La fi del diàleg, el torn del Suprem

BarcelonaEl judici als presos polítics, en directe

La figura del relator que s’havien plantejat el Govern i la Moncloa per donar fe del diàleg hauria tingut feina la setmana passada per reconstruir un relat coherent dels esdeveniments que van succeir fins divendres, quan les dues parts van donar per trencades les converses. La cadena de declaracions i contactes creuats de les parts van minvar la confiança entre els executius en vigílies d’uns dies clau per a la història de Catalunya i Espanya. Per arribar al desenllaç, de fet, cal tenir en compte la manifestació de la triple dreta contra Pedro Sánchez, el compte enrere per desencallar els pressupostos estatals i, sobretot, el judici al Procés que avui arrenca al Suprem. Una combinació de factors que va condicionar els actors i va precipitar un desacord que ara sembla insalvable. El diàleg queda aparcat i, amb el permís d’un eventual avançament electoral, el focus passa del terreny polític al judicial.

Si bé els dos governs situen el trencament dels ponts el dijous -oficialitzat divendres en sengles rodes de premsa-, va ser dimarts quan es va accelerar tot. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va anunciar la possibilitat de buscar un relator de les negociacions sobre el conflicte, i, després que la Generalitat i la Moncloa ho confirmessin, el PP, Cs i Vox van sortir en tromba acusant Pedro Sánchez de traïció i van acabar convocant la manifestació de diumenge. Fins aquí, però, els dos executius avançaven cap a l’acord, i el mateix Iceta -alineat amb Sánchez- va avalar, tal com volia el Govern, que hi hagués una taula amb partits estatals en paral·lel a la de formacions catalanes, que es va reunir aquella mateixa tarda.

La trobada al Palau de la Generalitat -ajornada el divendres anterior pel trasllat del presos a Madrid- va acabar amb consens en qüestions formals, però la discrepància es mantenia en el debat de fons. Segons ha pogut saber l’ARA, el president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar als partits que es pronunciessin públicament demanant que el judici de l’1-O se celebrés amb totes les garanties, i els grups sobiranistes van demanar al PSC que sortís de la seva “zona de confort” i van posar com a exemple la carta que diversos expresidents de la Generalitat -incloent-hi el socialista José Montilla- van subscriure fa setmanes. Fonts coneixedores de les converses a la reunió expliquen que els socialistes van descartar-ho al·legant que no podien fer un posicionament públic sense destacar la “decisió equivocada de saltar-se la llei” per part del govern de Carles Puigdemont i sense defensar l’estat de dret i la separació de poders.

Desconfiances mútues

Aleshores el diàleg entre els dos governs encara fluïa, però el judici ja apareixia com un escull difícil de superar. La pressió de les tres dretes contra Sánchez i la difícil digestió per a l’independentisme d’un acord amb el govern espanyol en ple judici -la tramitació dels comptes coincideix amb els primers dies de la vista al Suprem- van ser finalment factors letals per a unes negociacions també amarades de desconfiances. Així, tot i els progressos aconseguits dimecres a la tarda -quan en una trucada d’una hora i mitja es van acostar posicions després que al matí la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, rebaixés el pes de la figura del relator i la circumscrivís a la taula de partits catalans-, tot va començar a esllavissar-se a partir de dijous. El motiu? Els recels entre les dues parts, incapaces de confiar en el compromís de l’altra banda.

Així, mentre el Govern -temorós que tot acabés sent paper mullat un cop tramitats els comptes- exigia concrecions com ara designar ja un relator o posar per escrit que es parlaria d’autodeterminació, l’executiu espanyol -inquiet per si l’independentisme no facilitava tramitar els comptes malgrat tot- reclamava al PDECat i ERC que confirmessin que retirarien les esmenes a la totalitat dels pressupostos. Tot plegat va acabar en un ultimàtum per WhatsApp de Calvo a Elsa Artadi i Pere Aragonès minuts abans de comparèixer divendres en roda de premsa des del consell de ministres i donar per trencades les negociacions. La vicepresidenta espanyola va rebutjar continuar parlant a la tarda com reclamaven els dos membres del Govern, i va tancar la conversa amb un lacònic “ Suerte ”. Aquest seguia sent ahir a la nit l’últim missatge en el grup de WhatsApp entre Calvo, Artadi i Aragonès. Tanmateix, fonts governamentals no descarten que encara hi pugui haver un gir de guió i es tornin a acostar posicions, i en roda de premsa Artadi animava Pedro Sánchez a despenjar el telèfon si vol el suport de l’independentisme. A tornar a posar en marxa el xat entre els dos executius.