa se’ls responsabilitza de sedició però també de malversar diners en l’1-O. La causa del jutjat 13 no ha arribat encara a judici, però la condemna per malversació del Suprem pot condicionar de manera clau el processament de bona part dels trenta càrrecs i excàrrecs de Govern i empresaris processats. La sentència no només fixa la quantitat de diners suposadament invertits en el referèndum, sinó que dona per provada la despesa i assenyala possibles responsables.

El cost de l’1-O

El Suprem xifra la despesa en dos milions d’euros

La sentència del Procés dona per provat que l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va costar almenys dos milions d’euros a la Generalitat, tenint en compte les factures i partides que consten en la investigació de la Guàrdia Civil. “És cert que la sentència dona per fet el compromís de la despesa però no entra en l’autoria”, subratlla l’advocat Jorge Navarro, que defensa un dels empresaris d’Unipost processats en la causa del 13. El penalista assumeix que si hi acaba havent judici, l’Audiència de Barcelona ho tindria fàcil per condemnar per malversació, però creu que els queda l’estratègia de discutir-ne l’autoria per evitar que els clients siguin condemnats.

Criteri

La sentència estableix que cal comptar totes les factures

Un dels grans arguments contra la malversació que van fer servir les defenses de l’1-O és que no es podien comptar com a despeses els serveis no abonats o que no es van prestar finalment. Però la sala presidida pel jutge Manuel Marchena s’ha fet seu el criteri de les pèrits d’Hisenda que van declarar en el judici i assegura que cal comptabilitzar totes les factures, independentment de si es van acabar pagant o no. De fet, el cost sense contar els pagaments no realitzats es queda en 400.000 euros. Navarro recorda que a efectes de condemna la diferència entre les factures pagades i les no abonades és intrascendent, ja que la llei estableix un tram superior de condemna per malversació (entre quatre i vuit anys de presó) per a les despeses públiques superiors a 250.000 euros. El penalista, però, discuteix que el Suprem hagi enviat la sentència al Tribunal de Comptes per depurar responsabilitats pel cost de l’1-O, creant una “duplicitat” de causes, ja que aquest assumpte també es jutjarà a Barcelona.

Antoni Molons

Implicat en la cartelleria de l’1-O i l’encàrrec a Unipost

Les derivades de la sentència del Tribunal Suprem en la causa al jutjat 13 de Barcelona tenen un protagonista destacat, Antoni Molons, secretari de Difusió de la Generalitat durant els fets investigats i que presumptament estava involucrat en diverses facetes de l’organització del referèndum. Segons el tribunal, ha quedat acreditat que el “tal Toni” de qui es va parlar en moltes sessions del judici era Molons, que gestionava la cartelleria del referèndum, l’encàrrec a Unipost de les notificacions als responsables de les meses electorals i la campanya Civisme - la de l’anunci de les vies del tren-, que finalment va quedar deserta. El tribunal considera provat que Molons va encarregar la impressió de la cartelleria de l’1-O a través d’un dissenyador, Enric Vidal, que tenia l’encàrrec de redimensionar els cartells abans d’enviar-los a tres impremtes: Artyplan, Global Solutions i Marc Martí. Vidal va fer les comunicacions amb els responsables de cada empresa amb un telèfon que Molons li hauria facilitat, fet que va descobrir la Guàrdia Civil durant les investigacions a la causa del jutjat 13. Així, Vidal va fer els encàrrecs als interlocutors de cada empresa -alguns dels quals ja coneixien el propòsit a través d’una persona d’Òmnium Cultural- i els va dir que havien d’entregar les factures a la Generalitat. “[Molons] es va servir dels contactes a Òmnium i de la intermediació de Vidal per ocultar l’activitat pròpia i la despesa derivada de la cartelleria del referèndum”, conclouen els magistrats en la sentència, en què recullen que no es van arribar a pagar les impressions, intervingudes per la Guàrdia Civil abans de l’1-O.

Una altra de les intervencions destacades de Molons, explicada per testimonis en el judici i validada pel tribunal presidit per Manuel Marchena, és amb relació als encàrrecs a Unipost perquè enviessin les notificacions als presidents i vocals de les meses de l’1-O, que es van sol·licitar a correcuita i que finalment també va interceptar la Guàrdia Civil. Un dels responsables de repartiment de l’empresa, Juan Fuentes, va declarar que el 15 de setembre li va trucar “un tal Toni”anunciant-li l’entrada d’una remesa de certificats de la Generalitat. El dia següent, va explicar, li va tornar a trucar per insistir-li que el repartiment havia de començar dilluns. El Suprem va acreditar també que els encàrrecs a Unipost s’havien fet des de cinc departaments de la Generalitat de manera “clandestina”, perquè no es van fer per les vies habituals i no es va arribar a fer cap pagament.

Organització Criminal

La sentència complica les pretensions de la Fiscalia

La jutge que porta la macrocausa del jutjat 13 de Barcelona va processar trenta càrrecs i excàrrecs del Govern i empresaris fa uns mesos pels delictes de desobediència, malversació, revelació de secrets i prevaricació. La Fiscalia i l’acusació popular exercida per Vox van demanar també incloure el delicte d’organització criminal, però la magistrada ho va refusar. Que el Suprem descarti també aquest delicte pot tombar definitivament les pretensions de la Fiscalia per incloure’l dins del catàleg de processament. Navarro considera que la posició del Suprem descartant aquest delicte també pot fer que Vox (que ja va plantejar l’acusació d’organització criminal al judici del Procés) i el ministeri públic s’ho repensin a l’hora d’incloure aquest delicte en els seus escrits d’acusació. Tot i això, el Suprem també deixa molt clar en la seva sentència que hi va haver una connivència entre els acusats per tirar endavant l’1-O, un fet que pot condicionar també el relat del jutjat 13 de Barcelona.