El jutjat 13 torna a demanar al Parlament la factura del TNC

BarcelonaDues agents de la Guàrdia Civil de paisà es van presentar ahir a primera hora del matí al Parlament. Van deixar les armes al control policial de la planta baixa i es van dirigir a les golfes per presentar una reclamació d’informació al registre: el jutjat d’instrucció número 13 vol les factures de l’acte de presentació de la llei del referèndum, el 4 de juliol del 2017 al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La jutge dona cinc dies al Parlament perquè li faciliti la informació detallada sobre el destí de les subvencions públiques de Junts pel Sí, el grup que compartien ERC i el PDECat la legislatura passada.

No és la primera vegada que l’autoritat judicial s’interessa per aquell acte al TNC, i de fet ja havia reclamat abans la mateixa documentació al Parlament. Segons fonts consultades per l’ARA, quan ho va fer ara fa uns mesos no se li va poder lliurar perquè encara no s’havia incorporat a la comptabilitat que els grups parlamentaris estan obligats a presentar anualment. Fonts de la direcció –ja dissolta– de JxSí asseguren, però, que el titular del 13 ja té aquesta documentació perquè les factures del lloguer del TNC els hi va facilitar directament la coalició electoral.

De fet, el mateix jutjat va entregar l’any passat –quan estava comandat pel desaparegut Juan Antonio Ramírez Sunyer– al Tribunal Suprem l’informe de la Guàrdia Civil en què es recollia que el lloguer del TNC el 4 de juliol havia costat 17.690,2 euros. La factura la signava el president del grup, Jordi Turull, que encara no s’havia incorporat al Govern. L’institut armat sospitava, a més, que JxSí hauria fet servir els diners de les subvencions per sufragar despeses de promoció de l’1-O.

El Govern no va organitzar l’acte

Des del primer moment el Govern es va desmarcar de l’organització de l’acte, malgrat que els dos principals protagonistes fossin el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras. Fonts sobiranistes remarcaven aquell dia que s’havia optat perquè no fos l’executiu qui sufragués l’acte precisament per evitar qualsevol temptació policial/judicial d’emmarcar-lo dins d’una hipotètica malversació de fons públics per part del Govern –els consellers i alguns alts càrrecs ja havien estat advertits pel Tribunal Constitucional–. De fet, també aleshores es remarcava que aquella només era una presentació informativa.

Puigdemont i Junqueras, acompanyats de Turull i de la portaveu de JxSí, Marta Rovira, van detallar les garanties que havia de tenir el referèndum, com seria la votació i la llei que el regiria, que ja s’havia presentat aquell mateix matí als mitjans de comunicació. “Serà un referèndum amb col·legis, urnes i paperetes, serà un referèndum com els altres, que tindrà algunes garanties afegides”, va exposar el vicepresident. “La participació i el resultat no depèn de cap llei, depèn només de nosaltres, de la gent. Cap actuació de l’estat espanyol podrà paralitzar les persones, la victòria la farà possible la gent”, va emfatitzar tot seguit Puigdemont.

Un any i mig després Puigdemont és a l’exili i Junqueras és un dels presos polítics que estan sent jutjats al Suprem. La investigació segueix també al 13, a l’Audiència Nacional, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i en altres jutjats catalans, i mentrestant la política està encallada. Ahir al Parlament el PSC va tornar a demanar al president que se sotmeti a una qüestió de confiança o que convoqui eleccions anticipades per superar el fracàs dels pressupostos. El pacte dins l’executiu, en canvi, és no moure res abans de la sentència contra els líders independentistes, i per quan arribi tampoc hi ha consens sobre un possible avançament electoral. En tot cas, estan completament descartades unes eleccions abans, tenint en compte, a més, que els partits ja mesuraran forces tant en les eleccions generals del 28 d’abril com en les municipals i europees del 26 de maig.

Un dels pocs consensos a la cambra catalana és sobre la vaga feminista del 8 de març. Torra va anunciar ahir que el Govern s’hi suma i que tant els consellers com ell mateix buiden les agendes de cara a demà. L’oposició, que majoritàriament també s’hi suma, no va desaprofitar el moment per criticar que la falta de majoria parlamentària fa inviable impulsar noves polítiques per la igualtat.