La Fiscalia busca reforçar l'acusació amb correus enviats als Jordis per ciutadans majoritàriament anònims

MadridEl judici, en directe

La segona jornada de declaracions maratonianes d'agents de la Guàrdia Civil en el judici al Procés s'ha centrat en l'anàlisi de correus electrònics dels acusats. Tots ells declaren a petició de la Fiscalia, que vol reforçar l'acusació per rebel·lió posant en evidència que en aquests missatges hi havia traces de possible incitació a la violència. Però els testimonis han acabat desacreditant els informes en la mesura que les defenses han fet aflorar detalls de com s'havien elaborat les anàlisis i quin era el criteri de selecció de correus, sobretot en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Sense anar més lluny, l'agent C73251J, que va mirar un a un 3.800 missatges de la safata d'entrada de l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez (presidencia@assemblea.cat), en va acabar seleccionant només 22 i de ciutadans que no sabia qui eren perquè no els va investigar, com Xavi Strubbell –que ja va intentar indagar la Fiscalia en l'interrogatori a Sànchez–. Ciutadans anònims que parlaven del que, segons el seu parer, podien ser presumptes delictes de rebel·lió, desobediència i malversació –tot i que no se'ls investigava per aquest últim delicte–. El guàrdia civil F30562U, que en va analitzar un total de 3.000 de Sànchez –2.500 de rebuts i només 500 d'enviats– n'ha comentat algun de la Generalitat, però de reunions que van acabar sent públiques.

Preguntats per l'advocat de Sànchez, Jordi Pina, tots dos han acabat admetent que d'un total de 6.800 missatges analitzats, cap incitava explícitament a la violència.

Al seu torn, els que van revisar els missatges del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, han explicat uns criteris de selecció semblants. Només en van seleccionar 17 d'un total de 34.000 de la safata d'entrada, i del correu de presidència de l'entitat, on n'hi havia 500, només en van seleccionar 3, segons ha detallat en aquest cas la defensa de l'entitat. Ara bé, cal tenir en compte que en aquest cas sempre van ser correus electrònics que havia rebut Cuixart. Tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat han fet relatar als agents tots els correus analitzats sense citar gairebé en cap cas de qui eren ni aclarir si els Jordis hi havien respost. Sí que la voluntat, en aquest cas, ha sigut destacar informació en què aparegués possible incitació a la violència.

L'agent S51761E ha admès que no va analitzar cap correu vinculat a l'1-O i la que l'ha seguit i també va fer l'informe, la guàrdia civil B40743H, ha dit que no ho recordava. Algunes de les seleccions eren sobre l'entrenador Pep Guardiola per una campanya sobre refugiats o bé notes de premsa d'Òmnium mateix que són públiques.

Pocs correus destacables del Govern

En l'anàlisi dels correus dels exconsellers acusats, la Guàrdia Civil també va topar contra una paret. Només en van destacar cinc de l'exvicepresident Oriol Junqueras i un d'ells en què l'exconseller de la Presidència, Jordi Turull, demanava una ampliació de pressupost de 3,4 milions d'euros del "fons de contingència", que ja s'havia relatat anteriorment. No hi ha, amb tot, cap resposta a aquest correu. Paradoxalment, el mateix agent que va fer l'informe sobre Turull ha assegurat que no en va trobar cap de destacable. De Joaquim Forn, l'agent E98218D –que ha estat ascendit de capità a comandant de la Guàrdia Civil després de l'1-O–, que va investigar tots els seus correus, va acabar admetent que no en va trobar cap que el vinculés a la creació d'estructures d'estat ni en què es donessin ordres polítiques al cos de Mossos. "Es denotava unitat d'acció entre responsables polítics del cos i el major dels Mossos, però no recordo cap correu en què el conseller en fes menció", ha assenyalat.

Finalment, sobre Meritxell Borràs l'agent que va analitzar els seus missatges no va tenir en compte que sobre el vot a l'exterior hi havia un acord amb la Junta Electoral Central (JEC). Sobre els de Dolors Bassa, se n'ha destacat un al secretari general de CCOO, Javier Pacheco, en què segons l'agent es donava una "instrucció" d'informar els treballadors del seu dret de vot l'1-O, tot i que en realitat –segons ha fet notar el seu advocat– només "es donava l'opció". També s'ha fet notar l'enviament d'una nota d'agraïment als treballadors de Treball per la reacció a la "resposta d'indignació" pels escorcolls del 20-S, però no s'ha acabat acreditant si l'havia enviat la mateixa consellera. Finalment, sobre els correus de Carles Mundó, el seu advocat, Josep Riba, ha fet notar que no s'havien incorporat missatges que l'eximien de possibles responsabilitats com un escrit personal d'agraïment del mateix president del TSJC sobre el cap de setmana del 30 de setembre i l'1 d'octubre.