L’Estat mou fitxa abans de la sentència de l’1-O

Madrid / BarcelonaEn temps de descompte, l’Estat prepara els últims moviments davant la imminent publicació de la sentència del judici al Procés, amb conseqüències incertes. Aquest dimarts la Fiscalia va sol·licitar al Tribunal Suprem (TS) que prorrogui la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en cas que no dicti resolució abans del 16 d’octubre, el dia que expiren els dos anys que preveu la llei. La petició va arribar el mateix dia que el Suprem va ratificar que desvincula la publicació de la sentència del procés que el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha obert al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de la reunió de coordinació entre cossos policials catalans i estatals amb la resposta a la sentència en l’horitzó i també de la confirmació que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ja han començat a enviar reforços del seu cos d’antiavalots.

Fonts de la Fiscalia pronostiquen que la sentència es farà pública el dilluns 14 -i, per tant, no caldrà prorrogar la presó preventiva dels Jordis-, la mateixa data amb què treballen les policies, que dimarts van reunir els seus comandaments. Res no evitarà un nou xoc entre l’independentisme i l’Estat els pròxims dies, i més quan Manuel Marchena i els altres sis magistrats que ultimen la sentència van limitar la decisió que pugui prendre el TJUE sobre la immunitat de Junqueras al procediment per prometre la Constitució i convertir-se en eurodiputat. En cap cas, van explicar, al desenllaç del procediment judicial. El Suprem s’aplanava així el camí per dictar sentència sense impediments, però manté discreció respecte a la data.

Mentrestant, la comissaria de les Corts de Barcelona va acollir una nova trobada dels tres cossos que actuen a Catalunya. L’objectiu és que bona part de la tasca policial se circumscrigui a la vigilància i la protecció d’edificis o infraestructures susceptibles de concentrar les protestes dels manifestants independentistes. Els Mossos seran a primera línia i els agents de les policies espanyoles es mantindran, a priori, dins els edificis. En teoria la d’aquest dimarts va ser l’última reunió abans de la sentència, que, tot i preveure-la per dilluns, fonts policials no descarten que es pugui avançar a divendres. Un problema afegit, apunten, perquè l’endemà és 12 d’Octubre, el Dia de la Hispanitat, i ja hi ha una manifestació unionista convocada. En aquest escenari, la confrontació amb grups independentistes és una de les possibilitats que es preveuen. El Parlament, els edificis de titularitat estatal com la Delegació del govern espanyol i infraestructures bàsiques com ara estacions de tren seran alguns dels espais on se centrarà l’atenció de la policia.

850 agents ja desplaçats

Tot i que el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, no va descartar l’aplicació de la llei de seguretat nacional, la relació entre els cossos de seguretat ha millorat des de la fractura de l’1-O. En coordinació amb els Mossos, el ministeri de l’Interior ja ha desplaçat uns 500 efectius de la Policia Nacional des de Saragossa, València o Madrid, i uns 350 de la Guàrdia Civil, allotjats en hotels o en casernes. La previsió és que hi hagi uns 1.500 membres més, sobretot a Barcelona.

Coincidint amb el segon aniversari de l’1-O, els Mossos també van tornar a activar el dispositiu d’ordre públic Minerva per augmentar la disponibilitat dels agents de la Brigada Mòbil (Brimo) i l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO).

L’escenari que s’albira és de “complexitat” per als Mossos, segons va reconèixer dimarts el conseller d’Interior, Miquel Buch, que va assegurar que la policia catalana actuarà d’acord amb l’ordenament jurídic. “Sempre partint dels criteris d’actuació i funcions fixades en la llei orgànica de forces i cossos de seguretat i de la llei de la policia de la Generalitat”, va subratllar, citant una norma estatal i una altra d’autonòmica. Si bé Buch va allunyar el seu departament de qualsevol intenció d’incomplir la llei, hi ha un mandat del Parlament que insta les institucions catalanes a preveure la desobediència, però ningú ha explicat com es vehicularà. Ahir la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va prometre sense aportar detalls una resposta “imminent” al veredicte del Tribunal Suprem.

Per la banda de la societat civil, hi ha alguna concreció més als interrogants. De moment, sobre la taula hi ha convocada una vaga general de la Intersindical-CSC per al 18 d’octubre, que, si es compleixen les previsions, serà el primer divendres després de la sentència. També s’han anunciat cinc marxes populars convocades per l’ANC i Òmnium que, arrencant des de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, volen recórrer 100 quilòmetres durant tres dies per acabar confluint a Barcelona. L’últim pilar de la resposta ciutadana és la que pilotarà el Tsunami Democràtic: la seva aposta passa per fer bloquejos intermitents que afectin les principals infraestructures fins al mes de gener, unes accions, sustentades en la desobediència civil no-violenta, que aniran de menys a més intensitat simulant l’evolució d’un tsunami, que fa augmentar l’alçada de les onades quan arriba a la costa.

A l’espera de fets, el que hi va haver dimarts van ser declaracions de rebuig al moviment de la Fiscalia. El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va qualificar de “vergonyosa” la petició del fiscal i el va acusar de situar la unitat d’Espanya “per damunt de qualsevol dret”. Les crítiques també van arribar des dels partits. Per a Eduard Pujol (JxCat), l’única possibilitat assumible si no hi ha sentència abans del dia 16 hauria de ser “deixar els Jordis en llibertat”, mentre que Vidal Aragonés (CUP) considera un abús demanar “la pròrroga d’una situació repressiva”. La sentència i les seves derivades ja són l’única prioritat per a totes les parts en conflicte. L’Estat i l’independentisme mouen fitxa per arribar ben preparats al nou punt d’inflexió del Procés.

Diversos eurodiputats respondran al Suprem

Els eurodiputats que integren la Plataforma Diàleg UE-Catalunya preparen una resposta a la sentència de l’1-O també des de l’Eurocambra. “Convocarem una acció al Parlament Europeu i convidarem els eurodiputats a formar part de les concentracions multitudinàries i transversals que es faran a Catalunya, sempre de manera pacífica”, va explicar l’eurodiputada d’ERC Diana Riba, que integra l’organització. “Encara que hi hagi absolució -va indicar- el grup es manifestarà igualment, perquè els dos anys de presó preventiva ja són motiu de protesta”.

La vintena d’europarlamentaris de diferents grups polítics i nacionalitats que conformen la plataforma van celebrar ahir la primera reunió de la nova legislatura, i van convidar l’expresident del Govern Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, als quals la Junta Electoral Central ha impedit assumir el càrrec a l’eurocambra. La trobada va servir de primera presa de contacte per als nous eurodiputats, que prenen el relleu d’antics membres, però no es van tancar accions concretes de cara a aconseguir, per exemple, que Oriol Junqueras, Puigdemont i Comín puguin exercir efectivament com a eurodiputats.