La defensa de Junqueras confia que el Suprem no faci decaure la causa al TJUE amb la sentència
Van den Eynde ha presentat avui les al·legacions per la vista a Luxemburg del 14 d'octubre
Brussel·lesLa defensa d'Oriol Junqueras continua el camí per intentar esclarir si el líder d'ERC gaudeix o no d'immunitat parlamentària per haver estat escollit eurodiputat. Aquest divendres, el seu advocat, Andreu Van den Eynde, ha presentat les al·legacions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) prèvies a la vista que s'ha de celebrar el pròxim 14 d'octubre, en què es tractarà la pregunta presentada pel Tribunal Suprem sobre l'abast de la immunitat parlamentària. Van den Eynde ho ha fet conscient que s'espera que el Suprem dicti sentència abans del 16 d'octubre (quan es compleix el límit de presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez), però confiat que l'alt tribunal espanyol haurà d'esperar fins que el TJUE resolgui la pregunta i que, per tant, no es tancarà la via de la causa oberta a Luxemburg: "No crec que el Suprem retiri una pregunta que un dia va fer perquè entenia que era rellevant", ha explicat el lletrat.
La defensa del líder d'ERC és conscient que el Tribunal Suprem pot decidir retirar la qüestió prejudicial sempre que vulgui i que, a més, existeix la possibilitat que el mateix TJUE consideri que la pregunta perd sentit si es dicta abans la sentència. Aleshores s'esgotarien les vies judicials per resoldre aquesta qüestió. Tot i això, Van den Eynde s'ha mostrat confiat que el Suprem suspengui la decisió fins que hi hagi un pronunciament del TJUE, com van sol·licitar formalment a principis d'aquesta setmana. "Ho espero perquè així ho he sol·licitat i perquè seria coherent amb el mateix plantejament de la qüestió prejudicial. Si la immunitat protegeix Junqueras, el Suprem no tindria capacitat de dictar sentència", ha apuntat l'advocat.
Això sí, fonts jurídiques també avisen que els moviments que ha fet fins ara el Suprem també indiquen que el tribunal espanyol vol separar la causa de Junqueras de la resta d'encausats per poder justament dictar sentència sense haver d'esperar la justícia europea. D'aquesta manera, el tribunal argumentaria que la resposta de la justícia europea sobre la immunitat del líder republicà no té impacte en la sentència de l'1-O i es justificaria la negativa a suspendre el dictamen de la sentència. Un cop dictada, però, la defensa de Junqueras té clar que posarà tots els esforços en defensar la causa davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) conscient, però, que abans s'han d'esgotar vies internes com ara la de presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional o també un recurs de nul·litat davant el mateix Suprem demanant la nul·litat de la sentència per vulneració dels drets humans.
Els escenaris possibles
Els escenaris possibles són diversos i incerts. D'una banda, el Suprem té la potestat de retirar quan vulgui la qüestió prejudicial, però és poc habitual. De l'altra, si dicta sentència abans de la resposta de Luxemburg, hi ha la possibilitat que el TJUE decideixi que ja no té sentit respondre la qüestió i que aquesta decaigui. Aleshores, s'esgotarien les vies judicials per les quals la defensa de Junqueras pot lluitar per determinar que el polític independentista sí que té immunitat parlamentària des del moment que és escollit i que, per tant, hauria d'haver pogut assumir el càrrec i sortit de la presó.
Tot i això, també existeix l'escenari que el TJUE porti fins al final el procés i respongui la pregunta un cop dictada la sentència. En aquest cas, si Luxemburg determinés que efectivament Oriol Junqueras tenia immunitat parlamentària des del dia després de ser escollit eurodiputat, s'obriria un escenari "tècnicament inèdit i complex" en paraules del mateix Van den Eynde. L'advocat del líder independentista assegura que no hi ha una via per la qual es pugui revisar una condemna d'algú a qui se li ha impedit tenir immunitat parlamentària abans de ser condemnat. "L'única reacció que hi pot haver és plantejar la vulneració dels drets fonamentals que implicaria aquesta condemna i generar una discussió al Suprem que hauria d'arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg", ha assenyalat l'advocat.
L'impacte per als exiliats
La defensa de Junqueras ha preparat el seu escrit d'al·legacions amb l'objectiu que el 14 d'octubre puguin convèncer el TJUE que cal anar més enllà de la pregunta presentada pel Suprem. Van den Eynde espera que la justícia europea no resolgui només sobre l'abast de la immunitat sinó també sobre fins a quin punt un estat membre de la Unió Europea pot "condicionar" o "impedir" que un eurodiputat electe assumeixi el càrrec. El Suprem no va elevar aquesta pregunta en el seu moment, però la defensa espera que el TJUE reconsideri la qüestió perquè sosté que el mateix Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central van impedir que Junqueras jurés la Constitució i adquirís l'acta d'eurodiputat des del moment en què van impedir-li sortir de la presó per fer-ho.
I, més enllà, la defensa de Junqueras també argumenta que resoldre aquesta qüestió prejudicial és d'interès general perquè fixaria la doctrina a seguir a partir d'ara per a tots els eurodiputats. "L'interès és enorme des del moment en què es generarà una interpretació de la llei per primera vegada", ha explicat el lletrat. En aquest sentit també es resoldria el dubte, per exemple, de si els polítics independentistes exiliats que van ser escollits, Carles Puigdemont i Toni Comín, també tenien ja immunitat parlamentària per accedir a l'Eurocambra i exercir el càrrec.