La defensa de Junqueras insisteix en elevar el cas sobre la immunitat al TJUE

MadridLa defensa d'Oriol Junqueras no considera que la qüestió de les immunitats dels parlamentaris europeus estigui "meridianament clara", sobre la base de la legislació interna espanyola, com plantegen la Fiscalia del Tribunal Suprem i l'Advocacia de l'Estat i insisteix, en un escrit dirigit al tribunal que elabora la sentència del Procés, amb data d'ahir, diumenge 30 de juny, en la necessitat d'elevar qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el cas Junqueras.

L'advocat Andreu Van den Eynde ja va plantejar en el seu recurs de súplica del 16 de juny passat contra la decisió de prohibir la compareixença de l'eurodiputat electe el 26 de maig passat davant la Junta Electoral Central (JEC) per jurar/prometre l'acta que abans de resoldre el seu recurs era imprescindible plantejar una consulta prejudicial al TJUE de Luxemburg. El nou escrit és la resposta a la providència del tribunal del Procés del dimarts 25 de juny en la qual se sol·licitava a les acusacions i la defensa de Junqueras que es definissin sobre si cal plantejar la qüestió.

Segons la providència, havien de fixar la seva posició sobre "una qüestió prejudicial sobre l'abast de l'article 9 del Protocol de la Unió Europea i la seva incidència en la concessió del permís sol·licitat per Oriol Junqueras per assistir a la Junta Electoral Central (JEC) i emplenar en ella els tràmits necessaris per adquirir la condició de membre del Parlament Europeu". Així mateix, han de plantejar "el contingut de la qüestió o qüestions que haurien de formular".

Tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat consideren en els seus escrits que la legislació interna és manifestament clara com per obviar la qüestió prejudicial. El plantejament d'una qüestió prejudicial implica que, a l'elevar-la, el tribunal del Procés hauria de suspendre el procediment. En aquest moment, el "procediment" consisteix en la deliberació dels set magistrats sobre el contingut de la sentència, tenint en compte que el judici ja s'ha celebrat.

L'article 23 del protocol número 3 sobre l'Estatut del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) estableix que en aquestes consultes "la decisió de l'òrgan jurisdiccional nacional que suspèn el procediment i sotmet l'assumpte al Tribunal de Justícia serà notificada per l'esmentat òrgan a aquest últim òrgan jurisdiccional". És a dir: a l'elevar qüestió prejudicial el Suprem hauria de suspendre el procediment i esperar la resolució del TJUE. Ho hauria de fer per a tots els acusats o només per a Junqueras.

La defensa de Junqueras, doncs, insisteix que abans de resoldre la seva súplica contra la prohibició a Junqueras d'assumir la seva acta d'eurodiputat –pas previ per acudir a recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional– es plantegin davant el TJUE les "qüestions prejudicials per garantir una aplicació uniforme del dret de la Unió Europea en tot el territori de la Unió":

Qüestió 1: ¿Els articles 39 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (a partir d'ara, CDFUE), 14 (3) del Tractat de la Unió Europea (a partir d'ara, TUE) i 1 (3) de l'Acta de 20 de setembre de 1976 relativa a l'elecció dels diputats al Parlament Europeu per sufragi universal directe (a partir d'ara, Acta de 1976) admeten exclusivament restriccions de conformitat amb les limitacions previstes a l'article 52 (1) CDFUE i específicament només per limitacions previstes en la llei i d'acord amb el principi de proporcionalitat?

Qüestió 2: ¿Han de ser interpretats els esmentats preceptes, en el moment de dictar una resolució judicial nacional, en el sentit de prohibir la introducció de límits a l'elegibilitat o al desenvolupament efectiu de funcions representatives que no hagin estat previstos per la legislació electoral de forma prèvia ni aplicats per les autoritats de l'estat membre prèviament?

Qüestió 3: ¿S'oposa el dret de sufragi passiu reconegut a l'article 39 de la CDFUE en relació als articles 14.2 i 14.3 del TUE i l'article 1 (3) de l'Acta de 1976 a una decisió d'un òrgan jurisdiccional d'un estat membre que impedeixi a un candidat elegit per sufragi popular i que ostenta tots els requisits previstos en la legislació electoral nacional emplenar els tràmits per prendre possessió del seu escó al Parlament Europeu, d'acord amb el principi de proporcionalitat?

Qüestió 4: ¿Suposa una violació de l'article 39 de la CDFUE, l'article 14 (3) del TUE i l'article 1 (3) de l'Acta de 1976 el manteniment d'un candidat en presó provisional, existint una resolució que declari arbitrària la seva detenció pel Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides (WGAD) i després de ser elegit en sufragi popular i complint amb tots els requisits d'elegibilitat de la legislació electoral nacional, de manera tal que se li impedeixi emplenar el procediment previst per a la seva inclusió en la llista de membres del Parlament Europeu?

Qüestió 5: ¿S'oposa el que disposa l'article 8 de l'Acta de 1976 i l'article 3 del Reglament Intern del Parlament Europeu a l'obligació de jurar o prometre l'acatament de la Constitució Espanyola un cop la Junta Electoral Central ja ha proclamat els diputats electes com a requisit per comunicar al president del Parlament Europeu els noms dels diputats electes, especialment quan aquesta obligació s'ha d'emplenar fora de presó per una persona sotmesa a presó provisional?

Qüestió 6: ¿Estan protegits per la garantia d'immunitat parlamentària els membres electes del Parlament Europeu de conformitat amb l'article 9 del Protocol número 7 sobre privilegis i immunitats de la UE des del moment mateix de la seva elecció? ¿Protegeix la immunitat enfront de mesures cautelars de naturalesa penal (per exemple, presó provisional) quan aquestes mesures fan impossible per al candidat electe adquirir la seva condició i exercir de manera efectiva el seu mandat com a membre del Parlament Europeu?