La doble feina de Javier Ortega Smith
Crítica TvDilluns a la nit, l’advocat de l’acusació popular de Vox, Javier Ortega Smith, visitava La noche en 24 horas, l’espai d’actualitat. Vint minuts d’entrevista com a preliminar de la tertúlia en què Ortega Smith, més que respondre a les preguntes de Marc Sala, va construir uns minidiscursos que semblaven mítings. I no només pel contingut sinó pel tipus de declamació. A mesura que s’allargava la contestació anava incrementant el to èpic fins a convertir la resposta en arenga televisiva. Tot just començar, Sala li va preguntar per la intensitat que devia suposar combinar la gestió de Vox amb el judici. La resposta va ser contundent: “ Tiempos apasionantes para todos y apasionantes para España. El esfuerzo que estamos realizando yo creo que va a dar sus frutos, tanto con sentencias condenatorias para los golpistas como con unos excelentes resultados en las elecciones”.
No es pot ser més clar. Per a Vox, les dues circumstàncies estan íntimament relacionades, fins al punt que la doble funció d’Ortega Smith es confon a nivell mediàtic. En plena campanya, l’espectador no veurà en l’acusació popular un advocat sinó un polític en campanya. I en les entrevistes electorals, el seu relat sobre el judici formarà part del seu discurs polític. Un home que de dia interroga testimonis i de nit defensa l’ús de les armes. El més sorprenent i escandalós de tot plegat és que, mentre la JEC prohibeix l’ús de paraules com exiliats i presos polítics, no veu cap problema en aquesta anomalia. Això sí que és una autèntica vulneració de la neutralitat informativa. Tampoc sembla que l’ens de control tingui cap intenció de sol·licitar, als mitjans públics, que compensin la resta de partits per la sobreexposició televisiva que té Ortega Smith en el judici.
La desaparició del judici
Aquesta setmana, el judici al Procés pràcticament ha desaparegut de les televisions espanyoles. El bucle del discurs dels guàrdies civils utilitzant expressions idèntiques i relats clonats ha fet que arreu es perdés l’interès i la cobertura informativa ha quedat reduïda. Mossos i guàrdies civils, que per cert hi assistien vestits de paisà i no amb l’uniforme, han mantingut l’anonimat davant de les càmeres. Com ja va passar amb anteriors testimonis, la realització en surt beneficiada. Aquesta setmana, fins i tot més que l’anterior, la selecció de plans s’ha desacomplexat una mica més a l’hora de mostrar les reaccions a la sala sobre allò que s’està declarant. Però amb un biaix visual molt clar. Els que més mostren en actitud d’escolta són les acusacions i les defenses. Els plans dels magistrats del Tribunal són molt més fugaços i puntuals, excepte si Marchena intervé. Hi ha molta més generositat televisiva amb les parts enfrontades, que tenen un posicionament clar, i es redueix dràsticament la presència en pantalla de Marchena i companyia quan escolten. És com una forma de mantenir, en certa manera, la neutralitat televisiva dels que hauran de dictar sentència.
