El malson de tornar a trepitjar un tribunal

BarcelonaCom el 2 de novembre del 2017, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila tornaran a creuar a partir de dimarts la plaça Villa de París de Madrid. Aleshores ho van fer per entrar a l’Audiència Nacional -que, per ordre de la jutge Carmen Lamela, els va enviar a presó- i ara ho faran per defensar-se davant el Tribunal Suprem -a l’altre extrem de la plaça-. Un passeig davant les càmeres que hauran de fer cada setmana durant els pròxims mesos. Un camí d’uns quants metres en què serà impossible no reviure les imatges d’aquella jornada inesborrable d’ara fa gairebé un any i mig. “El record serà molt viu. Els fets d’aquell dia els tenim presents minut a minut”, admet Mundó en conversa amb l’ARA.

Mundó, Borràs i Vila són els tres únic acusats en el judici del Procés que ara estan en llibertat. No sempre ho han estat. Els dos primers van passar 33 dies a Estremera i Alcalá-Meco, respectivament, mentre que Vila només va passar-hi una nit, fins que va poder reunir els 50.000 euros de la fiança. Al sortir, tots tres van decidir apartar-se aviat de la primera línia política -Vila, de fet, ja ho havia fet un dia abans de la DUI, quan va dimitir després de veure fracassar el seu intent de mediació perquè Carles Puigdemont convoqués eleccions-, i això els va salvar de ser enviats a la presó per Pablo Llarena, com sí que va fer amb Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell i Raül Romeva.

Dimarts tornaran a trobar-se amb tots ells -també amb Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn-. “No és la millor situació per trobar-se, però espero poder tenir una mínima possibilitat de contacte, de compartir amb ells un espai i un temps”, explica Borràs.

Tot i que s’enfronten a penes de fins a set anys de presó per malversació, en conversa amb l’ARA tant Mundó com Borràs -Vila ha declinat qualsevol declaració pública fins després del judici- es mostren especialment preocupats pels seus companys. Cap dels dos amaga la sensació amarga que els deixa pensar que cada dia ells podran abandonar el Suprem a peu mentre la resta tornen a la presó. “Ens podem imaginar perfectament el que viuran perquè hi hem passat. La duresa de matinar, del trasllat en furgoneta, del calabós de l’Audiència...”, relaten. Per això, apunta Mundó, ells, que sí que podran sortir al carrer quan s’acabin les sessions del judici, s’imposen poder fer d’enllaç dels presos amb la seva família. “I fer-los arribar també a ells els missatges que ens doni la gent”, afegeix Borràs.

Tot i admetre que el judici serà dur, Mundó assegura que té ganes que comenci. “Bé, sobretot tinc ganes que s’acabi”, matisa ràpidament. “Hi vaig amb la tranquil·litat d’esperit de saber que no hem comès cap dels delictes dels quals se’ns acusa”. Per a tots tres, el judici suposarà també un contratemps, ja que hauran de fer un parèntesi forçat en el seu dia a dia. “Afecta la teva vida perquè et suposa abandonar la feina i la casa, però agraeixo a tots les bones intencions”, explica Borràs. Un agraïment que Mundó fa extensiu. “La meva feina l’haurà de fer algú altre, però he trobat tota la predisposició i més”, apunta Mundó. Ell, Borràs i Vila, que fins ara s’han mantingut en segon pla, tornaran a ser protagonistes a partir de dimarts.