L’Estat amenaça Bèlgica per si tomba l’euroordre

Brussel·lesComencen a dilatar-se els terminis en el procés d’anàlisi de la segona petició a Bèlgica d’extradició de Carles Puigdemont i el govern espanyol avisa que no tindrà gaire paciència. Ahir el jutjat de primera instància de Bèlgica va acceptar la petició de la defensa de l’expresident d’ajornar la primera vista del cas fins al 16 de desembre. Però poques hores abans que es conegués aquesta decisió la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, ja avisava que “no entendrà” que la justícia belga no entregui Carles Puigdemont i que, en conseqüència, el govern espanyol “prendrà decisions”.

Calvo feia aquestes declaracions a Onda Cero i un dels advocats de Puigdemont, Gonzalo Boye, les entomava amb sarcasme i certa satisfacció: “Ens ajuden molt, les agraïm molt”. La vicepresidenta del govern de Pedro Sánchez insinuava d’aquesta manera que si la justícia belga no accedeix a executar l’euroordre per sedició i malversació que el jutge Pablo Llarena va emetre just després de la sentència de l’1-O, les relacions diplomàtiques entre Espanya i Bèlgica en sortiran perjudicades. La mateixa Comissió Europea recordava ahir que és un procés plenament judicial malgrat que no va voler comentar el cas.

Calvo, a les portes de la campanya electoral, no era capaç de concretar, de fet, quines mesures o decisions es prendrien des de la Moncloa si l’euroordre tampoc té l’èxit aquesta vegada. “Espanya, mentre siguem al govern, no entendrà que l’estat belga no reconegui la plenitud de la democràcia espanyola i negui que es faci el que la justícia espanyola ha dictat de manera garantista”, reiterava la vicepresidenta.

Però la decisió no serà imminent. Ahir la defensa de Puigdemont, constituïda per Gonzalo Boye, Paul i Simon Bekaert i Christophe Marchand, sortia satisfeta d’una vista breu, perquè el jutge va acceptar la seva petició d’ajornament per estudiar el cas. La pròxima cita és el 16 de desembre i s’inicia un procés en què les parts presentaran al·legacions per escrit. Les parts són: d’una banda, la fiscalia belga, que assumeix els arguments del Tribunal Suprem i demana l’extradició per sedició i malversació, i de l’altra, la defensa de l’expresident, que al·lega (com ja havia fet anteriorment) que s’han vulnerat els drets fonamentals de Puigdemont per part de l’estat espanyol durant el procés judicial però també amb la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem, una decisió que, segons Marchand, “reforça” la seva posició.

Aquesta vegada s’hi suma l’argument de la immunitat de Puigdemont. Al·legarà que gaudeix d’immunitat perquè va ser escollit eurodiputat per JxCat a les europees del maig encara que la JEC no va notificar-lo com a eurodiputat electe. L’expectativa de la defensa de l’expresident és aconseguir arribar a la justícia europea a través d’una qüestió prejudicial, com ha passat amb el cas del raper Valtònyc, també exiliat a Bèlgica i que té el seu cas pendent. Puigdemont suggerirà al tribunal belga que, per exemple, esperi a la decisió sobre l’abast de la immunitat d’Oriol Junqueras o del mateix cas que l’expresident i Toni Comín van portar al TJUE. El jutge, però, no té cap obligació de fer-ho. En tot cas, el 16 de desembre poden passar diverses coses. O bé que la justícia fixi una data al cap d’unes setmanes per comunicar la seva decisió (que es pot recórrer ), o bé que digui que encara no decideix perquè consulta al TJUE. Tot indica, doncs, que Puigdemont seguirà a Bèlgica com a mínim fins que acabi el 2019.