L’ambaixada portuguesa es mobilitza contra Torra
Cap De MèdiaSi fóssim a l’any 1984, els Siniestro Total s’ho pensarien dos cops abans de titular un àlbum Menos mal que nos queda Portugal. Resulta que els diaris lusitans van prestar força cobertura al viatge de Quim Torra per les seves terres, i el president va poder fer sentir els seus arguments sense les interferències habituals que li aplica la premsa espanyola. Aquesta insolència va provocar que la diplomàcia espanyola hagués d’activar els seus ben greixats ressorts diplomàtics per mirar de reconvenir la premsa portuguesa i contrarestar els raonaments independentistes que van recollir.
El primer tret el va disparar -preventivament, perquè era abans de l’arribada de Torra- Agustín Galán, cap de comunicació de l’ambaixada espanyola a Lisboa. L’article, aparegut a Público, responia a un altre de Pacheco Pereira, membre del Partit Socialdemòcrata i la persona que va acompanyar el president català pel seu periple portuguès. La peça escollia algunes frases favorables a l’autodeterminació dels catalans i les intentava desmentir per justificar el títol “Les notícies falses d’aquí al costat”.
Després va arribar el torn d’un article a Diário de Notícias de Marta Betanzos Roig, l’ambaixadora herself. L’estructura era calcada: s’analitzaven frases de Torra recollides pels mitjans portuguesos i s’aportava context que les contradeia. Com acostuma a passar en política, tot era qüestió d’angle. Que si Catalunya va ser un estat independent o no. Que si el 80% dels catalans volen referèndum o no. Que si la independència anava de drets civils o no. Una cosa quedava clara: l’article era tan semblant a l’anterior que era fàcil jugar-se un pèsol -o una ervilha - que era Galán l’autèntic autor de la peça, que firmava l’ambaixadora. Això sí, ja no parlava de “notícies falses” al títol, sinó de “mitges veritats”, per si de cas. Ara bé, que a l’article digués coses com “Tots els partits espanyols volen una solució política” permetia ironitzar sobre si això de “mitges veritats” anava per les frases originals o pels desmentiments de l’excel·lentíssima ambaixadora.
Borrell rep també a Holanda
“Els espanyols estan avergonyits del seu ministre”. Així es titula l’article que signa Lex Rietman a la revista De Groene Amsterdammer. També diu: “Borrell no es va enfadar perquè l’interrompessin, sinó perquè no tenia respostes a preguntes rellevants fonamentades en fets verificables i afirmacions del seu propi govern”. I: “Borrell no estava gaire ben informat (o mentia) quan va dir, amb rostre d’acer, que Espanya va prestar Gibraltar als britànics pel Tractat d’Utrecht”. Denuncien que a TVE li van fer les preguntes que ell desitjava i subratllen la “manca de tradició democràtica” espanyola. Vaja, el que se’n diu habitualment guanyar-se el sou de ministre d’Exteriors.