Cuixart demana la seva llibertat al Suprem arran del dictamen del grup de treball de l'ONU
Benet Salellas ho ha sol·licitat en l'arrencada de la sessió de tarda del judici
MadridLa defensa de Jordi Cuixart ha demanat la seva llibertat provisional aquest dimecres al Tribunal Suprem en plena sessió del judici del Procés. L'advocat Benet Salellas ha demanat la paraula en la represa de la sessió del judici per reclamar al tribunal que deixi sense efecte la presó provisional del president d'Òmnium Cultural arran del pronunciament del grup de treball sobre detencions arbitràries del Consell de Drets Humans de l'ONU, que ha exigit la posada en llibertat "immediata" de Cuixart, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, així com una indemnització.
Aquest dimecres el portaveu jurídic d'Esquerra, Joan Ignasi Elena, també ha manifestat que es procediria a demanar la llibertat de Junqueras, perquè entén que l'informe vincula els estats al ser firmants dels tractats internacionals de les Nacions Unides. Òmnium també interpreta que Espanya té l'obligació d'obeir les recomanacions d'aquest organisme, i amb més motiu quan s'aborden aspectes relatius als drets humans.
"S'han vulnerat fins a 11 articles dels tractats", ha argumentat Salellas, que ha sigut ràpidament replicat per Manuel Marchena, que després d'assenyalar que està en el seu dret de demanar aquesta petició l'ha instat a fer la sol·licitud per escrit. En acabar la sessió, el lletrat ha presentat la sol·licitud, en la qual subratlla que el grup de treball de detencions arbitràries situa la vulneració de fins a onze articles dels convenis internacionals.
La defensa d'Òmnium posa en dubte el concepte de "l'aparença de bon dret" en l'actuació del Suprem. "Difícilment es pot mantenir a aquestes alçades del procediment que existeixin indicis de delicte quan un comitè de Nacions Unides està emetent un dictamen amb la conclusió que aquests mateixos fets que són la base dels escrits d'acusació són, alhora, expressió de l'exercici de drets fonamentals", sostenen els advocats de Cuixart. "La pròpia decisió fins i tot arriba a plantejar la possibilitat que el propi procediment judicial hagi actuar en termes de descoratjament dels drets fonamentals", afegeixen.