Dos magistrats del tribunal que jutja l'1-O són membres de la Junta Electoral Central
El judici s'ha hagut d'aturar unes hores perquè Varela i Ferrer havien de reunir-se a la JEC
BarcelonaDos magistrats del tribunal que jutja l'1-O al Suprem, Luciano Varela i Ana Ferrer, formen part de la Junta Electoral Central (JEC) per a les eleccions general del 28 d'abril. Per aquesta raó, atès que la Junta té seu al Congrés dels Diputats a Madrid, aquest dilluns a la una el judici s'ha hagut d'interrompre durant quatre hores perquè els dos magistrats poguessin assistir a una reunió.
La seva designació s'ha fet per sorteig com a representats de la sala penal de l'alt tribunal. A banda d'aquests dos magistrats, la Junta està composta per vuit magistrats del Tribunal Suprem, cinc catedràtics proposats pels diferents grups i nomenats pel Congres dels Diputats i dos membres més sense dret a vot. Com a Junta, la seva funció és encarregar-se de vigilar el període electoral.
Aquest dilluns ha estat el president, Manuel Marchena, qui ha informat de la suspensió de la sessió fins a les quatre de la tarda per "obligacions" de membres del tribunal. La llei orgànica de règim electoral general (LOREG) determina que els membres de les juntes electorals són "inamovibles" i que, perquè se celebri la reunió de la JEC, es requereix la presència de set dels membres. Aquesta reunió ha comportat l'ajornament durant unes hores de les compareixences dels testimonis de Francisco Juan Fuentes, l'exdirector de producció d'Unipost –empresa investigada en relació als preparatius del referèndum de l'1 d'octubre del 2017–, i d'Albert Planas, l'encarregat de les trameses a Catalunya i Balears.
La Junta Electoral Central s'ha reunit a la una del migdia amb l'objectiu d'examinar les sol·licituds del PP i Ciutadans que reclamen suspendre, durant el procés electoral, les rodes de premsa posteriors al consell de ministres si inclouen mesures "electoralistes". Aquestes dues formacions polítiques consideren que aquestes rodes de premsa incompleixen la llei electoral. A més, demanen que s'informi el Govern en funcions sobre la possibilitat de ser sancionat en cas d'incompliment, amb una multa que pot arribar als 3.000 euros si es tracta d'autoritats o funcionaris.