L'error de la fiscal sobre el full de ruta del 2015: atribueix a Rull haver pactat "mobilitzacions espectaculars"

BarcelonaSegueix el judici al Procés en directe

L'interrogatori de l'exconseller Josep Rull ha començat amb un error de la fiscal Consuelo Madrigal sobre el contingut del full de ruta del 2015, pactat al març entre CDC, ERC, Òmnium, l'ANC i l'AMI. El ministeri públic utilitza el document per acusar l'exresponsable de Territori de pactar una estratègia "concertada" entre partits i entitats per aconseguir la independència. La fiscal ha preguntat si és cert que aquest document preveu "mobilitzacions multitudinàries i espectaculars" per fer la independència, un dels arguments que utilitza el ministeri públic per atribuir als dirigents independentistes la voluntat de forçar l'Estat a acceptar la República.

Tanmateix, Rull ha deixat clar que aquesta expressió no s'inclou en el full de ruta pactat entre partits i entitats que, posteriorment, va servir de base per al programa electoral de Junts pel Sí en les eleccions del 27 de setembre del 2015.

En aquest moment el president del tribunal, Manuel Marchena, i l'advocat de Rull, Jordi Pina, han demanat a l'oficial de la sala que busqués en la documentació de la causa aquest full de ruta per visualitzar el que deia la fiscal. "Senyoria, no cal, ja li dic jo que no existeix aquesta frase", ha expressat Rull, i el seu advocat també ha afegit que tampoc tenia coneixement que hi hagués aquestes paraules concretes. De fet, l'exconseller ha afegit que aquest document no parla de mobilitzacions.

Llavors la fiscal Consuelo Madrigal ha dit: "Però sí que era al full de ruta de l'ANC". "Doncs vostè està parlant de coses diferents, jo no puc pronunciar-me sobre coses que no existeixen al document", ha reblat Rull.

La fiscal elimina el caràcter "pacífic" de les mobilitzacions del full de ruta de l'ANC

Quan la fiscal Consuelo Madrigal diu que el full de ruta de l'ANC parlava de mobilitzacions "multitudinàries" i "espectaculars" es refereix a un fragment del document que marca el rumb de l'entitat l'abril del 2015, en l'última assemblea general amb Carme Forcadell com a presidenta. En aquest text es descriuen els diferents actors del Procés: Govern, partits polítics, ajuntaments i societat civil. En aquest últim apartat, el full de ruta de l'Assemblea diu que s'haurà de treballar en tres línies: "Mantenir l’activitat normal del país, eixamplar la base social favorable a la constitució del nou estat i organitzar mobilitzacions massives, pacífiques, puntuals, àgils i, quan calgui,

espectaculars, que vagin incrementant la confiança de la ciutadania en el

nou estat que s'està creant i centrin permanentment l'atenció de tot el món".

Així, la fiscal obvia que a l'hora de preveure aquestes mobilitzacions el full de ruta de l'ANC en consagra el caràcter "pacífic" citant només els adjectius que creu convenients. En aquest cas, mobilitzacions "massives" i "espectaculars".

Què diu el full de ruta del 30 de març del 2015?

Aquest document no parla de mobilitzacions. El text, pactat entre partits i entitats sobiranistes per donar continuïtat al Procés després de la consulta del 9-N, està dividit en quatre apartats: eleccions plebiscitàries (A); desenvolupament del Procés (B); relacions institucionals (C) i culminació del Procés (D).

A. Les entitats i els partits sobiranistes acorden que les eleccions del 27 de setembre tindran un "caràcter plebiscitari", que serviran com a "mecanisme legal" per conèixer la "voluntat del poble català sobre el seu futur polític substituint el referèndum" que es va impedir el 9 de novembre del 2014. "Les candidatures sobiranistes han de deixar clar, com a punt primer i destacat, que votar-les suposa un pronunciament favorable a la independència de Catalunya", diu el text.

B. Es preveia l'elaboració d'un text constitucional en el termini de deu mesos mitjançant un "mecanisme participatiu" i la creació d'estructures d'estat. A l'inici de la legislatura es preveia una declaració "sobiranista inicial" com a "anunci i inici del procés cap a la proclamació del nou estat". "El procés de transició nacional cap a la proclamació d'un nou estat, que s'iniciarà amb les eleccions del 27 de setembre, culminarà en un període màxim de 18 mesos".

C. En aquest apartat es parlava d'un "inici de negociacions amb l'estat espanyol de les noves condicions" i l'"obertura de negociacions amb les instàncies internacionals" per al reconeixement del nou estat. I acabava: "Mantenir una actitud expectant respecte a l'alternativa d'un referèndum vinculant per part de l'estat espanyol sobre la independència de Catalunya".

D. En l'últim apartat, titulat "Culminació del procés", es preveu un referèndum vinculant sobre el text constitucional elaborat a través d'un procés participatiu. "El resultat positiu d'aquest referèndum permetrà la proclamació de la independència", diu el text.

Malgrat la firma d'aquest document per part de formacions polítiques i entitats, quatre anys després es posa de manifest que el Govern no el va seguir. A partir del 2016, arran de la negociació amb la CUP pels pressupostos, el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va assumir el "referèndum o referèndum".