Un sergent de la Guàrdia Civil admet que la vigília de l'1-O va rebre una llista amb els col·legis on havia d'actuar

MadridEl judici del Procés, en directe

Nova sessió al Tribunal Suprem amb interrogatoris a agents de la Guàrdia Civil que van actuar als col·legis del referèndum. Els últims dies diversos efectius de l'institut armat ja han anat explicant que en 'briefings' havien rebut instruccions de com actuar. Aquest dijous un sergent primer responsable de seguretat d'una unitat d'ordre públic va rebre una llista amb els cinc col·legis on havia d'intervenir en una reunió a la comandància de Sant Andreu de la Barca el dia 30 de setembre. És la constatació que el pla B de què han parlat els alts càrrecs policials es va activar ja la vigília de l'1-O, amb independència de la petició d'auxili de Mossos, prèviament consensuada.

El sergent amb número TIP W46978K, a preguntes de l'advocat Àlex Solà, ha reconegut que ja coneixia els cinc punts on actuar, per bé que finalment només ho va fer a Sant Martí Sesgueioles (Anoia). Aquesta revelació ja l'havien anticipat membres de la Policia Nacional al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, on s'investiguen les càrregues policials a Barcelona, i ara la confirmen agents de l'institut armat. Fonts de les defenses ja veuen provat que unilateralment els cossos i forces de seguretat de l'Estat van trencar la coordinació abans que s'iniciés el referèndum, fet que contradiu la versió de Diego Pérez de los Cobos.

L'agent ha relatat que portava una càmera que va estar enregistrant durant tota la intervenció i ha reconegut que quan ja abandonaven el municipi amb els vehicles ell va dir: "Li ficava la porra endins com si no hi hagués demà", a més de referir-se com a "fills de puta" als ciutadans concentrats. "No ho negaré. Després del que vam suportar, cadascú allibera les tensions com pot", s'ha justificat.

De les desenes de funcionaris de la Guàrdia Civil que han comparegut, els que van intervenir a Sant Esteve Sesrovires han donat per bona la 'trampa Fairy' de què va parlar Enric Millo durant el seu interrogatori. L'agent amb TIP Y30747J que va actuar a l'Escola la Roureda d'aquesta localitat del Baix Llobregat ha relatat que va caure a terra com a conseqüència d'una relliscada causada pel detergent i que posteriorment va rebre una puntada de peu al casc. Ha assenyalat –i ho ha confirmat un altre agent dels que hi van intervenir– que es va detenir aquesta persona, i també ha explicat que després es va detenir un home que va intentar atropellar en dues ocasions membres del comboi de la Guàrdia Civil amb una motocicleta.

Un dels episodis més destacats de la jornada és el que va tenir lloc al pavelló municipal de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), i el capità amb TIP R67502P ha relatat els incidents que s'hi van produir. No ha amagat que els seus subordinats van colpejar amb les culates de les escopetes que duien, però ha justificat totes les càrregues per les agressions prèvies dels ciutadans que, segons la seva versió, anaven donant cops i puntades de peu. També ha afirmat que s'hi va llençar un casc de moto i una moneda que va lesionar l'únic agent ferit en aquell centre. En canvi, de votants n'hi va haver 80, tal com han apuntat les defenses, i l'interrogat ha admès que a través de vídeos ha vist persones amb el cap sagnant com a conseqüència dels cops de porra.

Un "manual de guerrilla urbana"

Aquest dijous un guàrdia civil que va intervenir al Casal de les Cotxeres de Canyamars (Maresme) ha afirmat que semblava que els ciutadans s'haguessin estudiat un "manual de guerrilla urbana" a l'hora de resistir-se a l'actuació policial, perquè van intentar prendre el material que els agents portaven a l'armilla. "A mi, particularment, un senyor em va agafar l'arma de foc, la pistola, amb les dues mans", ha afirmat el sergent Z66018U davant les preguntes de la Fiscalia.

Aquest testimoni ha ressuscitat les "cares d'odi" de què ja s'havia parlat en diverses intervencions policials, i també la comparació amb el País Basc quan ETA estava activa. "L'odi que vaig percebre en aquella persona no l'havia percebut mai", ha anotat l'interrogat, que ha afegit que l'home que l'hauria increpat duia un nen a les espatlles que l'aplaudia.

Al torn de matí dos funcionaris que també han relatat la seva intervenció al Casal de les Cotxeres han assegurat que en primera instància la doctora que els va atendre l'endemà es va negar a visitar-los. Als seus informes no consta que les ferides que tenien –arran d'un cop a la cella i un altre a la mandíbula– s'haguessin produït per agressions dels ciutadans, però als atestats policials sí, segons han denunciat les defenses.

Tots ells han coincidit a dir que l'actitud dels votants va ser hostil des que van baixar dels cotxes. "Deien «no-violència» però actuaven amb violència", ha afirmat l'agent R12810S. A preguntes de les defenses, han defensat l'actuació dels agents i només han acreditat cops i puntades de peu dels ciutadans. Alguns han reconegut l'ús de les porres en algun moment, mentre que el primer a declarar ha reiterat que "ningú va colpejar ningú". Els lletrats l'han advertit que estava sota jurament de dir la veritat i ha puntualitzat que no va veure "al seu voltant que cap company colpegés" els votants, però que no sap si algú altre ho va fer. Als vídeos es veu com agents estripen la samarreta d'un dels votants, cosa que tots han negat, així com l'ús de les defenses per part dels agents i la resistència dels ciutadans a les portes del casal.

La decisió de Manuel Marchena de no permetre exhibir vídeos produeix situacions com la que s'ha viscut aquesta tarda, en què l'advocat Jordi Pina ha preguntat sobre si un grup d'agents van ignorar una persona [l'alcalde de Dosrius] que es disposava a dialogar amb ells abans d'actuar. El testimoni, el sergent U93494I, ha negat que això succeís i Pina ha replicat: "És que estic mirant el vídeo". Marchena ha hagut d'intervenir per canviar el rumb de l'interrogatori i posteriorment ha negat l'ús de la paraula a Andreu van den Eynde quan volia sol·licitar l'exhibició d'unes imatges. Els agents I50070J i B80404Y, que també van actuar a l'Escola Castell de Dosrius, també han negat en diverses ocasions que els efectius d'ordre públic utilitzessin la porra per colpejar els concentrats mentre els funcionaris de policia judicial accedien al col·legi per intervenir el material.

Les càrregues a Sant Joan de Vilatorrada

A la sessió de tarda ha comparegut el responsable de seguretat d'una de les unitats d'ordre públic que van actuar a l'Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, un dels centres on la Guàrdia Civil va intervenir amb més contundència. Aquest testimoni ha assegurat que no va veure cap actuació dels seus companys que justifiqués que la batussa acabés amb 14 ciutadans lesionats, tal com li ha plantejat el lletrat Benet Salellas, abans de confirmar que està citat com a investigat per les càrregues de l'institut armat en aquell local de votació.

El sergent T21380R, que ha declarat després, ha relatat el moment en què va rebre l'impacte d'una cadira després de trencar el vidre de la porta del local i accedir-hi. "Vaig quedar atordit però conscient", ha assenyalat, i ha explicat que va patir lesions a la zona cervical i al canell. Aquest testimoni també ha afirmat que no li consta que s'utilitzessin les porres durant la intervenció.