Crisi al Govern per la proposta unilateral de Torra sobre l'autodeterminació

BarcelonaLa proposta del president de la Generalitat, Quim Torra, d'exercir l'autodeterminació en aquesta legislatura ha obert una crisi en el Govern, precisament en el moment en que l'independentisme buscava donar una resposta unitària a la sentencia del Suprem. L'origen del conflicte és que Torra ha fet la proposta davant del ple del Parlament sense consultar-la abans ni amb el seus socis de Govern, ERC, ni amb el seu propi partit, JxCat. Aquest fet ha generat malestar a l'executiu fins el punt que, després de que s'aixequés la sessió, el vicepresident del Govern, Pere Aragonés, li ha traslladat "malestar" i "inquietud" per no haver-los explicat la seva proposta abans en una reunió en què també hi era present la consellera de Presidencia, Meritxell Budó.

Fonts de l'entorn de Torra admeten que el president no va explicar ahir al Govern ni als grups que faria aquesta proposta al ple, però asseguren que ja coneixen que ell era partidari de tornar a exercir l'autodeterminació en aquesta legislatura. "Si els partits no ho volen, que ho expliquin", afirmen les mateixes fonts, afegint que també havia avisat que si no s'arribava a un acord avui, ell diria el que pensa.

El ple d'aquest dijous havia de servir per concretar la resposta unitària de l'independentisme a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del Procés. I, lluny de complir amb les expectatives autoimposades pel mateix president del Govern, Quim Torra, a l'hemicicle del Parlament el que s'ha evidenciat és la divisió del moviment que, a hores d'ara, només coincideix en el rebuig a les "injustes" condemnes contra els presos polítics.

Referèndum o eleccions

Com va anunciar la setmana passada, Torra ha llançat una proposta: "Tornar a posar les urnes per l'autodeterminació", tal com va avançar l'ARA. I ha afegit un termini concret per fer-ho: aquesta legislatura que, com a molt, es podria allargar fins a finals del 2021. Segons fonts de l'executiu, les tres opcions que té en ment són les d'impulsar un nou referèndum unilateral; tornar a plantejar un d'acordat amb l'Estat; o optar per unes noves eleccions plebiscitàries. Els comicis són, ara per ara, l'opció preferida pel president.

Una proposta personal del president que no havia estat tractada abans ni tan sols amb els seus socis de Govern. Ho ha deixat clar el president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, durant la seva resposta i encara ha anat més enllà advertint a Torra que els republicans no són ara partidaris de "posar dates". Esquerra promou "treballar consensos i trobar acords amb múltiples actors". Una referència poc concreta per al president: "Hem de dotar de contingut a les paraules, les hem de concretar, per això he fet la proposta".

La CUP s'ha afegit als dubtes d'ERC pel que fa a la proposta de Torra. "És arriscat fer anuncis amb dates concretes i sense teixir consensos", ha retret la diputada cupaire Natàlia Sànchez, un cop ha acabat el ple. Sànchez, a més, creu que Torra no té "credibilitat" perquè el discurs del president de la Generalitat ha evidenciat que no té el suport ni tan sols dels partits independentistes. Per tot plegat, la diputada anticapitalista ha demanat a Torra que convoqui eleccions: "Si no hi ha un viratge del Govern, és possible que les eleccions siguin el millor viatge".

Les divergències estratègiques al Govern no són cap novetat. Durant l'estiu, mentre ERC obria la porta a la convocatòria d'eleccions o a afegir la CUP i els comuns al Govern, Torra advocava per la desobediència institucional. I tot i les nombroses reunions i cimeres dels últims mesos, els republicans i JxCat han arribat sense acord al moment que ells mateixos havien definit "clau" per a la legislatura. De fet, tampoc han estat capaços d'acordar una resolució de resposta al Suprem que hauria d'haver votat aquesta setmana el Parlament i que encara es manté en agenda per poder-ho fer la setmana que ve.

De la seva banda, la formació del president, JxCat, ni tan sols ha fet referència a la proposta que ha llançat Torra al ple. El president del grup, Albert Batet, s'ha limitat a criticar la sentència del Suprem, a carregar contra la manca de voluntat de diàleg del govern espanyol i a tancar files amb l'actuació dels Mossos d'Esquadra en els aldarulls dels últims dies.

Sense consens més enllà de l'executiu

Aquesta última qüestió és precisament la que genera més recels a l'altre partit independentista en l'equació. La CUP s'ha erigit en l'única formació que ha responsabilitzat als cossos policials dels aldarulls dels darrers dies i ha advertit avui al Govern que el seu suport als Mossos marca "un punt de difícil retorn" de cara a possibles aliances. El diputat Carles Riera ha criticat la "improvisació" de JxCat i ERC, als que acusat de fer propostes "partidistes". "L'autocensura parlamentària davant les amenaces del Tribunal Constitucional acaben també amb qualsevol traça que el Parlament pugui representar políticament les veus del poble", ha afegit tot insistint que l'objectiu de l'independentisme hauria de ser "preparar la resistència contra l'Estat" i no pas "preservar les institucions autonòmiques".

A la manca d'unitat dins l'independentisme se suma la incapacitat de sumar els comuns a la resposta. La presidenta del grup, Jéssica Albiach, ha deixat clar que es desmarquen de qualsevol via unilateral, com la que ha apuntat Torra, de qui han reclamat la dimissió. Ara per ara, no està clar ni que estiguin disposats a avalar els pressupostos del 2020, una opció que nombroses fonts consultades donaven per feta fins fa només uns dies.

L'independentisme afronta dividit la vaga general d'aquest divendres i les mobilitzacions ciutadanes continuen en marxa després de tres jornades de disturbis. I encara més preocupant: el president del Govern s'ha quedat sol defensant la seva proposta al Parlament. Els propers dies seran decisius per saber si partits i entitats són capaços de refer una unitat que fa dos anys que reivindiquen.