Les defenses dels presos assumeixen la desobediència per negar la rebel·lió i la sedició

MadridEl judici del Procés, en directe

[Si veus aquest contingut des d'una aplicació mòbil, pots seguir aquí el judici en directe]

Acceptar la desobediència ha esdevingut l'estratègia dels advocats d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull per lliurar-se de les acusacions de rebel·lió i sedició, encara que sigui renunciant a l'absolució. En la primera jornada d'exposició dels informes finals de les defenses -que continuarà aquest dimecres- els advocats dels presos han negat la violència el 20-S i l'1-O així com l'existència d'un cop d'estat o d'un període insurreccional que van intentar encunyar d'una banda els fiscals Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, i de l'altre el cap policial de la investigació de l'1-O, l tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena.

De fet, els representants del ministeri públic han estat un dels blancs de les defenses que els hi han retret que després de quatre mesos de judici no hagin fet cas de les proves aportades a la sala ni dels 422 testimonis que han declarat durant una cinquantena de sessions i hagin acabat amb els mateixos arguments amb els que van començar el judici tot i que son ells els encarregats de provar la suposada rebel·lió i sedició.

L'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde ha estat el primer en assumir el delicte de desobediència quan ha assegurat que les acusacions "han confós" aquest delicte amb la rebel·lió i la sedició, i el lletrat de Forn, Xavier Melero, ha reblat l'estratègia, escenificant que "cedia la trinxera" d'aquest delicte perquè era l'únic que es podia plantejar en relació als acusats. Tot i ser el menys explícit, Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, també s'ha abonat a aquesta tesi quan ha comparat el referèndum de l'1 d'octubre amb el procés participatiu del 9-N de 2014.

A partir de l'assumpció de la desobediència, Van den Eynde ha explicat que les acusacions no han aconseguit demostrar, considera, ni una cosa ni l'altra: no s'ha acreditat, defensa, que existís cap tipus de violència que posés contra les cordes l'Estat, com la que exigeix el delicte de rebel·lió i la que defensa la Fiscalia. Tampoc creu que s'hagi pogut provar que els ciutadans intentaven impedir l'acció de la policia el 20-S i l'1-O, com exigeix el delicte de sedició.

El segon a entrar en escena ha estat Xavier Melero. "Forn va desobeir el Tribunal Constitucional", ha admès. Tanmateix, ha deixat clar que el Govern "no tenia capacitat per imposar per la força cap marc normatiu" diferent a l'espanyol, cosa que requereix el delicte de rebel·lió. Més aviat al contrari: "Va fer tot el possible per abandonar el poder i posar-lo a disposició de l'Estat sense la menor resistència. Els únics actes concloents documentats són actes d'abandonament del poder", ha asseverat Melero. En aquest sentit, ha destacat que el mecanisme constitucional per solucionar el conflicte de l'octubre de 2017, l'aplicació del 155, va funcionar "perfectament". "El Govern va incomplir sistemàticament perquè no tingués validesa res del que havia proposat en la nova legalitat republicana", ha continuat Melero, i ha afegit que va haver-hi una "renúncia voluntària" a l'execució dels mecanismes previstos a les lleis de desconnexió. En definitiva, "no es va declarar la independència", ha reblat.

L'altre gran cavall de batalla de les defenses ha estat la negació de la violència. En una detallada exposició sobre els delictes de la rebel·lió i la sedició, Pina ha defensat que no hi va haver violència dels ciutadans i que, en qualsevol cas, no es podria atribuir als acusats. "La resistència passiva dels votants l'1-O és incompatible amb el concepte d'alçament", ha asseverat el lletrat, que s'ha mostrat crític amb l'exposició del fiscal Javier Zaragoza de la setmana passada en què va qualificar el Procés de "cop d'estat".

Pina ha intentat desmuntar la tesis de la violència des de tres enfocaments diferents: el comportament de qui va exercir aquesta suposada violència, l'efecte que hauria tingut i com es va percebre per part de la suposada víctima, l'Estat. Sobre aquest últim aspecte, l'advocat ha recordat que ni tant sols el rei Felip VI en el seu discurs del 3-O va fer cap referència a la suposada violència. L'estat tampoc va enviar l'exercit, ha recordat Pina. Pel que fa a l'actitud dels votants o de les persones que van protestar davant de la conselleria d'Economia el 20-S, Pina ha recordat que la ciutadania té "tot el dret" a protestar fins i tot contra les decisions judicials.

A més ha recordat que hi ha elements que son incompatibles a l'hora de definir com un alçament totes dues jornades, tenint en compte que el 20-S els locals de la Rambla de Catalunya "van fer l'agost", que l'endemà de l'1-O els ciutadans van anar a treballar o que el 8 d'octubre hi va haver una gran manifestació unionista a Barcelona "impensable" en un context de suposada rebel·lió. Sobre els efectes del suposat alçament, l'advocat ha recordat que "la fiscalia ha estat incapaç d'aportar cap prova de la suposada violència", més enllà de quatre fets puntuals, que l'1-O només es va detenir cinc persones -només una d'elles va arribar a passar a disposició judicial- i que les lesions dels policies són menors.

Crítiques a les evocacions del nazisme i les comparacions amb el 23-F

Melero també ha aprofitat la comparació que va fer el fiscal Fidel Cadena entre l'1-O i el 23-F per desmuntar l'acusació de rebel·lió. Per una banda ha recordat que l'intent de cop militar de 1981 sí que tenia la violència necessària com per intentar doblegar l'Estat, tenint en compte que la Guàrdia Civil va disparar armes dins del Congrés dels Diputats. D'altra banda ha tombat amb una sola frase l'argument de la Fiscalia assimilant la declaració d'independència del 27-O amb un cop d'estat efectiu: "Si es consuma la rebel·lió el que fan és posar-te una estàtua en una plaça de Madrid, no jutjar-te per rebel·lió al Suprem", ha assegurat Melero en referència aquest cop al franquisme.

Era d'esperar que el lletrat de Forn basaria bona part de la seva exposició en el dispositiu policial de l'1-O i s'ha mostrat contundent a l'hora de subratllar la "ineptitud" dels líders polítics en el disseny de l'operatiu, que va conduir a una "situació endimoniada en què el compliment del poder implicava el deteriorament de la imatge pública". "Els policies van patir un dèficit d'organització pretès i buscat (...). Amb una aparença de coordinació, el propòsit era actuar de manera unilateral", ha destacat Melero, i s'ha referit a la declaració de l'exsecretari d'Estat de seguretat, José Antonio Nieto, que va justificar el fet de no haver tancat cap col·legi electoral l'1-O. "Honestament va dir la veritat; l'objectiu era que ningú pogués dir que allò era un referèndum homologable", ha afegit.

L'advocat ha reblat l'argumentació assegurant que el dispositiu únic plantejat inicialment "era un frau" i també ha carregat contra el cap del dispositiu policial de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Ha recordat que a pesar de les crítiques de De los Cobos a l'actuació dels Mossos l'1-O, el cos policial català va ser l'únic que va complir amb l'ordre de la Fiscalia de personar-se a les escoles la vigília del referèndum i aixecar acta.

El 20-S

Totes les defenses han negat que es pugui basar l'acusació per sedició en el 20-S. "Va ser una protesta, no un aixecament", ha plantejat l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, que tenia tres hores d'exposició i és qui més ha entrat al detall dels fets que s'atribueixen a cadascun dels acusats. Pina ha estat molt crític a l'hora de recordar que el 16 d'octubre farà dos anys que Sànchez és a la presó preventivament per una denúncia de Fiscalia per sedició i no per rebel·lió tot i que no s'ha aportat "ni una sola prova" del suposat alçament. Ha admès que es va malmetre els cotxes de la Guàrdia Civil però ho considera un fet aïllat respecte "anys i anys" de mobilitzacions pacífiques organitzades per l'ANC i Òmnium Cultural, en les que "no s'ha malmès ni una sola paperera". També ha plantejat al tribunal el dret legítim de protesta de la ciutadania, també contra les decisions judicials.

La defensa de Forn ha assumit l'existència de desordres públics el 20-S o d'un error en el dispositiu a l'hora de protegir els vehicles de la Guàrdia Civil, per descartar també el delicte de sedició. Per Melero però, la mobilització de 40.000 persones no va ser un alçament, no es va detenir ningú, ni es van causar grans desperfectes al mobiliari públic. I davant d'un volum tan gran de ciutadans pacífics, "què havia de fer la policia, disparar a matar?", s'ha qüestionat l'advocat.

Causa general "contra la dissidència política"

L'exposició de Van den Eynde també ha intentat denunciar una causa general contra l'independentisme, contra "la dissidència política" i per "criminalitzar" la protesta, que s'ha construït "vulnerant els drets fonamentals" dels acusats i atribuint-los una violència que els és, assegura, impròpia: "Si algú pensa que tenien aquesta intenció [usar la violència], és que estan disposats a enterrar els seus valors, moral, la seva personalitat i perdre la dignitat. Perquè d'això han fet la seva forma de vida. I això és el que hi ha".

Com ha sigut habitual en l'estratègia de defensa de Junqueras i Romeva, Van den Eynde ha denunciat les suposades irregularitats en la investigació prèvia a la causa del Tribunal Suprem. Abans, però, ha criticat que la Fiscalia al seu informe pràcticament no fes referència a les proves i que acusés alhora els Mossos de ser la prova de càrrec contra els acusats i una de les potes de la rebel·lió. Amb tot, el lletrat ha celebrat que als informes finals de la setmana passada el ministeri públic assegurés que "no hi ha sedició per enlloc" i que l'Advocacia de l'Estat advertís que "no hi ha rebel·lió per enlloc", fet que d'entrada pot generar dubtes al tribunal.

El lletrat ha carregat contra les acusacions per utilitzar "el dret de l'enemic" per construir "una causa general contra l'independentisme i la dissidència política", a base d'exageracions i criteris esbiaixats. "D'un terrat es passa a una teulada i una simple trucada d'un mosso es vesteix com el 'codi 51', tot per exagerar", ha denunciat Van den Eynde, que ha assegurat que també s'està intentant "criminalitzar" els discursos polítics, les opinions dels representants independentistes, la capacitat "de demanar l'opinió a la població" i també el dret de protesta de la població. Per això, el lletrat ha convidat al tribunal a utilitzar la sentència per "retornar la pilota a la política", que és qui ha de solucionar el conflicte existent. "De política no n'hi deixarà d'haver, i de protestes tampoc", ha recordat l'advocat.

Quan l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva es refereix a una causa generalitzada, parla especialment de l'origen de la investigació del Tribunal Suprem: la causa del jutjat 13 de Barcelona, oberta el gener de 2013 per una denúncia contra el magistrat i exsenador d'ERC, Santi Vidal, tot i que ni ell ni als altres dos primers investigats "han sigut finalment processats". A aquesta causa "que comparteix un 90% dels informes de la Guàrdia Civil" amb la del Suprem, se li sumen els dos informes que el tinent coronel de la Guàrdia Civil al front de la investigació e l'1-O, Daniel Baena, va rebel·lar durant el judici que la Fiscalia li va ordenar realitzar ja el 2015 i que entrega el 2016. "Curiosament la primera frase coincideix amb la de l'informe del a Fiscalia".

Van den Eyde ha recordat que un dels guàrdies civils que va realitzar alguns dels informes del 20-S es el mateix que va firmar la instrucció de la causa contra l'expresident del Barça Sandro Rosell a l'Audiència Nacional, que finalment ha desestimat aquest tribunal, ha acusat tant Baena com la secretaria del jutjat 13 de Barcelona de filtrar la seva ideologia a la causa i ha recordat que les imatges de les càmeres de seguretat de la conselleria d'Economia del 20-S evidencien que no hi va haver cap situació de setge ni de rebel·lió com asseguren les acusacions: "la guàrdia civil estava tranquil·la, els agents entren i surten, no es veu en cap moment que es parapetin i l'escorcoll es va poder fer", ha recordat el lletrat. Pel que fa al paper de Junqueras, a qui la fiscalia situa com el "motor de la rebel·lió, ha recordat que les dues úniques accions que li atribueix el ministeri públic aquell dia és "entrar a l'edifici i donar la mà a un secretari general".

Més enllà de l'origen de la causa, Van den Eynde ha denunciat la vulneració dels drets dels acusats durant la instrucció, especialment pel que fa a la presumpció d'innocència, i ha demanat al tribunal que estableixi d'una vegada per totes els "contrapesos" per reparar les diferents vulneracions de drets i equilibrar la balança.

"L'absurditat" d'una rebel·lió l'1-O

Per la defensa de Junqueras i Romeva no només "s'està confonent la desobediència amb la rebel·lió", sinó que intentar dibuixar l'escenari d'un aixecament i d'una rebel·lió la jornada del referèndum "és absurd". No hi ha armes, no hi ha una violència que posi l'Estat contra les cordes, ha argumentat el lletrat.

Sobre l'1-O, el lletrat s'ha referit a un els pocs elements que va sortir al judici que sí que ha utilitzat el ministeri fiscal, la reunió de Carles Puigdemont, Joaquim Forn, Junqueras i la cúpula dels Mossos el 28 de setembre de 2017. Van den Eynde ha apuntat que l'única frase que s'atribueix a Junqueras és la de manifestar que no es donarà ordres als Mossos.

Segons Van den Eynde, les forces antidisturbis de la policia nacional i la Guàrdia Civil es van presentar a les escoles la jornada del referèndum, "sense que hi hagués cap incident" i amb ordres de "protegir-se a sí mateixos i no pas a als ciutadans", ha denunciat el lletrat. Van den Eynde no ha negat que hi pogués haver alguna acció aïllada d'alguna persona contra la policia però ha assegurat que la violència "no va ser generalitzada".

La inexistència de la malversació

La previsió és que aquest dimarts també hagués exposat el seu informe final la defensa de Jordi Cuixart, que finalment ha demanat fer-ho demà. La defensa de l'exconseller de Justícia, Carles Mundó, s'ha ofert per ocupar el seu lloc i ha centrat l'exposició en negar que l'exconseller desobeís -perquè va garantir l'obertura dels jutjats l'1-O- però sobretot en negar la malversació. Per fer-ho, el lletrat Josep Riba s'ha fixat en la suposada despesa pels enviaments postals de l'1-O. Riba ha recordat que en el cas d'Unipost -l'empresa que els hauria assumit segons les acusacions- no només no existeixen factures, ni encàrrecs, sinó que ni tant sols hi ha proves que el servei es prestés.

Riba també ha defensat la inexistència de la malversació en el fet que els propis exconsellers sabien que era "impossible" portar a terme alguns dels acords aprovats el 6 de setembre. Aquest dimecres seguiran els informes de les defenses -encara els han d'exposar els advocats de Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Santi Vila- i es donarà l'últim torn de paraula als acusats, l'al·legat final abans que Marchena dicti el vist per a sentència, després de quatre mesos de judici i 52 sessions. Serà només un punt i a part. Al tribunal li quedarà per decidir encara si permet a Junqueras recollir les credencials per esdevenir eurodiputat o els recursos de llibertat provisional del presos polítics. Pina ja ha avançat en la seva exposició que aquest mateix matí ja ha presentat la petició per escrit al Tribunal Suprem i previsiblement en les properes hores ho faran la resta de defenses.