La lletrada invisible que volia marxar amb helicòpter
Del Toro tira d'"inventiva" i s'enreda en les seves pròpies contradiccions sobre el 20-S
MadridHa esperat amb impaciència durant “un any, cinc mesos i setze dies”. Ho puntualitza amb una exactitud que contrasta amb els oblits que després mostrarà amb la defensa. Com contrasta la seva vestimenta primaveral amb el dia que fa a Madrid. Durant gairebé un mes de judici, la capital de l’Estat ha viscut un estiuet en ple hivern messetari. Ara, el dia que li toca testificar, les temperatures han caigut en picat i no para de ploure. Però de contrastos va la seva declaració sobre el 20-S: entre el dia festiu que descriuen les defenses i l’infern a la Terra que ella narra davant el tribunal.
La plaça del Suprem és una gran bassa de fang, però les sabates grogues de taló alt de Montserrat del Toro –poc aptes per “despenjar-se per murets” de terrasses– estan impol·lutes mentre serpenteja amb cautela la reixa que la separa la porta fins al seient per als testimonis. Potser avui sí que ha arribat amb helicòpter, com “innocentment” relata ara que somniava escapar-se d’Economia. Amb la melena s’esmuny de la mirada del banc dels acusats i centra el focus en Manuel Marchena i el fiscal Javier Zaragoza.
![El president del tribunal del Procés, Manuel Marchena, és l’únic dels set magistrats del jurat que ha pres la paraula durant el judici.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Després de “l’estrès, l’ansietat i la por” del 20-S, la secretària judicial del 13 diu haver superat els problemes de “salut” i haver recuperat la memòria. Una clarividència que la porta a enredar-se un i altre cop entre les seves pròpies contradiccions, mentre els presos no paren de somriure. “És una inventiva total, una inventiva total. Les càmeres demostraran que el que diu és fals”, assegura un dels presos al sortir.
La secretària judicial no va posar ni el seu nom en l’informe que va escriure el dia següent. I el 16-O es va oblidar de Cuixart. Ara detalla amb tot luxe de detalls les hores de l’escorcoll alhora que assegura a les defenses que va perdre “la noció del temps” dins de la conselleria. “Des de la primera hora del matí fins a la tarda vaig ser un autèntic fantasma”, assegura. Un fantasma que volgudament s’ha convertit en puntal per al relat de la sedició.
