“Veig que hi ha ganes de venjança i humiliació”

BarcelonaCom els davanters que xuten a porteria vint segons després que s’iniciï el partit, tot just començar Enric Millo afirma que va voler negociar amb el president Carles Puigdemont, però que es va trobar “amb una cadira buida”. El junquerisme també és copyright, i el parell de subscriptors de l’ARA es prenen la cita com una provocació indeguda. Han vingut al plató la Glòria Moretones, metge neonatòloga jubilada, del Masnou, i el Lluís Adell, tècnic comercial jubilat de Sant Feliu de Pallerols.

De seguida se’ls fa evident que Millo busca acreditar la paraula màgica, que apareix mitja hora després de començar: “Hi va haver assetjament, fustigació, violència, llançament d’objectes incendiaris…” I a partir d’aquí s’expressa amb gran tranquil·litat i fluïdesa verbal. Ferran Sáez, doctor en filosofia i columnista de l’ARA, troba que Millo està culminant avui la seva erràtica trajectòria política amb una versió dels fets ben tramada, i la Glòria surt de polleguera silenciosament quan explica com es poden convocar de ràpid mil persones avui en dia gràcies al Twitter i al WhatsApp.

Els convidats al plató comproven que Millo està repetint amb altres paraules la declaració de Nieto del dia abans: parlar amb Puigdemont i Forn era “esperpèntic” (Nieto en va dir “surrealista”), amb la diferència que Millo compromet molt més la posició de Forn i, sobretot, de Trapero, amb qui s’acarnissa. Millo parla de les pintades contra ell i de les amenaces a la seva dona i la seva filla. Sáez ho capta: “S’ha expressat així perquè tots som persones i tenim els nostres sentiments i molt probablement ell va viure aquelles jornades d’una manera dramàtica. Ens podem posar al seu lloc. Però una cosa és entendre això i una altra és veure que el que està fent és modular el que havia quedat borrós en les declaracions anteriors de Rajoy, Soraya, Zoido i Nieto. Les declaracions del govern del PP eren com una paret que estava a mig pintar i Millo, amb el seu relat, la deixa homogènia i coherent”.

A mesura que escolta el testimoni, la Glòria queda cada vegada més afectada: “No sé si el judici està decidit, però després de les declaracions del senyor Millo veig que hi ha una ganes de venjança i d’humiliació molt grans i no en sortirem ben parats. Ha actuat des del començament com un funcionari que és com el braç llarg de l’imperi contra la colònia, i no en podíem esperar res més”.

La declaració continua fluint generosa, i quan arriba el moment de la “trampa del Fairy” que servia per donar puntades de peu al cap als policies que havien relliscat amb el detergent, Marchena ha de dir que prohibeix a la sala “els somriures irònics”. Però al plató ningú no somriu, al contrari. El Lluís conclou: “Els primers dies tenia esperances que acabés bé, però a mesura que van parlant els càrrecs del govern espanyol veig que serà difícil de combatre. Veig que hi ha voluntat de condemnar els acusats, però es vol que sigui una sentència venjativa”. Després d’escoltar Millo, no en té cap dubte: “El relat tan ben muntat de votants i manifestants violents els jutges el compraran, perquè volen fer servir aquest judici com una represàlia. Això anirà pel pedregar”.

Abans de marxar, la doctora Moretones s’acomiada visiblement afectada: “Haurem de revisar el significat de les paraules veritat i mentida ”.