“Posa la pell de gallina veure tanta gent al carrer”

BarcelonaQuan encara no és ni la una del migdia, una mica abans del previst, arriba a Sant Andreu Arenal la capçalera de la Marxa per la Llibertat que ve de Sant Quirze del Vallès i que uneix les columnes d’independentistes que venen de Berga i Vic. Serà una desfilada contínua de manifestants gairebé fins a dos quarts de quatre de la tarda. Cada vegada en grups més esfilagarsats, però sense que s’aturi l’onada en moviment. A la Meridiana s’ha anat aplegant cada vegada més gent que rep els marxants amb ovacions, a més dels voluntaris de l’ANC per tenir a punt els avituallaments. “Molta gent ha vingut a portar-nos coses de menjar”, diu un d’ells. Dolços, fruita, sucs, aigua i alguna secallona es reparteixen entre les taules. És impossible que n’hi hagi prou per a tota la multitud que arriba, enmig d’un ambient clarament alegre, d’una germanor força única, molt d’un moment, on es barregen els crits, les botzines i els tambors amb els aplaudiments i els punys a l’aire.

Els primers són motards, seguits de ciclistes i d’una capçalera on hi ha alguns familiars dels presos i unes lletres grogues sostingudes per ciutadans que fan la paraula Llibertat. “S’està demostrant que no ens quedem parats davant una sentència injusta, que sortim al carrer a la manera catalana, pacífica i calmada; posa la pell de gallina veure tanta gent al carrer”, comenta Meritxell Lluís, la parella de l’exconseller Josep Rull, al costat de les dones de Jordi Sànchez i Jordi Turull i de la regidora de JxCat a Barcelona Elsa Artadi. L’eurodiputada d’ERC i parella de Raül Romeva Diana Riba s’ha afegit a la marxa al seu pas per Sant Cugat del Vallès. “Està sent molt festiu i molt reivindicatiu; per a les famílies és molt emocionant veure aquesta energia col·lectiva”, recalca.

Reclamen la seva història

Enmig de l’emoció i les consignes per fer lloc perquè pugui avançar la capçalera i per anar repartint aigua als manifestants, se sent un “això és acollonant” que etziba algú dels que s’ho miren. N’hi ha que han fet els cent quilòmetres des de Vic, d’altres s’han afegit a l’últim tram de Sant Quirze i d’altres a Barcelona mateix. Com en altres dies de protestes, torna a veure’s molta gent jove que llueix cartells fets expressament. La col·lecció de lemes no s’acaba: “No som a classe perquè estem fent història”, “El demà avui és nostre”, “Codi Penal” amb la lletra C ratllada, o bé “La flama de tot un poble en moviment”, que enarbora un noi de quinze anys, l’Arnau, d’un institut de Sant Andreu, que hi ha anat amb una colla del centre. “La gràcia d’això és que els joves també puguem donar la nostra opinió, ja que a qui ens afectarà més en el futur és a nosaltres”, afirma.

Al costat de les estelades també es veuen algunes altres banderes com la uruguaiana, l’argentina, la republicana espanyola i la canària, que porta l’Amanhuy (més d’un manifestant li pregunta d’on és): ell, que fa un parell d’anys que treballa a Catalunya, recorda l’independentisme fort que havia tingut les Canàries durant el franquisme i, des d’aquí, defensa que Catalunya pugui decidir el seu futur en un referèndum.

Des de la vorera, n’hi ha que s’ho miren a desgrat, com un veí de la zona: “Aquesta manifestació s’ha de fer per un munt de coses, per les cues a l’hospital...” El dinar preparat per l’organització és a la plaça de les Glòries, però la marxa és tan multitudinària que es va fent tard. I n’hi ha que es posen a fer el pícnic a la Meridiana amb els entrepans que ja duien de casa o bé s’aprovisionen als supermercats o fan un mos a les terrasses i bars, que avui fan l’agost. Tot i ser dia de vaga general, han obert la porta. Petites paradoxes de la jornada.