L’hora del junquerisme

BarcelonaSegueix el judici al Procés en directe

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 1971) s’avançarà aquest dijous un pas als seus companys i serà el primer acusat a respondre davant el Tribunal Suprem. Amb el dubte de si respondrà a la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat (està completament descartat que s’encari amb Vox), Junqueras farà la següent etapa d’un viatge en què té com a objectiu final la presidència de la Generalitat. La presó és una estació desagradable que, segons els que l’han anat a veure, ha assumit com un pas imprescindible per seguir endavant. Un viatge amb moltes etapes, després que l’historiador entrés a l’òrbita d’Esquerra, primer com a eurodiputat i després com a líder el 2011, i portés el partit de la depressió dels 10 diputats a optar a la victòria.

Forçadament callat per ordre judicial, expressant-se per escrit o per la veu dels altres, Junqueras parlarà avui en la seva pròpia defensa, però també erigint-se en el defensor del dret a l’autodeterminació i del dret de l’independentisme a intentar assolir l’èxit.

Al davant s’hi trobarà una Fiscalia que dimecres ja va demostrar que no hi ha matisos entre la que depenia del govern del PP i la que ara depèn del PSOE. Amb l’expresident Carles Puigdemont absent per la seva condició d’exiliat (el ministeri públic el va titllar d“el procesado rebelde ”), el fiscal situa Junqueras al capdavant de l’entramat que, des del Govern i amb la col·laboració del Parlament i les entitats sobiranistes, va preparar un “alçament organitzat, esquitxat d’actes de força, agressió i violència”. Junqueras està a l’eix de tots els delictes que s’imputen en la causa. Apareix com a impulsor del Procés (en el pacte d’estabilitat signat amb Artur Mas a finals del 2012); com a autor intel·lectual pel document Enfocats, de la seva mà dreta Josep Maria Jové; i com a promotor institucional des de la vicepresidència. Se li atribueix també l’agitació del carrer -on el Suprem veu la violència- per les diferents crides que va fer a participar en l’1-O. Se’l situa al costat del conseller d’Interior, Joaquim Forn, en les diferents decisions en què es basa el ministeri públic per sostenir que els Mossos d’Esquadra van col·laborar en la rebel·lió. I com a conseller d’Economia, també és el càrrec sobre el qual pivota la presumpta malversació. Per això Junqueras és l’acusat a qui li demanen més penes: 25 anys de presó la Fiscalia, 12 l’Advocacia de l’Estat (que rebaixa els fets a sedició) i 75 Vox, que li imputa, també, organització criminal.

La defensa de Junqueras no ha donat detalls de quina serà l’actitud del vicepresident avui, però sí pistes: Andreu Van den Eynde ja va demostrar en les qüestions prèvies que el plantejament del líder del partit serà polític, i que denunciarà, més enllà dels aspectes concrets de la causa, la persecució d’un moviment per les seves idees.

Junqueras vol seguir liderant l’independentisme sense deixar de liderar Esquerra i abanderant un moviment unipersonal: el junquerisme. Eljunquerismeva més enllà de ser una paraula per definir la fidelitat i admiració del seu entorn i més enllà de l’autodefinició edulcorada que en va donar Junqueras, “el junquerisme és amor”. El junquerisme és la capacitat de convèncer un interlocutor d’una cosa i un altre de la contrària sense semblar contradictori, com quan abanderava l’independentisme a Catalunya i Soraya Sáenz de Santamaría el tenia com a paladí de la moderació. I ho fa gràcies a la capacitat de saber quan ha d’afalagar la persona que té el davant o quan l’ha de cohibir, dues reaccions a les quals s’arriba sempre des de la mateixa base: un coneixement transversal que el fa parlar del Procés, de física quàntica, de Déu i dels burros catalans amb la convicció d’un expert.

Però eljunquerisme té una altra cara de la moneda, l’ambigüitat: els recels que genera que mai es pugui acabar de discernir què pensa realment. Recels especialment notables amb Carles Puigdemont, que no li perdona el posicionament d’ERC l’octubre del 2017 i els mesos següents: d’evitar la convocatòria d’eleccions atiant l’independentisme contra el president a fer un gir de 180 graus en l’estratègia del partit. El paper de Junqueras els dies d’octubre previs a la DUI és una incògnita. Els presents en les reunions el descriuen com a absent, deixant el protagonisme a Marta Rovira i jugant precisament amb l’ambigüitat sobre el rumb que ell preferia. La jornada de la independència i les posteriors, l’absència va ser literal: va estar amb la família, convençut que el següent destí era la presó.

No s’equivocava. Des del 2 de novembre, Junqueras ha estat mut, i la seva visió de què va passar, limitada a la interpretació d’escrits que han versat poc sobre política i molt sobre la vida. Avui la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, Vox i el seu advocat -per aquest ordre- l’interrogaran per saber la seva versió de què va passar. És l’hora de Junqueras.