El govern de Rajoy arruïna en diferit el relat de rebel·lió

Segueix el judici al Procés en directe

El que per a l'instructor Pablo Llarena i els fiscals és la prova suprema de la violència com a element típic del delicte de rebel·lió a Catalunya –la manifestació del 20 de setembre del 2017 davant del departament d'Economia i la celebració del referèndum de l'1 d'octubre–, ni Mariano Rajoy ni Soraya Sáenz de Santamaría van considerar que fossin fets tan alarmants com per portar les dues qüestions al consell de ministres i al Consell Nacional de Seguretat. Ja no diguem per proposar l'estat de setge o l'aplicació de la llei de seguretat nacional: ni tan sols per examinar els pros i contres d'adoptar aquestes mesures.

És més: la declaració d'independència origina un intercanvi l'11 d'octubre entre Rajoy i Puigdemont per aclarir què havia passat al Parlament el 10 d'octubre sobre la declaració i seva suspensió, el procés que va desencadenar l'article 155 de la Constitució espanyola. ¿Era incompatible declarar l'estat de setge o la llei de Seguretat Nacional amb l'aplicació del 155? No. Però Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría mai van considerar que la situació mereixia anar pel camí d'aquestes mesures.

Això és el que ara ha quedat certificat per la Moncloa en emplenar els oficis que li ha enviat a principis de febrer el Tribunal Suprem a sol·licitud de la defensa de l'exconseller Joaquim Forn.

Els documents confidencials aportats per la Moncloa el 13 de febrer, entre els quals s'inclouen certificacions del Consell Nacional de Seguretat, donen una idea bastant precisa de com valoraven Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría la gravetat de la situació.

Per exemple, el 25 de setembre del 2017, cinc dies després de la manifestació del 20 de setembre, Rajoy convoca el Consell de Seguretat Nacional per al 6 d'octubre. Lògic, oi? Per examinar l'1-O. El punt 3 de l'ordre del dia d'aquesta reunió era el següent: "Informe de la vicepresidenta i ministra de la Presidència sobre la situació a la comunitat autònoma de Catalunya". Però vet aquí que el 30 de setembre, vint-i-quatre hores abans de l'1-O, s'ajorna la reunió. La Moncloa aporta l'ofici. La reunió es posterga "a una nova data que es comunicarà per raons sobrevingudes". Aquesta reunió es convoca, finalment, per a l'1 de desembre a les 9.00 h. L'ordre del dia preveu l'informe de la vicepresidenta del 6 d'octubre sobre la situació a Catalunya.

Però el 28 de novembre es canvia l'ordre del dia i s'apunta que la vicepresidenta ja no informarà sobre Catalunya. En canvi, Soraya Sáenz de Santamaría, segons l'ofici, havia d'informar sobre "ciberseguretat". L'instructor Llarena i els fiscals intenten una tasca impossible: reconstruir una rebel·lió-insurrecció inexistent. Ho va ser per a Rajoy i per a Soraya Sáenz de Santamaría en aquells dies decisius.

L'exconsellera Dolors Bassa va dir una paraula clau ahir gairebé al final de la seva declaració: "desistiment". I després va parlar per primera vegada davant del Tribunal, fins ara, de la intenció frustrada de Carles Puigdemont de convocar eleccions autonòmiques mitjançant mediació (del lehendakari Iñigo Urkullu).

Els fiscals intenten, doncs, pintar una conjura com una rebel·lió que és inexistent.