López reforça la contradicció entre els Mossos i De los Cobos

MadridQue l’ex número 2 dels Mossos d’Esquadra Ferran López fos l’interlocutor del cos amb la resta d’actors policials que tenien la missió d’aturar el referèndum i després el govern espanyol el nomenés cap amb el 155, amb Josep Lluís Trapero cessat i investigat per sedició (i ara ja processat per rebel·lió), és una de les grans paradoxes del Procés. Encara més contradictori és el xoc de versions que s’han sentit durant el judici al Tribunal Suprem i que ahir van portar l’advocat de Joaquim Forn, Javier Melero, a demanar un cara a cara entre López i Diego Pérez de los Cobos, al veure que el relat dels Mossos i el del coordinador dels cossos policials resulta incompatible. El tribunal va decidir ahir prendre’s un temps per valorar si aquest debat directe és determinant per dirimir si els Mossos estaven al costat de la suposada rebel·lió i no van col·laborar per aturar l’1-O, o bé si els cossos espanyols van trencar la coordinació.

Trapero, i abans els comissaris Manel Castellví i Emili Quevedo, ja havia donat una versió oposada de la que proposa la Fiscalia, que té el suport del testimoni del coordinador del dispositiu conjunt, De los Cobos. La coincidència de López amb els seus companys del cos, amb la rellevància d’haver sigut el cap designat pel 155, consolida aquesta llunyania entre els dos relats. “El senyor Forn mai va demanar res a la direcció de la policia sobre instruccions de l’1-O” i “Els Mossos mai van col·laborar ni en la preparació ni en l’organització del referèndum, ni en cap acte previ” van ser algunes de les frases més concloents de López per subratllar que en cap cas la policia catalana era el “braç armat del Govern per fer la rebel·lió”, com sosté el ministeri públic. De fet, l’ex mà dreta de Trapero va reiterar el “pessimisme” amb què va sortir la cúpula del cos de la reunió que el 28 de setembre va mantenir al Palau de la Generalitat amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Puigdemont i la DUI

L’expresident va portar la veu cantant i va transmetre dos missatges: que els Mossos havien de fer la seva feina i que el Govern no desconvocaria l’1-O, malgrat les peticions del cos de fer-ho i els avisos dels conflictes i desordres que es podrien produir entre votants i els cossos policials. “Puigdemont va dir que, si es produïa l’escenari que nosaltres prevèiem, en aquell moment declarava la independència”, va deixar caure ahir López a preguntes del fiscal Javier Zaragoza. Ahir estava també prevista la declaració del comissari Joan Carles Molinero -finalment serà avui-, també present en aquella cimera, i caldrà veure si la Fiscalia busca corroborar aquesta manifestació de Puigdemont i utilitzar-la com una carta per acreditar la suposada rebel·lió. Una afirmació que Trapero no va exposar en la seva compareixença fa unes setmanes, ni tampoc Castellví ni Quevedo. Tampoc López quan va declarar en instrucció a la causa de l’Audiència Nacional contra el major i l’antiga cúpula d’Interior. “És una frase difícil d’oblidar”, va assegurar López, que va afegir que ni Junqueras ni Forn van contradir l’expresident.

Més enllà d’aquesta expressió de Puigdemont, el discurs de l’excap de la policia catalana va anar en la mateixa línia del que ja va exposar fa uns mesos a l’Audiència Nacional. Ahir va revelar un pacte tàcit entre el ministeri de l’Interior i ell mateix per guardar en un calaix els fets d’octubre per no entorpir la seva relació i deixar que els fets seguissin el seu curs als tribunals, però amb una excepció. El dia abans de declarar davant la magistrada Carmen Lamela va demanar una reunió amb l’aleshores secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i amb De los Cobos, per fer-los saber que la seva declaració seria clarament divergent amb la del coordinador del dispositiu de l’1-O.

Un únic dispositiu, fracturat

López va parlar ahir d’una relació cordial amb De los Cobos i d’un contacte “permanent” els dies previs al referèndum que es va mantenir fins al 2 d’octubre. Va donar a conèixer dues reunions fins ara desconegudes: una el 28 de setembre a la nit en la qual va relatar la trobada amb el Govern a Palau i una altra “informal a altes hores de la nit” el dia 30, la vigília de la votació. En tot aquest període no hi va haver cap “retret” als Mossos, ni per part seva ni de la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va ordenar impedir l’1-O, segons va explicar. En aquest sentit, va subratllar que des del 25 de setembre estava acordat com seria l’actuació conjunta: els Mossos en una primera fase anirien als col·legis amb una parella d’agents per intentar que els centres no obrissin el dia de la votació i supervisarien cada local per escollir el moment precís per, en cas de necessitat, demanar ajuda d’ordre públic als cossos de seguretat espanyols. “No hi havia un dispositiu dels Mossos. Hi havia un únic dispositiu dels tres cossos policials”, va insistir López, que va afegir: “De los Cobos ho va validar”.

Melero va voler incidir en aquesta qüestió i el testimoni va afirmar que no tenia constància del “trencament de la confiança” que De los Cobos va relatar envers els Mossos. Aleshores no tenia cap indici que el coronel de la Guàrdia Civil pensés que era una “estafa” el pla de la policia catalana, tal com va manifestar al Suprem fa unes setmanes i anteriorment ja havia dit a l’Audiència Nacional. Va ser aleshores quan Melero va acabar el seu interrogatori i va sol·licitar al tribunal un acarament entre els dos emparant-se en l’article 729 de la llei d’enjudiciament criminal, i va concretar les discrepàncies entre els dos en el fet que De los Cobos digués que no va conèixer el pla dels binomis dels Mossos fins a primera hora l’1 d’Octubre.

Mentre algunes defenses relativitzen la revelació de López sobre Puigdemont i la DUI, d’altres reconeixen que no beneficia els acusats, per bé que els diversos testimonis dels Mossos que han comparegut han anat desmentint la connivència del cos amb el Govern que atribueix la Fiscalia. Creuen, però, que el ministeri públic no abaixarà la guàrdia i que mantindrà l’acusació de rebel·lió posant l’accent en l’actitud dels votants de l’1-O i el clima “insurreccional” i “prerevolucionari” que alguns testimonis han descrit els últims dies. Ahir s’hi van sumar deu agents de la Guàrdia Civil que van actuar l’1-O. Tots ells, citats per la Fiscalia, van descriure únicament agressions dels votants a preguntes del ministeri públic. Van minimitzar l’ús de porres als concentrats als col·legis electorals de Callús, Castellgalí i Fonollosa, al Bages, i a Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta, al Maresme.

Dos dels guàrdies civils van admetre que ja estaven preparats per actuar dies abans de l’1-O. L’estratègia de l’advocat de Forn és demostrar que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ja tenien previst prendre el control de la resposta al referèndum i no van esperar a l’últim minut. Per avui estan citats fins a 27 agents més.