La màgia de la Fiscalia a la festa d’Òmnium

BarcelonaHi ha imatges que formen part de l’imaginari col·lectiu d’un país i que mai s’esborraran. La cara de l’escriptora Bel Olid rememorant l’actuació policial a l’Institut Pau Claris de Barcelona l’1-O explicava la significació d’aquella seqüència. Al seu costat, la cupaire Mireia Boya també s’estremia recordant la brutalitat policial. Unes files més enrere, l’actor Joel Joan ho contemplava seriós. Al seu voltant, rostres compungits i alguns ulls que es van humitejar mentre miraven emmudits i horroritzats el vídeo que l’advocat Jordi Pina va fer emetre al Tribunal Suprem mentre interrogava Jordi Sànchez.

Aquell curt fragment de vídeo va sacsejar els ànims de les gairebé 800 persones que van aplegar-se davant la pantalla gegant que va muntar Òmnium Cultural al carrer Diputació de Barcelona, just davant de la seva seu. Una munió de gent que va omplir tot l’asfalt i les voreres de pràcticament tota una illa de l’Eixample, molt a prop de la manifestació que va recórrer el centre de la ciutat. Les cadires que havia posat l’organització es van quedar curtes: asseguts a terra es barrejaven adolescents i gent gran, units tots pel groc, atentíssims a la pantalla, mentre moltíssima més gent seguia dreta les respostes de Jordi Sànchez, tot esperant el torn del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que finalment no va arribar. El jutge Manuel Marchena va posposar finalment fins dimarts la seva declaració: decalararà quan faci 497 dies que està en presó preventiva.

Tot i que la majoria de la gent va seguir l’espectacle a la sala de vistes del Tribunal Suprem amb més entusiasme i determinació que no pas dolor, més vitals que afligits, la contemplació de les imatges a l’Institut Pau Claris de Barcelona -i el record dels tuits que va fer Sànchez durant aquells dies- va tornar a evidenciar que la ferida d’aquells dies segueix oberta. I més quan recordaven entre xiuxiuejos que els que s’estan jutjant no són els qui van exercir la violència.

De la màgia a la dignitat

Al costat de la seu d’Òmnium Cultural hi ha un rètol d’un comerç, ahir “Tancat per dignitat”. “Màgia, bromes i festes”, anuncia el local. Una bona síntesi del que es va viure durant gran part de la jornada, fins que el vídeo emès per la defensa va regirar l’estómac de la majoria dels concentrats ahir al centre de Barcelona. La màgia la va posar la Fiscalia fent aparèixer violència per tot arreu.

Les bromes van ser obra de Pina, l’advocat del president de l’ANC, que tirant d’ironia es va guanyar alguna de les ovacions de la tarda. L’altra gran ovació va ser quan el mateix Sànchez va esmentar els “jubilats” que formen part del voluntariat de l’ANC, un col·lectiu que a ulls del ministeri fiscal -van deixar caure Pina i Sànchez- van ser un temible perill per als cossos de seguretat de l’Estat que el 20 de setembre eren al departament d’Economia. Les fotografies que es van mostrar al Suprem -incloent-hi la dels periodistes sobre els cotxes de la Guàrdia Civil- van arrencar més d’un somriure als presents.

I la festa segueix sent de la gent. Tot i el dolor de contemplar el judici als presos polítics, els que ahir es van reunir davant d’Òmnium Cultural segueixen entestats en fer una revolució festiva i pacífica, igual que repetia una vegada i una altra Sànchez des del banc dels acusats. Ahir amb prou feines hi havia retrets o crits contra algú. El somriure, amb un punt d’amargor pel que estan passant els presos polítics, seguia presidint la cara de tots els que escoltaven Sànchez. I dimarts hi tornaran a ser. Aquest cop sí, esperant que Jordi Cuixart expliqui a tot Espanya per què Òmnium Cultural ja té més de 137.000 socis.