Les defenses al judici del Procés exhibeixen amb vídeos la brutalitat policial de l'1-O

Madrid / BarcelonaLes càrregues policials no es van poder apreciar amb l'exhibició dels vídeos de les acusacions aquest dimarts al judici del Procés, però s'han fet evidents aquest dimecres quan ha arribat el torn de les defenses. L'exemple palmari ha estat la intervenció de la Guàrdia Civil a Sant Iscle de Vallalta (Maresme), que la Fiscalia va tallar just quan anava a començar la violència policial però ara s'ha pogut veure sencer com els agents arriben corrent a la concentració i colpegen amb les porres els ciutadans. Moltes de les defenses han volgut subratllar les exageracions de l'actuació de les forces de seguretat. Marina Roig, lletrada de Jordi Cuixart, ha posat en situació el tribunal amb el vídeo de 'l'A por ellos' d'uns policies nacionals en un autocar camí de Catalunya.

Algunes de les escenes que ha mostrat l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde són un agent saltant a sobre d'un votant a les escales de l'Institut Pau Claris de Barcelona, els cops de porra al cap a l'escola Mediterrània i un funcionari donant una puntada de peu gratuïta a un ciutadà que ja estava al terra a la Pia de Sant Antoni. El lletrat també ha volgut reflectir la situació de resistència passiva als punts de votació amb la multitud asseguda al terra a l'espera de l'actuació dels cossos policials.

De fet, la imatge d'un policia nacional saltant a les escales de l'IES Pau Claris de Barcelona també s'havia vist ja a la sala de vistes del Suprem que jutja el Procés. Va ser una de les poques imatges que el tribunal va permetre exhibir a l'inici del judici. Es va veure a petició del lletrat Jordi Pina durant l'interrogatori a Jordi Sànchez.

La defensa de l'exlíder de l'ANC també ha contribuït a que es veiessin les imatges més contundents de l'1-O, com les càrregues a Sant Joan de Vilatorrada, Villalba Seserra, Aiguaviva, on es van llençar gasos lacrimògens, i el col·legi Verd de Girona. Hi ha 23 policies investigats per les càrregues en diferents col·legis de les comarques gironines. A la sessió de tarda, s'hi han afegit vídeos de diferents col·legis de municipis de la província de Lleida, com Ponts i Menàrguens, i també de Tarragona, com Cabra del Camp i Vilabella.

Moltes de les situacions que s'han vist en escoles barcelonines corresponen a lesions que s'estan investigant al jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, que manté 41 policies espanyols encausats per les càrregues de l'1-O a la capital catalana, una causa en la qual ja ha estat citat a declarar, com a testimoni, l'exsecretari d'Estat de seguretat, José Antonio Nieto, que va defensar l'actuació policial aquell dia, juntament amb el coordinador del dispositiu, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. La defensa de Junqueras i Romeva ha volgut incidir especialment en la violència policial de l'1-O, motiu pel qual també ha mostrat vídeos i fotografies de ciutadans amb sang al cap, com al pavelló de Sant Carles de la Ràpita. Ho va fer també portant a declarar una vintena de votants que havia estat en aquestes escoles. El tribunal però ja ha deixat clar en anteriors sessions del judici del Procés que no s'està jutjant l'actuació policial d'aquell dia.

En la 49a jornada de judici també s'ha vist un documental a proposta de l'Advocacia de l'Estat en què s'ha pogut veure l'organització de l'1-O en col·legis de Calella (Maresme), on les forces policials espanyoles no es van personar i, per tant, no es va viure cap incident. S'ha pogut veure com els Mossos aixecaven acta a primera hora del matí i com s'informava als votants de com actuar en cas que arribés la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, sempre amb resistència pacífica. "Tancarem les escoles i protegirem les urnes", deia un ciutadà. També s'ha pogut percebre com als ordinadors dels integrants de la mesa s'hi reflectia el logo de la Generalitat en el programa informàtic que s'utilitzava per a la votació, un fet al qual Vox ha insistit molt en els interrogatoris als votants.

En defensa de Jordi Sànchez, l'advocada Ana Bernaola ha mostrat imatges de l'interior de la conselleria d'Economia en les quals es podia veure l'exlíder de l'ANC parlant de manera distesa amb els guàrdies civils que coordinaven la diligència judicial. També ha s'han vist fotografies del passadís a l'exterior del departament format per voluntaris de l'entitat independentista i també del cordó policial que van elaborar els Mossos a la nit a la Rambla Catalunya i la Gran Via. En demostrar l'ambient festiu del 20-S s'ha centrat també Roig, que ha exhibit diversos vídeos de les actuacions a l'escenari i d'una persona que camina entre la multitud i circula pel passadís sense problemes.

El contrapunt

Xavier Melero, lletrat de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, ha optat per rescatar imatges de manifestacions que ha qualificat com a violentes per establir el "barem de desordres" comesos per ciutadans i així contrastar-los amb el que va succeir a Catalunya la tardor de 2017. S'han vist vídeos del setge al Parlament del 2011, de la mobilització 'Rodeja el Congrés' de 2012 a Madrid, d'una manifestació contra la llei mordassa el 2013 i de les 'Marxes de la Dignitat' de 2014. El propi Melero s'ha posat la vena abans de la ferida i ha sospitat que aquests vídeos potser seran impugnats per les acusacions.

Més enllà de les actuacions policials als col·legis, aquest dimecres també s'han pogut veure intervencions públiques d'alguns dels acusats: a petició de l'Advocacia de l'Estat, s'ha pogut escoltar Sànchez i Cuixart a l'acte que va tenir lloc el 12 de juny al passeig Maria Cristina de Barcelona en què entomaven el repte de fer efectiu el referèndum de la mà del Govern. A petició de Van den Eynde, també s'ha exhibit una intervenció de Raül Romeva a Brussel·les el 18 d'octubre reclamant diàleg al govern espanyol i lamentant la "manca de voluntat" de l'Estat per negociar. L'advocat de Jordi Turull, Jordi Pina, ha reproduït el discurs de Carles Puigdemont del 26 d'octubre en què anunciava que no podia convocar eleccions perquè el govern espanyol no havia mostrat garanties que no s'apliqués el 155.

El tribunal modifica el calendari del judici

El tribunal ha modificat aquest dimecres el calendari de fi del judici: finalment les acusacions exposaran els informes dimarts vinent en lloc de dilluns -si cal també dimecres- i les defenses ho faran dimarts 11 i dimecres 12 -si cal també dijous pels torns d'última paraula-, en lloc de dilluns i dimarts. Avui quan acabi l'exhibició de les proves documentals les acusacions hauran de presentar les seves conclusions definitives, tal com va ordenar Marchena dilluns, de manera que se sabrà si la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox introdueixen modificacions en les seves peticions de condemna. Diversos mitjans han assenyalat que el ministeri públic no té previst rebaixar la rebel·lió i fonts de l'Advocacia apunten a l'ARA que tampoc hi haurà canvis substancials en el seu escrit, que qualifica els fets en el delicte de sedició.