El Parlament rebutja la sentència del Suprem i denuncia la "censura" del TC a l'autodeterminació

Barcelona43 dies, 1.000 hores o 62.000 minuts. És el temps que ha passat des que es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem fins que els partits independentistes han aconseguit acordar i votar una resolució conjunta per respondre al veredicte judicial que condemna als impulsors de l’1-O entre 9 i 13 anys de presó.

Aquest dimarts al Parlament JxCat, ERC i la CUP han unit forces per aprovar un text escapçat pel Tribunal Constitucional, que ha impedit que s’aprovi un punt en què es reivindica el dret a l’autodeterminació i la reprovació de la monarquia. Per esquivar la "censura prèvia" (en paraules dels grups) de l’alt tribunal, les formacions independentistes han introduït esmenes -per separat, malgrat que l'havien presentat conjuntament- en què es rebutja la suspensió parcial acordada pel TC del text anul·lat i el reprodueixen. Una fórmula similar a la que utilitzen els mitjans públics per denunciar les paraules vetades de presos polítics o exiliats per la Junta Electoral Central.

La resolució s'ha aprovat per 68 vots a favor (JxCat, ERC i la CUP), 8 abstencions (comuns) i 21 en contra (PSC i PP). Ciutadans no han participat en la votació perquè ha cregut que era il·legal. Els independentistes, doncs, han aconseguit sumar la majoria absoluta de la cambra en contra de la sentència, però no han assolit sumar els comuns en la resposta institucional al Suprem. Tot i estar en sintonia en reclamar la llibertat dels presos polítics, s'han evidenciat les diferències amb els de Jèssica Albiach, que consideren que els independentistes han "banalitzat l'autodeterminació" amb la seva estratègia d'unilateralitat.

Ara bé, el text no hi havia ni rastre de desobediència institucional. La resolució de la majoria parlamentària defensa el dret de la cambra a pronunciar-se més enllà del seu àmbit competencial, assumint que forma part de la llibertat d’expressió dels diputats i la inviolabilitat parlamentària; a més de titllar "d'injusta" la sentència i reclamar la llibertat dels presos i exiliats. També critica la Fiscalia per les seves actuacions contra els membres sobiranistes de la mesa, investigats per haver admès a tràmit diverses resolucions sobre l’autodeterminació.

Autocrítica de JxCat i la CUP

Malgrat la llum verda al text, JxCat i la CUP han tenyit la sessió d'autocrítica considerant que no han estat "a l’alçada" de les mobilitzacions que hi ha hagut al carrer. "No hem donat una resposta prou transversal, coherent i ambiciosa", ha dit Elsa Artadi (JxCat). El cupaire Vidal Aragonès ha anat més enllà asseverant que fa dos anys que els independentistes no basteixen una estratègia que acosti a la república. Però l'autocrítica no ha esvaït les divergències estratègiques. ERC ha aprofitat per promocionar la taula de diàleg que vol que el PSOE accepti. "És una mesa de negociació que volem posar al servei del país", ha conclòs la diputada Marta Vilalta. Per contra, la CUP ha defensat tornar el protagonisme als carrers a través de la "mobilització de les masses" i JxCat, quedant-se a mig camí, ha apostat pel diàleg, però carregant contra Pedro Sánchez.

Tampoc els constitucionalistes han exhibit unitat. Cs ha abanderat el discurs més abrandat i ha avançat que portarà el text a la Fiscalia. "És un desafiament dels separatistes a l'Estat", ha dit Inés Arrimadas a Twitter. Una opinió que no han compartit ni el PSC ni el PP, que han criticat la resolució però l'emmarquen dins la legalitat. "És una enrevessada enginyeria jurídica per fer veure que desobeeixen sense desobeir", ha dit el popular Alejandro Fernández, mentre que el diputat socialista Ferran Pedret ha marcat distàncies amb la resolució, però l'ha titllat de "legítima". També ha agafat el guant d'ERC apostant pel diàleg, però "dins l'imperi de la llei". El ple que havia de servir de resposta a la sentència, ha acabat derivant també en un debat sobre el futur de la política espanyola.

Relleu a la mesa entre retrets d'ERC i la CUP

El Parlament també ha designat Rut Ribas com a nova secretària quarta de la mesa en substitució d’Adriana Delgado, les dues d’ERC. Abans de la votació, la CUP ha fet una oferta als republicans. Permetre que fos la cupaire Maria Sirvent qui ocupés un lloc en l’òrgan director de la cambra per “corresponsabilitar-se” del moment difícil que viuen els membres independentistes de la mesa, que estan en el punt de mira del Constitucional i la Fiscalia per haver tramitat propostes relacionades amb l'autodeterminació. ERC ha replicat als cupaires que els cedien el lloc si ells es “coresponsabilitzaven” també de la governabilitat i es comprometien a aprovar els Pressupostos catalans del 2020. No hi ha hagut acord i Ribas és nova membre de la mesa.

De la Vega i Escandell, nous senadors

A més, Manel de la Vega (PSC) i Adelina Escandell han estat designats nous senadors pel Parlament. El primer ocuparà el lloc que va deixar fa uns mesos José Montilla. Llavors, l’expresident va renunciar a l’acta perquè fos Miquel Iceta qui el substituís i pogués optar a presidir el Senat. Aquella operació, promocionada per Pedro Sánchez, va topar amb el vet dels partits independentistes, que van votar en contra del primer secretari del PSC i van frustrar les seves aspiracions de liderar la cambra alta.