Els exconsellers vinculen la seva dimissió del Govern a la "tensió" i al possible "trencament del diàleg"

MadridEl judici al Procés, en directe

Després de l'aturada de Setmana Santa, el judici al Procés s'engega el dia de Sant Jordi amb una nova fase de la declaració de testimonis i es deixen enrere els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional amb les compareixences dels exconsellers que van dimitir a les portes del referèndum i altres persones vinculades al Govern. El primer exconseller que ha comparegut al Suprem és l'exresponsable d'Interior Jordi Jané, que ha expressat el seu convenciment que s'arribaria a una solució pactada però que la possibilitat que "es trenqués el diàleg" el va fer renunciar. "Sempre havia defensat i defenso que s'ha d'arribar a l'acord per la via del diàleg, del pacte", ha subratllat Jané. Un altre dels motius per marxar el 14 de juliol del 2017 va ser que considerava que ja havia complert els seus objectius havent-se convocat, després d'anys, la Junta de Seguretat, així com la previsió que es produís un canvi de govern.

També ha testificat l'exconsellera d'Ensenyament Meritxell Ruiz, que ha insistit en diverses ocasions que el debat de la unilateralitat no es va produir al Govern fins al moment de la seva dimissió, de manera que ha separat el seu pas al costat de la convocatòria del referèndum. Tanmateix, ha parlat del termini de l'1 d'Octubre ja fixat per l'executiu i la "tensió dialèctica" entre governs que es preveia durant l'estiu. "Em costava veure'm en la tensió", ha assenyalat Ruiz, tot i que ha situat els principals motius de la dimissió en el fet que hagués acabat la feina del curs en el camp educatiu i que s'havia de produir una remodelació al Govern amb motiu de la dimissió de l'exconseller d'Empresa Jordi Baiget.

Baiget ha sigut el següent en comparèixer i ha corroborat que al Govern no es parlava de la via unilateral abans del seu cessament, segons ha declarat, tot i que ha insistit en la seva preferència per un "procés pactat". L'extitular d'Empresa ha contextualitzat l'entrevista a 'El Punt Avui' publicada el 3 de juliol i que va motivar el seu cessament per Carles Puigdemont adduint "falta de confiança". Ha subratllat que l'entrevista tenia una orientació més personal i d'aquí la preocupació pel seu patrimoni que podia comportar la presó, per bé que no situava aquest escenari com una "hipòtesi certa", sinó que es va limitar a respondre a la pregunta que se li va plantejar. Sobre l'afirmació que el referèndum potser no se celebraria, Baiget ha matisat que es referia a altres fórmules "útils" perquè la ciutadania decidís el seu futur, "com un procés participatiu o unes eleccions".

Aquest matí també estava citat a declarar el vicepresident del Govern Pere Aragonès, que havia enviat una carta al Suprem manifestant la seva intenció de no declarar perquè, tot i que finalment el TSJC va declinar investigar-lo per l'1-O com demanava el jutjat número 13, l'arxivament no és definitiu. Quan Aragonès ha comparegut a la sala, Marchena li ha explicat que admetrien la seva petició tenint en compte que es podria "dibuixar" un escenari en el qual en un futur la seva declaració el pogués perjudicar. En declaracions als mitjans, Aragonès ha denunciat el "fraccionament de la causa" judicial contra el Procés en diversos tribunals i ha atribuït aquest fet a la situació "absurda" que ha assegurat que ha viscut aquest matí al Tribunal Suprem: "Comparèixer per dir que no declararé".

Jané defensa la independència dels Mossos

Jané també ha explicat, a preguntes de l'acusació popular exercida per Vox, que tots els consellers que han portat la cartera d'Interior "han respectat que els Mossos" actuaven de manera autònoma, en contra de les tesis de l'acusació que els situen alineats amb els interessos del Govern. "Els Mossos d’Esquadra no podien fer una altra cosa sinó complir i fer complir la llei i garantir la seguretat ciutadana. En això coincidíem tots", ha explicat Jané.

A preguntes de la defensa de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, Jané ha explicat que el seu relleu al capdavant de la conselleria no va alterar substancialment l'equip de treball, tot i la marxa del director dels Mossos, Albert Batlle. De fet, Jané ha explicat que va ser ell qui va proposar a Forn el nom del seu substitut, Pere Soler, processat a l'Audiència Nacional juntament amb el major del cos, Josep Lluís Trapero.

Aquest dimarts també ha declarat Joan Vidal de Ciurana, secretari de l'executiu fins al 14 de juliol del 2017, que va dimitir juntament amb Jordi Jané, Neus Munté i Meritxell Ruiz. En l'interrogatori ha indicat que la seva marxa no es devia a l'1 d'Octubre i l'ha atribuït a "circumstàncies personals". També ha assegurat que fins aquella data no es preveia la unilateralitat. En aquest sentit, ha subratllat que l'objectiu era aconseguir un referèndum pactat amb l'Estat i que no s'havia efectuat cap despesa per a la votació.

A preguntes de les acusacions, Vidal de Ciurana ha assegurat desconèixer el document 'EnfoCATs' i l'agenda Moleskine de Josep Maria Jové, i s'ha desvinculat de l'elaboració del cens de l'1-O. La Fiscalia s'ha focalitzat en una reunió de principis del 2016 amb diversos exmembres del Govern, però l'ha situat en l'articulació de majories parlamentàries després de les eleccions del 27 de setembre del 2015 i ha puntualitzat que en aquell moment el referèndum no era damunt la taula, perquè va aparèixer en la qüestió de confiança de Carles Puigdemont a finals d'any. El testimoni ha revelat alguna reunió amb el major Josep Lluís Trapero i ha indicat que en tot moment es va deixar clar que els Mossos d'Esquadra desenvoluparien la seva tasca de policia judicial.

El director de Serveis de la conselleria de Treball, David Badal, ha comparegut a petició de l'Advocacia de l'Estat per donar explicacions del rebuig d'una factura d'Unipost en relació amb l'enviament de les cartes sobre les meses electorals del referèndum. El testimoni ha assegurat que es va negar l'admissió de la factura perquè es va enviar fora del període de facturació i per "l'inusual" i elevat cost que implicava. A preguntes de les acusacions, ha subratllat que no el va sorprendre prou l'error per trametre'l als seus superiors i ha assenyalat que Unipost enviava factures equivocades cada mes.

El 20-S: la sortida per la porta principal d'Economia era "viable"

El 20-S: la sortida per la porta principal d'Economia era "viable"

Després de setmanes de judici centrades en la declaració d'agents que van actuar l'1-O a Catalunya, aquest dimarts la sessió ha tornat a abordar el 20-S. Un dels comandaments de Mossos, responsable de l'àrea de mediació, que va actuar a la conselleria d'Economia la nit del 20-S, ha explicat que, un cop acabat l'escorcoll, la sortida de la comitiva judicial per la porta de la conselleria "era perfectament viable", aprofitant el cordó dels voluntaris de l'ANC per establir un operatiu policial. L'intendent ha dit, però, que la secretària del jutjat 13 de Barcelona va rebutjar aquesta opció i que llavors va ser quan ell mateix va oferir la sortida alternativa pel Teatre Coliseum, creuant un pati interior que unia els dos edificis. "Jo mateix la vaig ajudar a creuar".

Sobre la sortida de la lletrada de l'administració de Justícia, l'intendent ha explicat que pel teatre era totalment segura, perquè en aquell moment a la zona de la Gran Via de Barcelona no hi havia ningú. Respecte al fet que els Mossos no carreguessin fins a la matinada, el comandament ha assegurat que van efectuar la maniobra en el moment en què es va veure viable, quan quedava un volum inferior a mil persones davant la conselleria.

L'intendent ha negat rotundament que en cap moment hi hagués un intent d'assalt a la conselleria com insisteix a descriure la Fiscalia, que ha tornat a dibuixar la imatge d'agents de la Guàrdia Civil aguantant la porta per evitar que s'enfonsés.

Un altre sergent de l'àrea de mediació dels Mossos d'Esquadra que va ser dins l'edifici de la rambla de Catalunya fins a mitja tarda ha explicat que es van plantejar protegir els vehicles de la Guàrdia Civil per la "tensió" que hi havia a la zona, tot i que no ha descrit cap incident en concret. Finalment ho van descartar. "Si haguéssim hagut d’actuar estàvem sols, ningú ens hauria pogut auxiliar", ha justificat. L'agent també ha assegurat que tot i que en les reunions que es van mantenir a l'interior de la conselleria entre efectius de la Guàrdia Civil i els Mossos també hi havia el representant de l'ANC Xavier Vidal –i en una de les reunions, també Jordi Sànchez–, els membres de l'entitat no van assabentar-se que dins els vehicles hi havia "armes llargues".

De fet, el sergent ha explicat que quan s'havia d'abordar aquesta qüestió en una de les trobades, els tinents de la Guàrdia Civil van demanar explícitament que Vidal –que era qui era en aquell moment a la conselleria– se n'absentés. "Van dir que no els semblava oportú que ningú de la societat civil sabés que hi havia armes", ha explicat. Durant la seva declaració com a acusat, Sànchez va voler deixar clar que no va saber que hi havia armes als vehicles policials fins a mitja tarda, al contrari del que sostenen les acusacions.

A preguntes del fiscal Jaime Moreno, el sergent –que declara sense que s'oculti la seva imatge, a petició pròpia– també ha assegurat que els agents antiavalots dels Mossos van actuar per protegir els vehicles policials, ja de matinada, "quan a través de les imatges de l'helicòpter es va veure que hi havia perill de saqueig dels vehicles". Moreno li ha repreguntat si no recordava que els responsables de la Guàrdia Civil van comentar que hi havia indicis que algú hauria obert els cotxes cap a les 12.30 del matí "perquè s'estaven llançant cons", com els que tenien a dins els cotxes policials. "No ho recordo en absolut", ha assegurat el sergent.