“No entenen que la gent pagués les paperetes de la seva butxaca”

BarcelonaLa vida et dona sorpreses. Arriba a l’ARA Patrizia Hidalgo, 33 anys, andalusa de Huelva, llicenciada en periodisme a Madrid, llicenciada en ciències polítiques al País Basc (on va viure durant cinc anys), resident a Madrid i subscriptora de l’ARA “perquè estic interessada en la vostra manera de fer periodisme”. No ha estat mai a Barcelona, i va demanar de venir perquè està atrapada per la història cibernètica de l’1 d’Octubre. Arriba a la mateixa hora, poc abans de les 10 del matí, la Maria Carme Ramos, de Sant Boi de Llobregat, administrativa. I, procedent de l’Estartit, mocador groc al coll i reglamentari gorro de llana negra, se suma a la trobada Lluís Llach.

I la matinal que passen amb Jordi Turull a la pantalla del plató de l’ARA és inoblidable. La Patrizia veu confirmada la seva tesi: quina por que té l’estat nació al segle XXI de les tecnologies que fan possible el cens universal o de les identitats socials múltiples! La Maria Carme, votant l’1 d’Octubre, se sent orgullosament representada per les respostes esmolades de Turull: “Jo no em vaig sentir en absolut obligada a votar. La gent volia estar al carrer, volia decidir”. I Llach, que coneix l’acusat del bienni que van compartir al grup parlamentari de Junts pel Sí (2015-2017), avisa: “En Jordi és una màquina d’intel·ligència política, d’ironia, de valentia, de servei. És una persona que vol servir, un soldat en les negociacions, amb una gran capacitat d’arribar a pactes, fins i tot amb la CUP. I avui molta gent l’està descobrint”.

Turull, com Federer

Jordi Turull es mostra segur, meticulós, fins i tot dominant. Llach no pot evitar somriure, gairebé aplaudir, quan el seu company acusat afirma que ser d’Òmnium no estava prohibit ni sota el franquisme, que ell va integrar Junts pel Sí i no “Junts perquè sí”. Turull és com Federer quan torna totes les pilotes, curtes o llargues, i fins i tot trenca el servei del fiscal Jaime Moreno quan pronuncia una de les frases del matí: “Els ciutadans de Catalunya no són ovelles, no estan militaritzats, tenen criteri”.

Llach arriba a posar-se vermell i a parlar a la pantalla quan demana a Turull que no estiri més el moment més brillant de la declaració per no espatllar-lo: “Quan et poses el vestit de constitucionalista és un xollo, perquè pots incomplir les resolucions del Tribunal Constitucional sense que et passi res. El govern espanyol se n’ha saltat unes 25. Jo vaig ser advertit una vegada i fa un any que soc a la presó”.

Quan l’interrogatori aterra a la data del 20 de setembre, Llach va dient “Jo hi era”, però com que haurà d’anar a a declarar com a testimoni, s’estima més no entrar en detalls, excepte quan explica: “Els primers que hauríeu d’anar a la presó, si abonyegar dos cotxes és delicte, sou els periodistes, que, com que sou animals intel·ligents, de seguida vau entendre que era un lloc estratègic per captar bé el que estava passant i us hi vau enfilar tot el dia”. I afegeix: “A la secretària judicial se li va oferir sortir escortada per una vintena de diputats i senadors que érem allà, però va dir que no, i es va estimar més fer el saltiró de la cardina pel terrat d’Economia”.

La Patrizia constata que el moviment de baix a dalt del Procés no s’ha entès, i Llach ho resumeix així: “No poden entendre que la gent pagués 100.000 paperetes de la seva butxaca”.