Cuixart s'erigeix en el defensor de la desobediència civil

MadridLa cadira des d'on han declarat el 12 líders sobiranistes encausats al Tribunal Suprem no ha intimidat aquest dimarts Jordi Cuixart i Carme Forcadell, que han tancat la fase d’interrogatoris mirant a Europa: apel·lant als drets fonamentals i capgirant les acusacions per fer-les caure sobre l’Estat. Aquest ha sigut el guió que ha seguit el president d’Òmnium, un “perfecte desconegut” fins que la Fiscalia el va encausar pels fets del 20-S i el va convertir en un “referent per a la societat catalana”. “L’única manera de demostrar disconformitat és exercir el dret a la manifestació assumint, com assumeixo jo avui, les conseqüències de la desobediència civil”, ha considerat Cuixart en una declaració “històrica”, en paraules de Quim Torra.

L’expresidenta del Parlament, que abans de declarar ha anunciat una demanda a Estrasburg contra el seu empresonament, ha tancat els interrogatoris amb una defensa de la “sobirania del Parlament” i denunciant la “politització” del Tribunal Constitucional. Ara el protagonisme que han tingut els acusats en les primeres sessions es trasllada als testimonis, que aquest dimecres enceten les declaracions amb la destacada presència de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría.

Una defensa política

El president d’Òmnium ha aconseguit complir el seu guió i trastocar el de la Fiscalia amb una estratègia pròpia d’un “judici polític”, desmuntant la tesi del ministeri públic i desviant el focus de les preguntes cap al seu terreny. Interpel·lat per la suposada inconstitucionalitat de l’1-O, Cuixart ha respost que és “l'acte de desobediència civil més important d’Europa” i advertia que se’n faran “tants com calguin fins que es reconeguin”. En relació a les possibles lesions d’agents, Cuixart subratllava les desenes de policies investigats per la seva repressió dels votants.

Enmig d’una atmosfera crítica amb el paper del ministeri públic, poc consistent en l’acusació –sobretot amb la rebel·lió–, el fiscal Jaime Moreno ha apujat el to contra Cuixart i ha provat de totes les maneres que l’“activista social” –així s’ha definit el líder d’Òmnium Cultural– li donés alguna raó per sostenir el seu relat, basat en piulades i els cotxes de la Guàrdia Civil malmesos el 20-S. Però no ho ha aconseguit. Més aviat al contrari: Cuixart ha reivindicat "l'ADN pacifista" de la societat catalana i ha desplegat al·legats polítics que han tret de polleguera el fiscal –“No li estic preguntant això, li estic preguntant una altra cosa”, s’ha queixat Moreno–, i al president del tribunal, Manuel Marchena, que ha acabat considerant una “pèrdua de temps” que el president d’Òmnium Cultural posés l’accent en el discurs polític.

Tanmateix, Cuixart s’ha mantingut en la seva línia de defensa i ha aprofitat les preguntes del fiscal per ratificar-se en la seva actuació durant els mesos de setembre i octubre de 2017. “Recriminar-me que vull fer un tsunami democràtic... no veig de què vol que em retracti. Mai renunciarem a ambicionar una societat més democràtica”, ha etzibat Cuixart, contundent en el seu plantejament. “Davant del dilema de la suspensió constitucional i l’exercici de drets fonamentals, que ningú en tingui cap dubte: Òmnium sempre exercirà els drets fonamentals”, ha afegit. De l’únic que Cuixart sí que s’ha desvinculat és de la seva declaració de l’11 de gener del 2018 en fase d’instrucció davant el magistrat Pablo Llarena, condicionada pel “xantatge emocional” i la sensació de “xoc permanent” per l'empresonament.

El president d’Òmnium ha explicat que en la declaració davant Llarena estava “condicionat a la voluntat de sortir de la presó al preu que fos”, però ha avisat que aquesta ja no és la seva “prioritat”, sinó “la resolució del conflicte de Catalunya i Espanya i la recuperació de drets i llibertats en el conjunt de l’estat espanyol”. A les portes del Suprem i un cop acabat l’interrogatori, el president de la Generalitat, Quim Torra, qualificava d’”emocionant” la declaració de Cuixart i la seva advocada, Marina Roig, explicitava la “satisfacció” del president d’Òmnium per haver aconseguit que “s’hagi vist el que és aquest procediment: un judici polític als drets fonamentals”. La intervenció de Cuixart ha posat en pràctica bona part de les claus que un dels membres del seu equip jurídic, Benet Salellas, teoritza al llibre ‘Jo acuso. La defensa en judicis polítics’ (Pagès Editors, 2018), publicat “d’urgència” mesos abans de l’arrencada del judici oral, basat en experiències prèvies i procediments judicials històrics de caràcter polític.

Precisament, Cuixart ha evocat diverses personalitats al llarg del seu interrogatori, des de Mahatma Gandhi fins a Rosa Parks o Hannah Arendt, com a exemples d'activistes contra "lleis injustes". També ha citat l'exsindicalista de CCOO Marcelino Camacho, de qui ha parafrasejat el seu "el dret a vaga es guanya fent vaga" i l'ha convertit en "el dret a votar es guanya votant". El líder d'Òmnium ha situat l'entitat que presideix com l'associació civicocultural "més important d'Espanya i d'Europa" i ha destacat el seu paper en lluites socials i culturals més enllà de l'àmbit nacional, en una jornada en què la xifra de socis ha augmentat en unes 4.000 persones.

El TC com a “òrgan censor”

Forcadell ha optat per una defensa més tècnica: no s’ha presentat com una presa política, tampoc ha qualificat el judici de polític, però sí que ha defensat per sobre de les resolucions del Tribunal Constitucional que calia defensar els drets del diputats, la llibertat d’expressió, la inviolabilitat parlamentària i la sobirania del Parlament. “El TC ens demanava una cosa impossible. Com es pot convertir la mesa del Parlament en un òrgan censor?”, s’ha preguntat. És sota aquesta base jurídica que l’advocada internacional de l’expresident del Parlament, Jessica Simor, ha anunciat que s’ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la seva presó provisional. Una mesura excepcional perquè encara el TC no ha resolt i no s’han esgotat les instàncies dins de l’Estat.

A més de la vulneració del dret a la participació política i de reunió en un Parlament, la defensa denuncia la vulneració del dret a la llibertat, tots recollits en el Conveni Europeu de Drets Humans. Segons Simor, esperen una resposta d’Estrasburg sobre l’admissió a tràmit en els pròxims sis mesos i, si la demanda passa aquest filtre, el tribunal tardaria un any o un any i mig en pronunciar-se. “No hi ha casos similars, és un cas excepcional a Europa”, ha assenyalat la lletrada, ja que es tracta d’una detenció sense judici de la presidenta d’un Parlament que "només ha permès" debats parlamentaris.

Forcadell, justament, ha defensat en l’interrogatori amb la fiscal Consuelo Madrigal –que no ha seguit un ordre cronològic, s’ha equivocat constantment en les dates i, contràriament a Moreno, ha passat de puntetes a la rebel·lió i s’ha centrat en la desobediència– que com a presidenta del Parlament no podia “limitar” ni “controlar” el debat parlamentari. També ha assegurat que no va “participar” ni “dirigir” cap estratègia cap a la independència, i s'ha desvinculat en tot moment de les decisions de l’executiu català. Sobre la declaració d’independència també ha esgrimit igual que la majoria d’exmembres del Govern, que era una “declaració política” sense “cap transcendència jurídica”.