La Fiscalia compara el 23-F amb l'1-O però obvia els tancs i les pistoles

MadridLa Fiscalia ha fet del seu informe final una defensa tancada del delicte de rebel·lió defensant l'existència d'"un cop d'estat" a Catalunya, que es va començar a gestar el març del 2015, es va fer més evident entre setembre i octubre del 2017 i es va consumar el 27-O amb la declaració d'independència. El primer a plantejar l'existència d'un "estat d'excepció" ha sigut el fiscal Javier Zaragoza, però qui ha reblat el clau ha sigut un altre dels representants del ministeri públic, Fidel Cadena, que ha arribat a comparar l'1-O amb el cop militar del 23 de febrer de 1981.

Cadena s'hi ha referit quan intentava argumentar la tesi de la violència que fa la Fiscalia. Segons el ministeri públic, perquè es pugui parlar de rebel·lió no cal una violència física, sinó que n'hi ha prou amb accions "intimidatòries", com ara la "resistència" dels votants a les escoles l'1-O. Les defenses dels acusats al judici del Procés rebutgen aquesta tesi. Cadena, però, ha assegurat que si s'hagués d'aplicar la concepció que tenen els advocats dels presos del delicte de rebel·lió a altres cops militars que s'han produït a l'Estat, per exemple, el 23-F, "se'n discutiria la tipicitat, perquè l'objectiu de tota violència, com es diu per la doctrina de manera generalitzada, afecta la intimidació, ja que l'existència física queda limitada a aquelles travetes o aquella sacsejada al tinent general Gutiérrez Mellado, que en pau descansi". "Per tant, podria discutir-se aquest alçament militar del 23-F", ha conclòs Cadena.

Cadena ha obviat, però, que el 23-F també van sortir els tancs als carrers i que la Guàrdia Civil va acabar disparant trets enlaire dins del Congrés de Diputats. La comparativa del fiscal ha provocat comentaris a la sala i el president del tribunal, Manuel Marchena, ha hagut de demanar silenci.

Referències al nazisme

El 23-F no ha sigut l'únic capítol de la història que ha recuperat la Fiscalia dins del seu informe final al Suprem. Tot i que de manera més velada, el ministeri públic també s'ha referit al nazisme. Zaragoza ha assegurat que el fet que l'independentisme primés la "voluntat del poble" per davant de la legalitat recorda "l'origen de funestes experiències històriques". Ja abans s'havia referit a la definició de rebel·lió de Hans Kelsen, un jurista austríac que va haver de fugir als anys 30 als Estats Units per l'auge del nazisme.

També Consuelo Madrigal, l'encarregada de la part de l'informe de la Fiscalia que ha abordat la malversació, ha fet una referència velada a les tesis de la negació del nazisme quan ha parlat de les suposades "estratègies negacionistes" del Govern per amagar les despeses relatives al referèndum i "encobrir" la malversació.