Les imatges que no vol Marchena

Crítica de TVEl president de la sala penal, el jutge Marchena, fa dies que va decidir tancar l’aixeta i que, en aquesta etapa del judici, no es mostressin més vídeos. Però s’ha donat una paradoxa curiosa. Mentre durant les sessions és impossible il·lustrar amb imatges tot allò que expliquen els testimonis, les diferents cadenes de televisió sí que acompanyen d’imatges les declaracions escollides. I es produeix una distorsió flagrant de la realitat: les imatges triades com a il·lustració no corresponen necessàriament als passatges descrits pels declarants. Fins i tot determinades càrregues policials de l’1 d’Octubre són tan violentes que les fan servir durant les declaracions sobre el 20 de setembre davant la conselleria, de tal manera que es produeix una confusió de les circumstàncies. Els realitzadors dels diferents programes s’han acostumat a fer servir les imatges del Procés com a bucles decoratius del decorat; per tant, no hi ha cap rigor en la utilització de les imatges. Mentre, d’una banda, el jutge Marchena prohibeix (circumstancialment) l’ús d’imatges, cadenes de televisió com Antena 3, La Sexta i Telecinco les utilitzen a la babalà com a complement il·lustratiu de les imatges del judici.

Si un declarant nega la violència, es mostren els cotxes de la Guàrdia Civil destrossats davant de la conselleria, o es mostren escenes de gent arrossegant contenidors que ni tan sols pots precisar a quin dia pertanyen. Un fet encara més greu és que, quan es parla de la violència davant de la conselleria, s’utilitzen les imatges de Cuixart i Sànchez sobre els cotxes. Però, esclar, són imatges mudes. De tal manera que el contingut de les paraules dels dos encausats són eliminades i la percepció visual de l’escena pot donar a entendre als espectadors tot el contrari del que significaven.

La setmana del Fairy

La trampa del detergent que va explicar Enric Millo davant del jutge Marchena s’ha convertit en la icona de la setmana. A Euskadi, a ETB2, al programa d’actualitat En Jake de Xabier Lapitz, el presentador no donava crèdit a l’afirmació. Demanava repetir la frase de Millo veient les imatges de les càrregues policials de l’1 d’Octubre. Hi insistia perquè el realitzador ho repetís. “¡La rebelión del Fairy! ”, cridava esparverat. Sens dubte que les armes de destrucció massiva siguin gotes de sabó, a Euskadi és percebut com una delirant comèdia.

Els de l’ Està passant van aconseguir fusionar l’actitud combativa i agressiva de Vox amb el poder desengreixant del detergent més eficaç. Van parodiar un videojoc, Streets of rage, en què l’advocat d’extrema dreta colpejava tot aquell que se li posava al davant. I just quan havia de tombar el ninot de Puigdemont, aquest aconseguia derrotar-lo llançant-li Fairy i provocant-li una caiguda irreversible que acabava amb la partida. Millo fins i tot ha aconseguit que la seva declaració s’immiscís en les pancartes de la reivindicació del 8-M: “Fairy al patriarcat”.

Sens dubte, el sabó ha resultat el producte més eficaç per fer brillar les mentides pronunciades davant de Marchena.