Tot esperant Ferran, l'aposta del 155

Madrid"Hi va haver casos amb nosaltres i la Guàrdia Civil d'obstaculització, però en la majoria de casos va ser de passivitat. Tenien instruccions per apartar-se, de no col·laborar", va declarar ahir el comissari en cap de la Brigada d'Informació de la Prefaqctura de la Policia Nacional a Catalunya, Juan Manuel Quintela, al descriure la conducta permissiva dels Mossos d'Esquadra l'1 d'octubre del 2017. Quintela rebrà avui la resposta del comissari dels Mossos Ferran López, el número dos del major Josep Lluís Trapero durant aquells dies... i l'home a qui el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va nomenar la matinada del 27 al 28 d'octubre del 2017, amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució en calent, nou cap de la policia catalana.

Però no, què estem dient? Ferran López va aportar en diferit la seva resposta al comissari Quintela quan el 26 de febrer del 2018 va declarar davant el magistrat instructor, Pablo Llarena, al Tribunal Suprem. Abans, el divendres 23 de febrer, hi havia prestat declaració testifical davant la magistrada Carmen Lamela, titular del jutjat central d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional.

López, l'home que va estar colze a colze al costat del coronel de la guàrdia civil Diego Pérez de los Cobos a partir del 25 de setembre, va rebutjar davant preguntes de la Fiscalia una descripció semblant a la que va fer ahir el comissari Quintela. En aquella declaració van estar presents la fiscal Consuelo Madrigal i el fiscal Jaime Moreno. En la d'ahir, Javier Zaragoza va substituir Madrigal.

En aquells dies López ja portava quatre mesos com a cap dels Mossos. I va explicar que totes les decisions adoptades en aquelles jornades, incloent-hi el dispositiu de l'1-O, van ser de caràcter col·legiat.

"Que quan diu col·legiat vol dir que les decisions es prenien amb l'acord dels seus membres encara que el cos dels Mossos sigui jerarquitzat...", es pot llegir en la seva declaració davant del magistrat Llarena. I va afegir: "Que quan el pla presentat va semblar insuficient es van incrementar en prop de 700 agents més l'operatiu. Que al declarant el pla li semblava suficient, van fer el que podien fer amb els efectius amb què comptaven".

López, a preguntes dels fiscals, va insistir: "En cap cas es va simular el dispositiu per fer creure que s'estava complint el mandat judicial".

També es va abordar en aquella declaració el contingut de les reunions al Palau de la Generalitat, els dies 26 i 28 de setembre del 2017, amb el president Puigdemont i Joaquim Forn -en la primera- i amb ells dos i Oriol Junqueras -en la segona- en què Trapero i els comissaris van transmetre que no hi havia per part dels Mossos "connivència en la preparació del referèndum" i que "tenien una resolució judicial que els vinculava i les declaracions [del conseller Joaquim Forn] els col·locava en una posició que els incomodava".

Tots els arguments posats ahir en el plenari del judici oral van ser, precisament, abordats en aquesta declaració. Per exemple, les afirmacions del comissari Quintela sobre marcatge dels Mossos a membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

"Que no és cert -va declarar López llavors- que es donessin instruccions per fer seguiments als cossos policials el dia 1 d'octubre del 2017, però sí que és preceptiu que els Mossos en aquest centre de votació informin de l'arribada d'agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil".

El llavors cap dels Mossos també va haver de respondre a preguntes de caràcter personal de Javier Ortega Smith, advocat de Vox.

"Que el declarant no va votar l'1 d'Octubre, va estar al Centre de Coordinació des de les 4 del matí, i a més no hauria votat perquè estava prohibit".