El fiscal tria la venjança abans que la veritat
Zaragoza ha construït un relat que poc té a veure amb el que va passar l'octubre del 2017
BarcelonaSegueix el judici al Procés en directe
La intervenció del fiscal Javier Zaragoza ja ha demostrat que el somni d'una possible rebaixa dels seus plantejaments com a "gest" a l'independentisme sembla lluny. Si ja no es va fer en l'escrit d'acusació, ara, vista la caiguda del sobiranisme com a soci del govern agònic de Pedro Sánchez i escoltada la intervenció de Zaragoza en l'inici del judici, sembla difícil pensar que hi haurà un gir de 180 graus en les conclusions.
Ja en les qüestions prèvies, sense entrar al fons de la causa, Zaragoza ha dibuixat un relat fal·laç amb una relació només casual amb el que va passar a l'octubre. Detalls: que es tracta d'un moviment basat en la violència, un punt que ni s'ha molestat a argumentar. Que només hi va haver dos ferits "greus" l'1 d'Octubre, un menys dels tres que reconeix el govern espanyol: aquí la clau és l'adjectiu, el fet que Zaragoza (de qui no figuren en el currículum coneixements mèdics) discerneixi quins dels 1.000 ferits acreditats pels metges de Catalunya són greus. Per completar el seu dibuix de l'1 d'Octubre, el fiscal rebla que la violència no va ser causada pel dispositiu policial, sinó pels votants, afirmació que no aguanta ni tres segons d'imatges del dia del referèndum.
La defensa de la instrucció de Pablo Llarena també ha requerit l'alienació amb els escrits del jutge del Tribunal Suprem. Zaragoza ha negat que els presos polítics hagin estat entre reixes per la seva ideologia. Que la causa es basa en uns fets (més enllà de la seva qualificació delictiva) i no en uns pensaments és argumentable des del punt de vista de l'acusació, però que la presó provisional és un càstig ideològic ho va deixar per escrit Llarena en una resposta a la demanda de llibertat de Jordi Sànchez: "Manté el seu ideari sobiranista. Resulta constitucionalment vàlid, però impossibilita el convenciment d'impossible reiteració delictiva que es tindria de qui professés la ideologia contrària". És a dir: no me'n fio perquè és independentista. Sobre la parcialitat de Llarena, Zaragoza no s'ha molestat en crear una realitat alternativa. Davant l'evidència que Llarena es va descriure com un "afectat" per l'estratègia sobiranista i havia alabat el 155, el fiscal ha fet servir una excusa de primer de política: "Són expressions tretes de context".
La sentència del Procés no es mesurarà per la veritat dels fets descrits, perquè significaria desmuntar la causa del principi. Es definirà per l'equilibri entre les ganes de venjança del tribunal i el temor que el Tribunal Europeu de Drets Humans doni una plantofada que qüestioni tot el sistema judicial espanyol. El fiscal ja ha triat: abans que la veritat, la venjança.