Els Mossos defensen el dispositiu policial del 20-S i retreuen a Sànchez una actitud "prepotent"

Madrid / Barcelona¿Algú va donar una instrucció política als Mossos perquè no intervinguessin en la protesta davant de la conselleria d'Economia el 20-S o perquè mantinguessin un perfil baix? La defensa de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, ha intentat des del principi desmuntar una de les teories de les acusacions, la de l'alineació dels Mossos i el Govern. L'advocat Xavier Melero ha tornat a desplegar aquesta estratègia defensiva en la primera jornada amb testimonis proposats per ell mateix. Els comandaments dels antidisturbis dels Mossos (Brimo) que van actuar a la rambla de Catalunya aquell dia han ratificat que era impossible dissoldre la protesta amb una intervenció policial, al contrari del que defensa la Guàrdia Civil i han negat ingerències. Però el seu testimoni ha deixat en entredit en alguns moments Jordi Sànchez. Per exemple, el responsable de la BRIMO la tarda del 20-S -i que tenia la missió de bastir un cordó de seguretat per facilitar la sortida encapsulada de la comitiva judicial- ha atribuït a Sànchez expressions com "Marxeu d'aquí", "Trapero està boig" i "Treu la Brigada Mòbil d'aquí", així com una actitud inicialment "altiva i prepotent".

El comandament ha detallat la "complicada" relació que va mantenir amb l'exlíder de l'ANC amb motiu de la concentració a la rambla Catalunya. Ha explicat que Sànchez estava convençut que fent una trucada -"no sé si al conseller o al president", ha dit- aconseguiria que els Mossos marxarien, però ha advertit que "podia trucar al papa de Roma", que si no hi havia una ordre de la seva cadena de comandament no canviaria de plans. Així, el mosso ha assegurat que assumeix tota la intervenció i que no va rebre cap instrucció per modificar l'actuació, fet que beneficia els interessos de l'exconseller d'Interior.

Tanmateix, el testimoni ha asseverat que en un moment donat l'actitud de l'exlíder de l'ANC va canviar de dalt a baix i es va tornar "conciliadora i de col·laboració". "Intentaríem entrar a la conselleria i ell intentaria calmar els ànims", van pactar amb Sànchez, segons ha explicat. A diferència de l'actitud festiva i el pacifisme que els acusats han subratllat d'aquella mobilització, l'intendent ha destacat que la "pressió" dels concentrats va trencar el cordó de voluntaris de l'ANC i el va obligar a avortar el seu intent d'accedir a l'edifici a través del passadís que s'havia creat. El testimoni ha arribat a parlar de la possibilitat que es produís una "allau que provoqués un mal més gran" passats uns minuts de les nou del vespre.

En aquest escenari, l'interrogat ha explicat que era inviable fer ús de la força tot i que hauria estat justificat. "Ni que hagués tret el setè de cavalleria hauria arribat", ha apuntat l'intendent, que ha asseverat que no hi havia "espai" per fer ús de les defenses. No va ser fins que la concentració ja estava desconvocada i que estava pendent la sortida de membres de la Guàrdia Civil de dins de l'edifici que els Mossos van treure les porres per dispersar els ciutadans que encara quedaven davant d'Economia.

Aquesta compareixença ja es va produir durant la fase d'instrucció i Melero l'ha demanat per posar l'accent en el fet que, segons fonts de les defenses, els Mossos no eren una pota al servei de la mobilització sobiranista, cosa que, sostenen, no només beneficia Forn. En el torn de preguntes del lletrat de l'exlíder de l'ANC, Jordi Pina, ha l'intendent ha admès que Sànchez en cap moment va "animar" la ciutadania a enfrontar-se als cossos policials i ha puntualitzat que l'únic retret se circumscriu a la primera trobada. A preguntes de Vox -que exerceix l'acusació popular- també ha negat que en cap moment les persones concentrades a la rambla de Catalunya "colpegessin" la porta d'entrada a la conselleria d'Economia ni intentessin accedir-hi, com sostenen les acusacions.

L'intendent de la Brigada Mòbil no ha sigut l'únic testimoni que ha retret alguna actitud a Sànchez. El sergent responsable de l'àrea d'escortes dels Mossos també ha retret a l'exlíder de l'ANC una altra actitud: la de postular-se com a escuts humans per protegir la sortida de la comitiva judicial, ja avançada la jornada del 20-S. Els Mossos, segons aquest testimoni, li van dir que la sortida de la comitiva es faria amb protecció policial perquè per això se'ls havia enviat allà.

Una protesta majoritàriament pacífica

Tots els testimonis de les defenses que han declarat durant la jornada d'aquest dilluns al Suprem han subratllat, novament, el caràcter majoritàriament pacífic de la protesta del 20-S davant de la conselleria d'Economia. Un altre responsable de la Brigada Mòbil que estava de servei durant el matí del 20-S i que ha declarat a petició de la defensa de Forn ha deixat clar que l'actitud dels manifestants, majoritàriament, era d'"indignació", però que no van detectar cap comportament "violent". Aquest subcap de la BRIMO ha insistit també en la impossibilitat de carregar a la zona de la conselleria sense causar un mal més gran, així com d'accedir als cotxes de la Guàrdia Civil. "Tant de bo haguéssim pogut treure els vehicles, però era temerari amb la quantitat de gent que hi havia".

"L'actitud era reivindicativa, intensa, però pacífica", ha apuntat en el mateix sentit un altre dels testimonis, el sergent responsable de l'àrea d'escortes dels Mossos, que ha declarat aquesta tarda. També ho ha subratllat l'exmembre del secretariat nacional de l'ANC durant el 20-S Pere Miralles, que va ser un dels organitzadors de la protesta. Únicament recorda el llançament d'una ampolla d'aigua als agents dels Mossos i els danys als vehicles de la Guàrdia Civil fins que la protesta es va dissoldre.

En canvi, tots els comandaments dels Mossos han coincidit en el canvi de perfil de les persones que quedaven, ja de matinada, davant de la conselleria i que la Brigada Mòbil va acabar dispersant amb una càrrega. "Eren gent molt jove, alguns amb un nivell etílic important", ha apuntat el sergent responsable de l'àrea d'escortes dels Mossos. Aquesta actitud és la que ha justificat també l'intendent responsable de la BRIMO per explicar per què van carregar.

Trias i Pacheco neguen voler "obstaculitzar" l'escorcoll

En la 39ena jornada del judici per rebel·lió al Tribunal Suprem també han declarat diversos testimonis que han insistit en l'actitud pacífica de la concentració. Entre ells, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias. "En aquestes manifestacions no hi ha ningú que faci estupideses, perquè l'actitud dels dirigents és procurar que això no passi, estan sempre llançant aquests missatges". Trias també ha negat que la seva voluntat o la de la resta de manifestants aquell dia fos la d'obstaculitzar l'escorcoll judicial. "Jo sé el que és que et puguis trobar difamat, i anava a donar-los el meu suport", ha explicat Trias, referint-se a la seva particular experiència als tribunals. A l'exalcalde de Barcelona el van acusar de tenir diners a Suïssa, tot i que la mateixa entitat bancària ho va acabar desmentint.

El secretari general de Comissions Obreres, Javier Pacheco, no va ser a la conselleria d'Economia el 20-S, sinó a la d'Exteriors. "¿En algun moment l'objectiu era obstaculitzar l'escorcoll?", li ha preguntat l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig. "L'objectiu era protestar", ha subratllat Pacheco, que també ha negat que els manifestants intentessin accedir a la conselleria. Marchena ha tallat diverses vegades Roig mentre interrogava el líder sindical demanant-li que se cenyís a fets i no a opinions, tot i que Roig ha insistit que no li demanava cap valoració sinó el que havia expressat públicament ell aquell dia. "Erra vostè en l'estratègia defensiva, aquest senyor no ha de venir aquí a explicar la posició de Comissions Obreres, no és objecte d'interès del tribunal".

Altres testimonis de la jornada proposats per la defensa que han insistit en el caràcter pacífic no únicament de la protesta del 20-S sinó de la línia d'actuació de les entitats organitzadores han estat el diputat de Junts per Catalunya Antoni del Morral o l'exmembre del secretariat de l'Assemblea Jordi Vilarasau. "L'objectiu de l'ANC és fer que Catalunya sigui un país independent, però té un principi bàsic, que tot el procés ha de ser cívic i pacífic", ha subratllat Morral.

Forn no va intercedir en els Mossos per l'1-O

D'altra banda, més representants dels Mossos d'Esquadra neguen que Joaquim Forn intercedís en el dispositiu de la policia catalana de cara a impedir el referèndum de l'1 d'Octubre. L'ara sotscap del cos a la Catalunya Central, Josep Guillot, ha explicat aquest dilluns en l'arrencada de la tretzena setmana de judici que, com a portaveu del sindicat de comissaris, intendents i inspectors, va expressar la inquietud que tenien els Mossos al Consell de Policia del 14 de setembre del 2017 davant les declaracions de l'exconseller d'Interior, que amb la seva entrada al departament havia apuntat que la policia catalana garantiria la normalitat del referèndum. "Volíem posar de relleu que no es pot posar en qüestió la professionalitat de la policia; obeïm els jutges i els fiscals", ha manifestat Guillot, que s'ha referit a un comunicat del seu sindicat el 4 de setembre.

En el Consell de Policia Forn va prendre la paraula i va fer diversos pronunciament assenyalant la "separació" que hi havia entre la seva "afiliació política" i la "responsabilitat policial" dels Mossos. "No hem tingut cap ingerència del conseller. Una cosa és la retòrica política i una altra una incidència, i no n'hem tingut cap", ha subratllat Guillot a preguntes de Melero. "Ens jugàvem el prestigi i la continuïtat com a cos. Això passava per la neutralitat, la imparcialitat i el compliment de l'ordenament jurídic", ha afegit el comissari en cap de la regió policial central, Sergi Pla, que ha comparegut sense exhibir el seu rostre.

En la línia del que ja havia apuntat el comissari superior Ferran López i també el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, Guillot ha coincidit que el dispositiu de cara a l'1-O era coordinat amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i que es va oferir la possibilitat que representants de tots els cossos seguissin la jornada des dels centres de coordinació central i regionals. Les defenses han insistit en aquesta ocasió en com preveien els Mossos utilitzar la força en cas que fos necessari. Guillot ha explicat que en un 'briefing' el 29 de setembre Trapero va explicar els "dos nivells" sobre aquesta qüestió: en cas de resistència passiva, s'acompanyaria els concentrats cap a l'exterior de la multitud; en cas de resistència activa, "amb agressions a tercers", s'utilitzarien les defenses amb "proporcionalitat" però sense fer-ne ús de manera "indiscriminada". Pla ha concretat que aquesta tasca l'havien de desenvolupar, si era necessari, les unitats ARRO que havien d'actuar a requeriment del binomi d'agents de seguretat ciutadana que es van presentar als prop de 2.300 col·legis.

A preguntes de Javier Zaragoza, Pla ha explicat que a la seva regió els Mossos van tancar 15 col·legis, però el fiscal li ha rebatut per quin motiu consten com a centres clausurats 11 col·legis on a les actes no es diu que s'impedís la votació. L'interrogat ha assenyalat que ho desconeix, com també la hipòtesi de Zaragoza que molts d'aquests punts de votació es tanquessin a última hora de la tarda i quan ja "no quedava ningú".

La jornada a les Cotxeres de Canyamars

Els testimonis de les defenses també han servit per posar la lupa en la intervenció dels cossos de seguretat de l'Estat l'1-O a les Cotxeres de Canyamars (Maresme), amb el testimoni d'un votant, Irineo Alvarado, i l'agent de Mossos d'Esquadra amb TIP 9823. Alvarado ha explicat que va perdre part del seu cabell i va acabar amb els pantalons baixats arran de l'actuació de la Guàrdia Civil. Després va ser emmanillat per uns agents i, posteriorment, un cop un membre de l'institut armat va preguntar als seus companys si se l'estava detenint, el van deixar altra vegada en llibertat. També ha relatat que hi havia gent amb la samarreta trencada i sagnant, com a conseqüència d'una actuació que l'agent de Mossos ha descrit, en algun moment, amb l'ús de les defenses "de dalt cap a baix".

El membre del cos ha asseverat que el binomi que va intervenir en aquell col·legi va advertir fins a quatre vegades a qui es va identificar com a responsable que volien entrar per veure si s'estava celebrant el referèndum però que va ser impossible. A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha assegurat que van comunicar a la sala de coordinació la situació apuntant que era necessària l'actuació d'ordre públic. Ha afirmat que desconeix si la intervenció de la Guàrdia Civil va ser a requeriment dels Mossos o de manera autònoma. Tanmateix, la multitud no va disminuir malgrat l'actuació dels agents i, segons Alvarado, la votació va continuar encara que l'institut armat s'havia endut material electoral.