La CUP al·lega en el recurs al Suprem que un testimoni es pot negar a declarar si li suposa un perjudici moral

BarcelonaLa regidora de la CUP de Barcelona, Eulàlia Reguant, ha anunciat avui que tant ella com l'exdiputat Antonio Baños demanaran la nul·litat de les sancions imposades pel president del tribunal del judici del Procés, Manuel Marchena, per haver-se negat a respondre les preguntes de Vox. Aferrant-se a l'objecció de consciència, el seu recurs es fonamentarà en l'article 418 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), que estableix que "cap testimoni podrà ser obligat a declarar sobre una pregunta la resposta de la qual pugui perjudicar materialment o moralment, i d'una manera directa i important, ja sigui la persona, ja sigui la fortuna d'algun dels familiars als quals es refereix l'article 416".

En una roda de premsa a la seu de la CUP, l'advocat de l'exdiputada, Daniel Amelang, membre de Red Jurídica de Madrid, ha exposat aquest "error de fons" que estipula la LECrim. "L'article 418 dictamina que no es pot obligar a declarar un testimoni si li suposa un perjudici moral, i la presència de Vox, a banda de contaminar tot el procés, compleix aquest condicionant", ha remarcat.

Amelang ha reconegut que no hi ha cap precedent que els serveixi per reclamar que es retiri la sanció de 2.500 euros que els ha imposat el tribunal. "No hi ha cap precedent calcat, però sí que es va expulsar de la causa contra el jutge Baltasar Garzón la Falange de las JONS perquè feia un ús partidista de l'acusació particular i no defensava els interessos generals", ha recordat l'advocat, que es coordinarà amb la defensa de Baños amb el mateix argument.

Més enllà d'aquest error de fons, el recurs es fonamenta en els errors de forma en què suposadament hauria incorregut el tribunal perquè, com ha exposat el lletrat, els articles sota els quals s'ha multat Reguant i Baños fan referència únicament a "advocats i procuradors", i es vulnera, per tant, el dret de defensa de tots dos en qualitat de testimonis. Així mateix, la defensa recorda que els encausats tenen el dret de saber que se'ls obre procediment i la motivació i la sanció en el mateix moment.

Si el Suprem acaba desestimant el recurs, l'advocat ha informat que presentarien un recurs d'alçada a la sala de govern i després acudirien al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Drets Humans d'Estraburg per denunciar "la vulneració de drets fonamentals". Reguant ja va avisar, quan va recollir la notificació al TSJC la setmana passada, que arribarien fins a les últimes conseqüències. I això malgrat que la caixa de resistència de la CUP ja va recaptar 25.000 euros en menys de 24 hores, just després de la negativa a respondre les preguntes de Vox.

"L'objecció de consciència és un deure"

Reguant ha advertit que "l'objecció de consciència és un deure": "Davant l'ètica i la consciència tenim la potestat de no contestar les preguntes de Vox, a qui es vol normalitzar".

En aquest sentit, la regidora ha avisat: "No podem acceptar que el tribunal viri cap a l'extrema dreta en solidaritat amb els migrants o les dones, perquè per a Vox les dones i els homes no som iguals i cal lluitar perquè no facin forat amb aquest discurs". Reguant també ha rebatut les crítiques dels qui els acusen de ser un altaveu de la formació d'ultradreta: "Res més lluny de la realitat és el nostre anhel de fer-los publicitat, ignorar-los no facilita que no creixin, sinó que se'ls dona espai per córrer i, per tant, és més necessari que mai desemmascar-los per vincular-los amb el franquisme".

Per aquest motiu ha carregat amb duresa contra el cap de llista del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, que aquest cap de setmana ha comparat Vox amb la CUP. "La lluita antifeixista va permetre acabar amb el nazisme i li demanem que reconsideri les seves paraules perquè el PSOE històricament defensava l'antifeixisme i ens preocupa molt que intenti assimilar-nos-hi, tot i que un partit defensa drets fonamentals i l'altre els vulnera i els ataca", ha denunciat Reguant, que ha instat a posicionar-se "a favor dels valors fonamentals o de la falta de drets".