La Fiscalia demana a Llarena que reclami l'extradició de Comín, Ponsatí i Puig

MadridLa Fiscalia del Tribunal Suprem ha formalitzat aquest dijous la petició a Pablo Llarena perquè reclami l'extradició de Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Aquest dimecres ja es va conèixer que el ministeri públic renunciaria a l'entrega de Meritxell Serret, processada per malversació i desobediència, en no veure prou concreció de la seva participació en l'organització del referèndum a la sentència del tribunal de Manuel Marchena que va condemnar els seus excompanys de Govern. Així, de moment, la Fiscalia opta per sol·licitar l'extradició de l'exconseller de Salut –a Bèlgica– i de l'exconsellera d'Ensenyament –a Escòcia– pels delictes de sedició i malversació, en veure prou indicis de la seva participació en els fets. Tots dos estan processats per rebel·lió, però després de la sentència del Suprem la Fiscalia ha rebaixat les expectatives, tal com va fer Llarena en la petició de Carles Puigdemont.

Si bé la Fiscalia renuncia a l'extradició de Serret, de moment també espera a l'hora de demanar la de la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, que es troba exiliada a Suïssa. Al país helvètic no és possible tramitar l'euroordre sinó que l'única opció és a través de l'ordre de detenció internacional, un tràmit més lent en què les autoritats del govern tenen incidència, més enllà dels jutges. De fet, Llarena ja va fracassar a l'hora de reclamar l'extradició de Rovira perquè les autoritats suïsses ni tan sols van iniciar el procediment. Fonts del ministeri públic apunten que encara estan estudiant la fórmula per a l'extradició de la dirigent republicana, així com el cas de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, també a Ginebra. En el seu cas, però, està processada només per desobediència i anteriorment Llarena ja no va intentar la seva entrega.

El Suprem no els pot jutjar en rebel·lia

És especialment necessari per a la justícia espanyola aconseguir l'extradició dels exiliats que són susceptibles de ser condemnats per sedició. D'una banda, perquè pesen sobre ells acusacions molt greus i, de l'altra, perquè no se'ls pot jutjar en rebel·lia. Tal com marca la llei, es pot celebrar un judici en absència de l'implicat en els casos en què s'afrontin penes de presó inferiors a dos anys si se l'ha advertit personalment d'aquesta possibilitat en una compareixença durant la instrucció. Això només ha passat en el cas de Rovira, però com que s'enfronta a peticions de pena superiors als dos anys, no se la podria jutjar en rebel·lia. Les úniques que s'enfronten a penes menors a dos anys són Gabriel i Serrat, però cap d'elles va acudir al Suprem a prestar declaració abans d'exiliar-se, de manera que tampoc podrien afrontar un judici a distància.