“Cuixart m’ha fet sentir molt orgullosa”

BarcelonaJordi Cuixart va fer saltar de la cadira fins als límits de l’orgull aliè els subscriptors que ahir van venir a veure el judici al plató de l’ARA: la Gisela Solsona (de Sabadell i comptable d’agència de viatges jubilada) i l’Àlvar Mascaró (de Vilafranca del Penedès i jubilat de Caixa Penedès). Durant una estona del matí els va acompanyar el doctor Bonaventura Clotet. La declaració de Cuixart comença cap a dos quarts i mig de deu del matí. El seu to és fresc, enèrgic, optimista, ple de catalanades (“ no tiene más abaste ”, “ una cosa muy arrelada ”) i “interjeccions col·loquials”, que és la traducció que el jutge Marchena fa d’un parell d’“hòstia” i un “collons”. Però, malgrat el desbordament entusiasta de Cuixart, l’interrogatori del fiscal Jaime Moreno entra de ple en la rutina habitual. Excepte preguntar-li si és soci d’Òmnium, no n’estalvia ni una: “¿Coneix el document Enfocats?” (diu la Gisela que aviat preguntaran també per l’ InfoK ), “¿Reconeix aquest correu en què parlava de llonganisses?”, “Va llançar aquest tuit?” A vegades pregunten aguantant-se el cap amb les mans, com si fossin a cal sogre. La Gisela troba que tot això “és molt cansino ”.

El doctor Clotet arriba amb el judici mig començat: “És que no ho estic seguint. Primer perquè al matí tinc feina, però, sobretot, perquè la salut no m’ho permet. M’estimo més escoltar Mahler”. Clotet es troba a ell mateix al cap del carrer. Opina que és tan evident que la Fiscalia no té proves, que, per més bé que ho facin els nou encausats, no hi ha res a pelar, i dirigeix el seu malestar intern cap als partits sobiranistes: “La gent anem amb el ciri pasqual, i espero que els polítics tinguin clar que han d’anar units abans de les eleccions i que no s’hi val dir que després ja farem coalicions i ja sumarem, que és un error estratègic històric de país que espero que tinguin el seny d’evitar”.

L’actitud de Marchena

Abans del recés que Marchena ordena puntualment cada dia cap a les12, Cuixart ja n’ha deixat anar algunes: “Jo no era un líder, vostès me n’han fet”, “El dret de vot es guanya votant”, “L’1-O va ser un moment de dignitat col·lectiva” i l’històric “La meva prioritat no és sortir de la presó, sinó resoldre el conflicte”. Tant la Gisela com l’Àlvar van carregant-se d’electricitat. Per això salten quan el fiscal Moreno li pregunta a Cuixart si no va pensar “en el que hauria pogut passar”. Però el millor està per venir. Quan el president d’Òmnium firma una hora i mitja per a la història, Marchena es desespera amb el fiscal i Cuixart li diu: “És que al fiscal no li agraden les meves respostes, però si no li agraden no en tinc d’altres”. Els dos subscriptors de l’ARA troben que la golejada de Cuixart és inapel·lable: “Marchena s’està posant nerviós. Li estan passant la mà per la cara. Busquen la violència i no la troben”. I se senten orgullosos d’haver estat representats per Cuixart. Però abans de marxar, hi tornen: “Marxem frustrats, amb impotència i ràbia de pensar que una persona així porta gairebé 500 dies a la presó”.