La comitiva que acompanya els presos es manifesta entre crits de "Colpistes"

Madrid / BarcelonaEl judici als presos polítics pel Procés, en directe

Política dins i fora del Tribunal Suprem. Mentre els presos polítics arribaven de Soto del Real i Alcalá-Meco per seure al banc dels acusats i ser jutjats per organitzar el referèndum de l'1 d'Octubre, desenes de persones es concentraven als carrers adjacents de la plaça Villa de París, on s'erigeix l'alt tribunal a Madrid. Els unien els fets, però no els motius: uns hi eren per reivindicar el dret a decidir i donar suport als presos; i els altres per expressar el seu rebuig a crits de "colpistes" i "a la presó".

Des de primera hora del matí, partits i entitats sobiranistes s'han aplegat a la cruïlla de l'avinguda Santa Bárbara amb Recoletos –a pocs minuts del Suprem– per escenificar una imatge d'unitat abans de començar el judici. Una causa que han definit com un "atac" a la democràcia i a les urnes, però també, des de part dels col·lectius espanyols favorables al dret a decidir, com un "judici al mateix Estat". "No només no hi ha democràcia i justícia per als independentistes, sinó tampoc per als espanyols", ha dit Elena Martínez, la portaveu de la coordinadora que va convocar l'encerclament al Congrés dels Diputats el 26-S.

Hi havia les primeres autoritats de Catalunya –el president, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent–, a més de tots els líders de JxCat, ERC, representants dels comuns i familiars dels presos polítics. "Avui és un dia dolorós i trist, però no ens rendirem", ha conclòs el president del Parlament, acompanyat també de la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, i l'alcaldable de Barcelona, Ernest Maragall. Des de JxCat, Eduard Pujol ha reivindicat l'1 d'Octubre i la "valentia" que la ciutadania va exercir aquell dia, ha dit, i David Bonvehí, des del PDECat, ha assegurat que Catalunya "podrà decidir amb llibertat" sobre la independència. Jaume Asens (comuns) ha posat èmfasi en la "vulneració de drets fonamentals" que considera que perpetua el judici. "No som independentistes, però som aquí per defensar els drets i llibertats", ha reblat.

Vidal Aragonès, per part de la CUP, l'ANC i Òmnium han cridat a la mobilització de la ciutadania. "Si estiguéssim en una democràcia, aquest judici no existiria", ha dit Elisenda Paluzie (ANC). "La ciutadania protestarà per aquesta situació d’injustícia i els presos polítics acusaran l’Estat de vulnerar els drets fonamentals", ha reblat Marcel Mauri (Òmnium).

A tots ells els envoltava una munió de periodistes i un ampli perímetre de seguretat de la Policia Nacional, que controlava els espontanis que s'acostaven a crits de "colpistes" o "Puigdemont i Torra a la presó". Les cares dels dirigents catalans, que acompanyaven les famílies dels presos, ho deien tot. "Llibertat presos polítics", ha reblat un dels manifestants que donava suport a la comitiva catalana, fet que ha provocat que els dirigents sobiranistes, inclòs Torra, s'hi hagi afegit per contrarestar els insults.

Després de la fotografia, darrere el lema 'Decidir no és delicte', el president Torra, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, s'han dirigit al Suprem per seguir la primera sessió del judici. Dins la sala s'han trobat la consellera de Justícia, Ester Capella, i també Albert Batet (JxCat) i Anna Caula (ERC) en representació del Parlament. Al president l'ha rebut el màxim cap del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, amb una salutació protocol·lària. "És habitual amb les autoritats públiques espanyoles que acudeixen al Palau de Justícia en visita no institucional", han explicat fonts judicials.

Mentre això passava, les desenes de persones que es concentraven a la cruïlla de Santa Bárbara i Recoletos s'han començat a desplaçar cap a la plaça de Villa de París, per dirigir-se al Tribunal Suprem. Elisenda Paluzie (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium) eren part de la comitiva, així com els diputats del PDECat i d'ERC al Congrés. Amb la bandera espanyola de fons de la plaça Colón –on diumenge hi va haver la manifestació de la dreta i l'extrema dreta per la unitat d'Espanya–, diverses estelades, banderes republicanes i llaços grocs avançaven envoltats de policies i furgonetes de la Policia Nacional. Quan han enfilat el carrer Génova per arribar al Tribunal Suprem, però, els mateixos cossos de seguretat els han barrat el pas.

Just a l'altra banda de l'avinguda, una concentració d'extrema dreta, amb banderes de la Falange, cridaven "España no se vota, España se defiende" o "Catalunya es España". La carretera, atapeïda pel trànsit habitual de Madrid i furgonetes de policia, impedia que els dos grups es trobessin. Tanmateix, la Policia Nacional ha obligat la comitiva catalana a girar cua impedint el pas cap al Tribunal Suprem fins i tot als diputats que havien concertat trobades amb els mitjans de comunicació a la porta principal. "Per seguretat, per seguretat", expressaven els agents una vegada i una altra.

Des de la policia s'ha justificat la decisió assegurant que els convocants de la concentració no tenien permís per moure's pels carrers adjacents al Suprem, sinó que s'han de quedar quiets a la cruïlla que s'havia autoritzat. Un cop retornats al punt d'origen, els partidaris dels presos polítics encara hi són.

Problemes en l'accés dels familiars al tribunal

No han estat els únics que han tingut dificultats a l'hora d'accedir a l'alt tribunal. La Policia Nacional també ha posat problemes als familiars dels presos, que tenien lloc reservat dins la sala, segons han denunciat des d'Esquerra.

"M'estic sentint coaccionat per vostès", han criticat que els han dit alguns agents. El personal de protocol de la Generalitat ha hagut de parlar amb el del Suprem per aconseguir que entressin. Un cop dins, han estat saludats per Torra.