Un sergent titlla de "delinqüents" els votants de Sant Andreu de la Barca per les "agressions verbals"

Madrid"Cares d'odi", "cares de ràbia" i situacions inèdites després de dècades d'experiència professional, sumat a la inacció o fins i tot oposició dels Mossos. Amb aquest discurs en comú estan declarant un per un la majoria dels agents de la Guàrdia Civil que van actuar l'1 d'Octubre, així com també alguns que van dur a terme els escorcolls del 19 i 20 de setembre previs al referèndum –tot i que en aquest últim cas parlen de la col·laboració de la policia catalana–. Un dels agents que va actuar al Centre d'Atenció Primària (CAP) de Sant Andreu de la Barca ha qualificat de "delinqüents" els votants que van "agredir verbalment" els agents. "No sé si em van insultar per complir la interlocutòria judicial o perquè era guàrdia civil. El que m’ha quedat és com em miraven, no sé si per menyspreu o odi. Mai per fer la meva feina m’havien escopit", ha explicat el sergent primer G3772B, que ha recordat insults d'una vintena de persones que se situaven a l'interior del centre. L'única situació d'enfrontament que ha descrit ha estat un intent de mossegada a la mà d'un dels agents per part d'un ciutadà, tot i que les defenses han apuntat que hauria estat en un altre lloc del cos.

Un cop desallotjats, l'agent ha apuntat que el dispositiu va entrar a l'espai i es van trobar unes 300 persones assegudes a terra que dificultaven el camí cap a unes 2.500 paperetes i sobres electorals que van poder intervenir. Segons ha relatat, van poder avançar anant amb compte sense trepitjar les persones, que en cap moment van moure's per impedir la seva actuació, ha afirmat. Després van poder retornar cap als cotxes que havien aparcat a uns 40 metres. L'agent també ha parlat de l'actitud dels vuit Mossos d'Esquadra que "no es van apropar" i es van quedar observant amb actitud "passiva" l'escena des de "l'altra banda del carrer".

A preguntes de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha asseverat que no coneixia la instrucció de José Antonio Nieto que advertia que en cas de grans concentracions calia demanar auxili a la policia catalana i sempre actuar preservant la convivència ciutadana. Així, ha indicat que el dia abans va participar en un 'briefing' on li van explicar les pautes d'actuació. Preguntat per si algun membre de l'equip que va intervenir al col·legi es va acostar als Mossos per demanar ajuda, ha assegurat que no.

"Es mastegava l'odi"

El tinent U41506Z, que va intervenir a l'Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, ha assegurat que "es mastegava l'odi i una ràbia que no sabia com és que es podia haver contingut tant de temps". Ha negat haver vist que es lesionés algun manifestant, tot i que va haver-hi aquell dia va haver-hi un total de 14 ferits entre els votants per haver-se arrossegat per les escales. També ha admès desconèixer si es va advertir de l'ús de la força per part de la Guàrdia Civil, tot i considerar que es feia un "ús totalment proporcionat i congruent" de les defenses. Finalment sí que ha admès que coneix almenys un agent imputat a l'Audiència de Barcelona per aquestes càrregues policials, però ha emfatitzat que s'ha vist molt "afectat personalment" per aquell dia i que per això va presentar una denúncia per les protestes en una escola on es volia fer participar el seu fill.

Sobre el paper dels Mossos, ha assenyalat que dos agents van intentar impedir que s'entrés a l'escola i "exigien el manament judicial". "Es van oposar físicament a ser apartats i els van haver d'apartar amb els escuts", ha narrat, assenyalat que posteriorment van aparèixer "bombers uniformats" que es van posar "a primera línia de resistència".

Una altra testimoni, la guàrdia civil amb el TIP W6816J, va participar en l'actuació al col·legi electoral a Sant Martí de Sesgueioles. Segons ha explicat, el dispositiu es va trobar un grup de ciutadans asseguts i "entrellaçats" a terra que, després de demanar-los que s'aixequessin, s'hi van negar. La interrogada ha indicat que van aconseguir entrar per una porta lateral després d'enretirar unes taules i cadires, malgrat els intents "d'ultrapassar" el cordó que s'havia format amb "empentes i cops". La caporal primera ha assegurat que quan van arribar a dins es van trobar una urna de cartró del 9-N i que després van veure que l'alcaldessa del municipi havia penjat al seu perfil de Facebook que s'havia votat en una plaça de garatge d'un particular.

A preguntes de l'advocat Andreu Van den Eynde, la testimoni ha negat conèixer la presència d'un guàrdia civil camuflat, un concentrat que anava encaputxat, es va alçar en un moment dels fets i va acabar abandonant el col·legi amb el dispositiu. També ha assegurat no haver sentit les gravacions en què els membres de l'institut armat qualificaven de "fills de puta" els ciutadans i un d'ells deia que li "clavaria la porra com si no hi hagués demà". També ha assenyalat desconèixer per què es va treure el so del vídeo que la Guàrdia Civil va aportar a la causa.

"Cares d'odi" i situacions "comparables al conflicte basc"

Més guàrdies civils que van investigar documentació dels alts càrrecs de la Generalitat i que van assistir en escorcolls vinculats al referèndum el 19 i 20 de setembre han testificat aquest dijous en la vintena sessió de judici al Tribunal Suprem. La majoria d'ells, igual que els seus predecessors, han alimentat el relat de la violència durant les detencions i escorcolls els dies previs a l'1-O. Ara bé, per primera vegada han detallat la col·laboració dels Mossos per facilitar-los les tasques de policia judicial.

Si fa dos dies el responsable de l'escorcoll a la seu d'Exteriors va assegurar que per primer cop en 25 anys professionals de lluita en les unitats antidroga va veure "cares que no eren normals" entre els manifestants, sinó de "molta ràbia" –va descriure un "assalt" pitjor que el de la conselleria d'Economia–, que fins ara s'havia centrat el relat de la rebel·lió, avui un total de tres agents han descrit situacions similars en l'escorcoll el 19 de setembre de la seu central d'Unipost a Terrassa, on es van incautar els sobres per a la participació en l'1-O, així com de la nau on es van trobar nou milions de paperetes a Bigues i Riells el 20 de setembre.

"Vaig veure a la cara de la gent, per primer cop en la meva vida professional, el reflex de l'odi", ha assegurat el primer agent a declarar present a Unipost (TIP H12669K), que ha relatat que els Mossos d'Esquadra els van fer sortir per un carrer que era una "ratera" perquè estava en obres, tenia grans forats, tanques i runes. Un company seu en el mateix escorcoll ha assegurat que "no havia vist una cosa igual" en tota la seva vida. L'agent H12669K ha dit que pensava que la policia catalana els conduiria per sortir per una zona del carrer que estava menys concorreguda, però que la seva "sorpresa" va ser que els enviés per aquell carrer, on la gent estava "amb la cara enganxada als vehicles". Sí que ha puntualitzat que després la policia catalana "va treballar a fons" per ajudar-los a sortir. Un dels presents a la nau de paperetes de Bigues i Riells, l'agent S17971T, també ha descrit cares d'odi en el moment de la sortida del lletrat judicial. "Se'm va quedar gravada la cara d'odi extrem d'un home gran, com si ens prenguéssim algun cosa a la seva família", ha dit descrivint, a més d'insults, "escopinades". "No he viscut el conflicte basc però agents veterans m'han dit que s'assemblava bastant al principi per l'odi de la gent", ha afegit.

Ja preguntats per les defenses, tots els agents han matisat les seves declaracions. El primer a declarar, present a Unipost, ha admès que cap dels manifestants va intentar entrar a la seu, que els vehicles no van patir desperfectes i que cap agent va patir danys ni va haver d'estar de baixa per danys psicològics. "Hi estic acostumat", ha assenyalat en resposta a l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina. En el cas del seu cotxe també ha admès que ningú el va fer trontollar però que sí els insultaven a crits de "feixistes", "fills de puta" i els "tiraven clavells". "El que és típic, vaja", ha valorat en resposta a l'advocada de l'Estat. L'agent a Bigues i Riells també ha admès que no ha sentit amenaces de mort en els vídeos i que no va haver-hi cap agent ferit.

"Increpaven els vehicles de forma tumultuària"

L'altre testimoni que va participar en l'escorcoll d'Unipost, el caporal S00885Q, ha advertit que l'actitud dels manifestants "no era espontània" i ha destacat que al lloc dels hi va anar fets el portaveu del PDECat a l'Ajuntament de Terrassa, Miquel Sàmper. Al seu parer, els manifestants, ja a la sortida de la comitiva policial, "increpaven els vehicles de forma tumultuària", mentre els Mossos, amb una actitud "col·laboradora", intentaven treure tanques i facilitar que poguessin marxar.

Petició de diners a la Xina

L'agent H77877T ha iniciat els interrogatoris d'aquest dijous i ha parlat de l'anàlisi de la documentació intervinguda a l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó, la majoria vinculada al desenvolupament de l'Agència Tributària Catalana. A preguntes de les acusacions ha assegurat que la seva tasca era buscar aspectes relacionats amb la malversació lligada al Procés i que "l'únic que es pot imputar" són viatges a l'estranger del mateix Salvadó i de l'exsecretari d'Economia Pere Aragonès per abordar el finançament de Catalunya en una hipotètica independència. En aquest sentit, l'agent ha explicat que va localitzar un correu sense remitent en un 'pendrive' en què al cos del text es demanaven 11.000 milions d'euros a la Xina.

L'agent ha anotat que la documentació indicava que els alts càrrecs del Govern buscaven la manera de finançar el nou país per després de la independència –"Necessitaven els diners"– i que una de les maneres era emetre deute públic, fet que motivaria els viatges a l'estranger. Aquest mateix testimoni va participar el 20 de setembre en l'escorcoll del despatx de Francesc Sutrias al departament de Patrimoni, i ha assenyalat que la secretària judicial va arribar "molt nerviosa i amb les mans tremolant" procedent de l'escorcoll al departament d'Exteriors, on un altre agent va descriure un "capítol de terror" aquest dimarts al Suprem.

"Els Mossos van fer una bona feina"

El següent testimoni a declarar ha estat diametralment oposat. L'agent G36994P ha assegurat que van poder dur a terme l'escorcoll tant al domicili de Sutrias com al seu despatx sense problemes. Sí que van demanar l'ajuda d'unitats antidisturbis dels Mossos per reforçar la seguretat a l'apartament i que ell va haver de sortir amb la secretària general fent-se passar per "inquilins", com si fossin una "parella", però que les persones que estaven concentrades a la porta "no estaven excitades". "Eren veïns, no insultaven", ha apuntat, i per primer cop un guàrdia civil ha dit al judici que "els Mossos van fer una bona feina".

En l'escorcoll del despatx a Patrimoni ha dit que tampoc va tenir problemes per entrar pel pàrquing –ha tret importància a anar a l'aparcament perquè tampoc hi havia lloc al carrer si no era a la vorera– i ha assegurat que no va tenir una impressió directa dels nervis de la secretària judicial que venia d'Exteriors. A insistència de la Fiscalia, sí que ha admès que la gent estava "més excitada", però a part de passar alguna bandera per sobre del seu cotxe no va veure res més destacable.

Ja en el torn de les defenses, l'agent ha revelat que al llegir els drets a Sutrias i les raons per les quals se'l detenia no es va detallar per què se l'investigava per sedició, a més de malversació i desobediència. Només ha recordat que s'argumentava la desatenció als reiterats avisos del Tribunal Constitucional.